El català està en emergència i arriba a la campanya per a les eleccions al Parlament del 12 de maig en estat crític. El Pacte Nacional per la Llengua no ha pogut ser una realitat aquesta passada legislatura malgrat que el Parlament va instar el Govern a tenir-lo tancat abans de finalitzar el 2023. Les discrepàncies entre els diferents grups parlamentaris que donaven suport al pacte (PSC-Units, ERC, Junts per Catalunya, CUP i comuns) i l’avançament electoral han impedit que es posi fil a l’agulla per al que havia de ser un gran acord de consens per impulsar el català en àmbits com l’educació, després dels mals resultats per les proves PISA i de constatar que en la sanitat només un de cada dos metges utilitza el català amb els seus pacients, i lluitar contra el seu retrocés en l’ús social. Una qüestió que està agafant rellevància en aquesta precampanya amb algunes propostes concretes, com la creació d’una conselleria específica de Llengua, i el compromís d’alguns grups per defensar el català “de manera aferrissada”.
El president de Plataforma per la Llengua, Òscar Escuder, desitja que la qüestió sigui un tema un “tema central” de la campanya per al 12-M i sigui per a bé, i reclama que “qui acabi al Govern es posi les piles”. En declaracions a El Món, assegura que espera que la llengua quedi fora de “les batalles partidistes” i subratlla que un gran percentatge de l’arc parlamentari català “té un bon camí per recórrer conjuntament” perquè ningú nega que la canalla ha de tenir un bon domini de català, i també de castellà, quan acaba la primària i la secundària. “Que facin el favor d’asseure’s i assolir objectius com aquest, perquè les qüestions sobre la llengua costen molt de canviar”, reclama. Així mateix, l’entitat ha elaborat un programa marc amb 25 accions per a les eleccions del 12-M.
Una visió que comparteix el president d’Òmnium Cultural, Xavier Antich, que explicat a aquest diari que l’acció en defensa i promoció de la llengua ha de ser “una prioritat durant la campanya i després” i que les diferents formacions han de treballar per “mantenir” el consens i “enfortir-lo encara més”. Deixant constància del compromís de l’entitat per revertir el “retrocés” de la llengua, que “ens defineix nacionalment i ens cohesiona socialment”, reclama que “tothom es posi a treballar seriosament” en la matèria.
Una conselleria específica sobre la Llengua
La primera proposta que ha sorgit en aquesta precampanya l’ha fet el president de la Generalitat i cap de llista d’Esquerra Republicana, Pere Aragonès, que va assegurar que crearia una conselleria específica de la llengua catalana per fer front a la “preocupació” que té el país per les males dades del seu ús social de la llengua. Per a ERC, aquest és un repte que s’ha de situar “al màxim nivell” perquè el català és “el nervi de la nació” i un factor clau de la “cohesió social” de Catalunya. Una proposta que en un grau o un altre comparteixen grups com el PSC, Junts i la CUP i els comuns, la resta de formacions que reclamen aquest Pacte Nacional per la Llengua per blindar la llengua catalana.
En aquest sentit, Escuder recorda que “històricament” l’entitat ha demanat una Secretaria de Política Lingüística que depengués de Presidència perquè el català és una qüestió “transversal”, però també veuen amb bons ulls la creació d’una conselleria específica. “El que determinarà que sigui millor o pitjor seran les polítiques que s’hi facin” i la llengua és una qüestió que afecta “tots els àmbits”. “Si la Secretaria estigués a Presidència quedaria més clar que la llengua és transversal, i si es fa una conselleria hauria de tenir capacitat d’incidir en la resta”. Sobre aquesta proposta, Antich apunta que seria “una bona notícia” sempre que això suposés “més recursos i capacitat d’incidència de la política lingüística en àmbits com l’educació, el treball, l’economia, l’esport, l’oci, l’acollida, en definitiva, en tots els àmbits del país”. “El debat no és en la forma o a través de quin organisme o conselleria sinó en el fons i en les actuacions concretes”, subratlla.
El compromís de Junts per fer una defensa “aferrissada” de la llengua
Junts+Puigdemont per Catalunya també s’ha compromès des del primer moment a fer una defensa “aferrissada” de la llengua catalana, que és “nervi i pell” de Catalunya. Ho va deixar clar la cap de llista per Tarragona, Mònica Sales, en la presentació dels 135 candidats a Elna (Catalunya Nord), on va avisar que el català passa per moments “molt difícils i que necessita recuperar tots els espais d’ús possible”. Que el català preocupa a la candidatura de Puigdemont ho va ratificar el mateix cap de llista en una entrevista radiofònica, i va deixar clar que serà una prioritat absoluta i va lamentar que la idea exposada per Aragonès no es prengués en consideració a l’inici de la legislatura. “Que la llengua necessita un impuls és evident, espero que sigui un element de consens. És un tema de país i els drets lingüístics són drets humans”, va subratllar.
Més enllà de les diferents propostes que puguin fer uns i altres, per exemple, Alhora, la formació de Clara Ponsatí i Jordi Graupera, ha proposat un pla de xoc per la llengua amb una doble xarxa per a l’escola o destinar 1.000 milions per a classes remunerades de català. El president de Plataforma per la Llengua creu que l’important seria trobar un consens ampli que permetés tirar endavant polítiques per protegir i impulsar la llengua. Un argument que també defensa el líder d’Òmnium, que reclama “el màxim compromís a tots els grups parlamentaris perquè la llengua sigui una prioritat durant tota la legislatura i en tots els departaments de l’administració”.
La “coseta electoral” i el compromís del PSC
D’altra banda, Salvador Illa va qualificar de “coseta electoral” la proposta del president de la Generalitat i candidat d’ERC, però el PSC també aposta per impulsar el català a l’escola i en el seu ús social amb “polítiques ambicioses”. Així s’ha pronunciat la número dos de la candidatura, Alícia Romero, en una entrevista a El Món i ha remarcat que calen “recursos” per “incentivar molt la llengua” i que els nens i nenes, no només la coneguin i l’aprenguin, sinó que la parlin. “El més important és realment tenir un pla pel català, posar recursos, prioritzar-los i això pot ser amb una conselleria o no”, ha sentenciat.
Sobre les declaracions de “coseta electoralista” que fa fer Illa a la proposta d’Aragonès, el president d’Òmnium evita entrar a polemitzar i ressalta que “el més important és que més enllà de la campanya, la política lingüística sigui una prioritat de les institucions d’aquest país” perquè poder fer un “salt qualitatiu” en aquest sentit i creu que s’ha d’anar “més enllà de simplement atenuar la davallada de l’ús social”. “Aquest país ha d’aspirar a la normalització plena i només ho farem si el català és una prioritat a tots els nivells i departaments”, sentència. D’altra banda, Òscar Escuder opina que els polítics haurien de ser “molt curosos” i, en aquest sentit, espera que Illa no pensi que la llengua és una “coseta de campanya”. “És una resposta poc adient per a un tema tan important com el país com la llengua”, sentencia.
Plataforma per la Llengua destaca els compliments i incompliments d’aquesta legislatura
Tot i això, Plataforma per la Llengua ha fet balanç de la passada legislatura i considera que s’ha avançat en alguns aspectes com la creació d’una Secretaria de Política Lingüística, l’aprovació i el desplegament, encara en marxa, de la llei contra la discriminació, l’aplicació del Codi de Consum de Catalunya i la recuperació d’un canal infantil i juvenil de la CCMA. D’altra banda, l’ONG del català considera que durant aquesta legislatura s’han produït incompliments en el marc de l’educació, perquè s’hauria d’haver actuat abans i ser “més contundents” amb l’estratègia col·lectiva per fer front a l’ofensiva judicial contra la llengua. També han trobat a faltar campanyes “contundents” foment de l’ús social del català, una exigència del requisit lingüístic als professionals de la salut, regular els drets digitals de consum i establir canals “clars” per a la gestió de les queixes i discriminacions lingüístiques.
Per la seva banda, Òmnium Cultural veu “imprescindible” que tots els grups i agents implicats en la defensa de la llengua “treballin conjuntament” perquè el català “continuï sent un element vertebrador d’aquesta societat, que tingui com a objectiu garantir la cohesió social, la convivència, i la igualtat d’oportunitats”. En aquest sentit, fa un any i mig que va traslladar 547 propostes pel Pacte Nacional per la Llengua a la consellera de Cultura i al secretari de polítiques lingüístiques i també posa de manifest que, arran de 4 informes elaborats per experts arran d’un “exhaustiu” treball d’anàlisi sobre la situació de la llengua, l’entitat ha decidit focalitzar els seus esforços en “uns àmbits i públics estratègics per al futur de la llengua”: a l’audiovisual, l’escola, el lleure, l’empresa, l’esport i per la cohesió social amb l’objectiu que el català “avanci en aquells grups socials on va la baixa” i que considera “imprescindibles” per al futur de la llengua: infants, joves i nova ciutadania.
Un debat monogràfic en plena campanya
Així mateix, l’ONG del català celebrarà un debat monogràfic sobre la llengua el pròxim dijous 2 de maig a les 18.30 h a l’Espai Línia de Barcelona, enmig de la campanya per a les eleccions del 12-M, i serà moderat per la directora d’El Món, Sílvia Barroso. Aquest debat sobre política lingüística no és nou, perquè l’entitat ja el va organitzar en la campanya de les anteriors eleccions municipals a l’Ajuntament de Barcelona i aquell debat va comptar amb la presència d’Esquerra, comuns, PSC, Trias per Barcelona (Junts) i la CUP.
En aquella ocasió el debat es va estructurar en quatre blocs: la transversalitat de les polítiques lingüístiques a totes les àrees de govern, la promoció del català com a llengua d’integració, l’impuls de la llengua en la programació cultural i audiovisual, i la normalització del català als comerços i a les empreses. Aleshores, els partits van coincidir en la necessitat d’impulsar l’ús de la llengua, però, en canvi, van discrepar en la conveniència d’incloure quotes en la programació cultural i clàusules lingüístiques en la contractació pública.
