Clatellada del Consell d’Europa al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) pel 25% de castellà a l’escola. Segons un informe publicat pel comitè d’experts per a la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries, l’organisme veu amb una “gran preocupació” la sentència que obliga a impartir una quarta part de les classes en castellà a una escola només que una família ho demani. El document considera “incompatible” aquesta mena de decisions amb els compromisos adquirits per l’Estat espanyol com a signant de la carta i reclama a les autoritats espanyoles que prenguin “totes les mesures necessàries” per revertir la situació.
El Consell d’Europa és una organització internacional —que no s’ha de confondre amb el Consell Europeu, que els formen els caps d’Estat i de Govern de la Unió Europea ni amb el Consell de la Unió Europea— que defensa els drets humans, la democràcia i l’estat de dret a Europa. Compta amb 46 estats membres —els 27 de la UE i altres 19, entre els quals hi ha Ucraïna o Turquia— i sis més que fan d’observadors, com els Estats Units, el Canadà, el Japó o Israel.
Preocupació per l’aplicació de quotes generalitzades
“El comitè d’experts està profundament preocupat per una sèrie de decisions judicials adoptades pels tribunals superiors de justícia autonòmics i confirmades pel Tribunal Suprem, l’execució de les quals ha generat incerteses sobre l’ús de la llengua en l’ensenyament en diverses comunitats autònomes”, alerta l’informe. L’organisme recorda a Espanya que quan va signar la Carta Europea de les Llengües Regionals i Minoritàries va optar pel nivell de protecció “més elevat”, la qual cosa implica “impartir un ensenyament amb la llengua regional o minoritària com a mitjà d’instrucció”.
Així mateix, el comitè d’experts del Consell d’Europa defensa adaptar l’ensenyament a l’entorn sociolingüístic de cada centre i rebutja les quotes mínimes amb caràcter general. “En determinades escoles, segons el seu entorn sociolingüístic, salvaguardar l’aprenentatge de la llengua oficial de l’estat pot comportat la necessitat de reforçar-ne l’ensenyament utilitzant-lo com a mitjà d’una o més assignatures”, explica. “Però fixar un percentatge mínim d’ensenyament en castellà per a cada centre educatiu és clarament contrari als compromisos acceptats per Espanya en virtut de l’article 8 de la carta europea”.
El català, minoritari als jutjats
El Consell d’Europa també considera que l’Estat espanyol té molta camí per recórrer per assegurar que el sistema judicial garanteix els drets lingüístics dels catalans. Segons l’informe del comitè d’experts, la legislació espanyola actual “no garanteix que els jutjats puguin dur a terme procediments en la llengua regional o minoritària oficial a petició de les parts”. Tampoc “sembla que les parts en el procés siguin informades específicament d’aquesta possibilitat en cap moment, independentment de si la part té coneixement o no del català”. De fet, la “majoria” d’òrgans judicials denega les peticions de rebre documentació en llengües oficials regionals o minoritàries i constaten el “baix” nombre de diligències que es fan en català.
