El català té cada vegada una salut més dèbil, el que està fent desaparèixer alguns mots propis de la llengua catalana o de comarques molt concretes. En vista d’això, Manel Seuba i Cristina Masramon intenten evitar que desapareguin les paraules pròpies d’Osona guardant-les com un tresor dins d’un llibre. Els dos vigatans han publicat Paraules, un llibre que aplega més de 800 mots típics d’aquesta comarca que ja s’estan perdent, que s’utilitzen poc i que ja estan mig oblidades perquè les deien les generacions que ja no hi són.
De fet, la idea d’escriure el llibre els va venir quan es van adonar que la paraula cèfiro, tan utilitzada pels osonencs fa anys, ja no significava res per als joves. Cèfiro és la manera d’anomenar una mantellina, és a dir, la roba amb la qual les dones es tapaven els cabells i l’esquena durant les celebracions religioses. El fet que s’estigués perdent aquesta paraula els va fer adonar que n’hi havia moltes altres que cal preservar i que havien de fer alguna cosa al respecte.
Paraules genuïnes que els autors busquen salvar de l’extinció
Per això van fer una selecció de 800 mots i refranys entre els quals destaquen els següents:
- Eixabuiro: Sinònim per a esternut. Pot funcionar també com a verb i s’utilitzava molt a la comarca d’Osona
- Escalfapanxes: Una altra manera de dir llar de foc. És una paraula composta genuïna de la zona de Vic.
- A misses dites: Una expressió per referir-se a arribar tard, quan ja ha passat massa temps.
- Amb cotxe carajillo: S’utilitzava principalment a Vic, per on passava aquest vehicle de la Guàrdia Urbana que s’aturava als bars tot i estar de servei.
- Llomillo: Com la gent de la plana es refereix col·loquialment al llom de porc
