El litigi pel nom oficial del municipi de Cabassers (Priorat) fa anys que dura i el conflicte entre l’Ajuntament, governat per ERC, i el regidor de Junts al municipi i conseller nacional del partit, Carles Prats, té obert un nou capítol després que el Jutjat Contenciós Administratiu número 1 de Tarragona hagi desestimat la seva demanada contra l’equip de govern, al qual retreuen que mantingui oficialment el topònim Cabacés, imposat pel franquisme La decisió judicial, que no entra a valorar el fons de la qüestió, va portar Prats a plantejar-se presentar un recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Però, finalment, com ell mateix explica a El Món, s’ha decidit presentar una nova instància a l’Ajuntament per esquivar l’argument de la sentència del contenciós administratiu.
Prats assenyala que han descartat la via del TSJC per “por del corporativisme de la justícia” –creuen que és difícil que un òrgan judicial rectifiqui la decisió d’un altre– i han optat per una nova instància presentada per una persona “que no havia demanat mai” res amb relació al cas. Així, si s’ha de tornar a presentar un contenciós administratiu perquè l’Ajuntament torna a ignorar-los, la justícia no podrà fer servir l’argument que va fer la jutgessa de Tarragona el 26 de juliol per inadmetre la demanda de Junts. Prats qualifica la resolució judicial de “despropòsit”, perquè la magistrada “no entra en cap moment en el fons de l’assumpte” i es limita a desestimar-la per “una qüestió de forma”. En efecte, la magistrada s’acull a un motiu procedimental al·legat per la defensa de l’alcaldia, que sostenia que el recurs s’havia presentat fora de termini per iniciatives administratives anteriors. En la seva resolució, la jutgessa al·lega, per desestimar la demanda, que l’assumpte ja havia estat resolt definitivament en el passat. Així, exposa que el 29 de setembre de 2022 Junts va demanar formalment que s’oficialitzés la grafia Cabassers per al nom del municipi, però l’Ajuntament va desestimar aquesta petició el 21 d’octubre de 2022. La decisió, segons exposa la magistrada, fixava clarament les vies i els terminis legals per recórrer-hi en contra –com ara el recurs contenciós administratiu i el de reposició–. Com que el sol·licitant no va presentar cap d’aquests recursos en el seu moment, la resolució va esdevenir ferma i inamovible, fet que impedeix per llei tornar a examinar exactament la mateixa petició en aquest nou procediment. “No havent interposat cap dels recursos dels quals informava la resolució desestimatòria al·ludida, aquesta va esdevenir ferma i no pot, per tant, sotmetre’s a enjudiciament en el marc d’aquest recurs”, conclou.
Prats considera que amb aquesta nova instància –presentada el passat 3 d’agost per una persona que va anar a les llistes de Junts a les passades eleccions municipals– el procediment torna a començar de zero: “Hem decidit aquesta via perquè creiem que té molts menys riscos que entrar a debatre amb el TSJC si un decret d’alcaldia és nul de ple dret”. Ara, l’Ajuntament té tres mesos per contestar, fins al 3 de novembre, però el regidor sospita que no donarà resposta a la petició. D’aquesta manera, si l’Ajuntament opta pel silenci administratiu, Carles Prats apunta que es tornarà a presentar un nou contenciós administratiu al jutjat de Tarragona “demanant el compliment de la legislació” per rectificar el nom del municipi. En qualsevol cas, defensa que els arguments que ha donat la jutgessa en desestimar la demanda no es poden repetir perquè “qualsevol altra persona pot anar al jutjat i no se li podrà argumentar que hi ha extemporaneïtat perquè no ho ha demanat abans”.
ERC va acceptar modificar el topònim: l’alcalde insta el regidor a abandonar la confrontació
De fet, i per rebatre l’argument de la jutgessa, Carles Prats deixa constància que el consistori, governat per ERC, es va comprometre amb el seu grup l’any 2024 a complir la llei i oficialitzar el topònim Cabassers, i posar fi a aquesta situació anòmala. “Ho anuncien a bombo i plateret, però no actuen”, lamenta Prats en conversa amb aquest diari. De fet, tots els regidors del consistori van enviar una carta als veïns del municipi per informar-los que es canviaria el nom. El govern local finalment se’n va desdir després d’una reunió amb els habitants del poble, i davant la inactivitat del consistori, Junts va decidir el gener del 2025 portar l’assumpte al contenciós administratiu, on la jutge ha trigat un any i mig a desestimar-ho. En aquest sentit, l’alcalde de Cabassers, Jaume-Josep Pujals, reconeix obertament a aquest diari que no hi ha cap discussió des del punt de vista lingüístic i que la norma catalana estableix clarament com s’ha d’escriure el nom del poble –Cabassers. Admet que la forma actual es deu a una falta d’ortografia permesa en el passat i que el franquisme va recuperar: “L’any 39 va tornar la forma castellanitzada, però el nom castellanitzat ja es feia servir el 1700”.
No obstant això, Pujals retreu a Junts la via de la confrontació, les denúncies judicials i la pressió mediàtica utilitzades per Carles Prats, a qui insta a abandonar la “tossuderia” i el “circ que ha muntat” en un poble de 300 habitants. Pujals considera que aquesta actuació només genera divisió i una reacció en contra entre els veïns. Així mateix, lamenta que s’hagi intentat vincular el topònim al franquisme o a la memòria històrica, un fet que, segons l’alcalde, ha ofès a molta gent del municipi que “s’ha sentit atacada amb aquest tema”. Per resoldre definitivament el conflicte, Pujals defensa que la decisió final sobre la correcció del nom s’ha de prendre consultant la ciutadania mitjançant una enquesta participativa –una opció recollida al reglament municipal– “per preguntar a la gent del poble si està d’acord a iniciar els tràmits per corregir el topònim”. Tanmateix, per obrir aquesta via posa com a condició indispensable que l’oposició abandoni la radicalització i la cerca de protagonisme, faci un gest de rectificació i s’obri a un diàleg conjunt amb l’equip de govern per poder tancar la qüestió d’una manera consensuada i tranquil·la per al poble. “Si fos una persona normal, el nom del poble ja estaria corregit”, sentencia.
El regidor de Junts denuncia “silenci administratiu” de la Generalitat
D’altra banda, Prats denuncia el “silenci administratiu” de la Generalitat als requeriments, sol·licituds i instàncies d’informació que ha enviat fins ara. Només des de principi d’any, 16 sol·licituds s’han presentat directament davant la Generalitat de Catalunya o els seus departaments i direccions generals –Presidència, Cultura, Política Lingüística, Memòria Democràtica i l’Oficina Antifrau de Catalunya–. Entre les més rellevants, hi ha múltiples peticions a través del sistema Sol·licitud d’Accés a la Informació Pública (SAIP) i revisions d’ofici als departaments de Presidència, Cultura i Política Lingüística per qüestionar la legalitat de la categoria de “topònims oficials no normatius” com “Cabacés” o “Roda de Barà” i exigir la prevalença de l’article 18.1 de la Llei de Política Lingüística i els criteris de l’IEC, procediments que han derivat en diverses reclamacions a la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) per inadmissions o silencis administratius. “El màxim que hem aconseguit amb el Departament de Política Lingüística és que ens digui que la categoria jurídica de topònim oficial no normatiu no existeix”, lamenta el regidor juntaire.
Prats detalla que les últimes accions que han fet ha estat una sol·licitud d’informació pública al Departament de la Presidència perquè identifiquin quin precepte legal per sobre de l’article 18.1 de la Llei de Política Lingüística permet que un topònim no normatiu sigui oficial. “Això no ho volen respondre”, denuncia el regidor, que davant aquesta situació han acudit a la GAIP per saber “quins fonaments de dret utilitzen perquè uns topònims que no compleixen la Llei de Política Lingüística siguin oficials”. És a dir, demanen en quina llei es basen per permetre el topònim Cabacés. “Esperem que la GAIP demani al Govern que respongui quina legislació aplica”, defensa el regidor, que també és queixa perquè fins ara “el que hem rebut per part del Govern és una evasiva dient que demanem un informe jurídic”.
La Generalitat descarrega en una funcionària jubilada
Davant les peticions d’informació sobre els criteris que avalen l’ús de topònims oficials que incompleixen la Llei de Política Lingüística, la Generalitat s’acull a la responsabilitat tècnica individual de l’autora d’un informe de l’Assessoria Jurídica de Cultura, elaborat l’any 2023 a petició de la Secretaria de Política Lingüística. Un document que no fa cap referència a l’article 18.1 de la Llei de Política Lingüística i que conclou que els topònims “Cabacés”, “Capmany”, “Castell-Platja d’Aro”, “Figaró-Montmany”, “Lladó”, “Massanes”, “Navàs”, “Rialp”, “Torrelavit” i “Forallac” estan inclosos “tant en el Registre d’ens locals de Catalunya com en el Nomenclàtor oficial de toponímia major de Catalunya, amb la qual cosa, el nom d’aquests 10 municipis, tot i que incompleixin la normativa lingüística de l’IEC, és l’oficial”.
L’informe no té autoria i Carles Prats va fer una sol·licitud d’informació pública per conèixer qui l’havia redactat. La Generalitat es va negar a identificar la persona que va redactar el document i es va limitar a dir que s’havia jubilat. Arran d’aquesta explicació, Carles Prats no va trobar al Diari Oficial de la Generalitat, ni per altres vies, la confirmació de jubilacions a l’assessoria jurídica de Cultura a partir del 2023, i per això va registrar una petició d’accés a la informació pública per SAIP sol·licitant a Cultura la llista de jubilacions de la seva assessoria jurídica des de 2023. El termini per respondre va finalitzar aquest 24 d’agost, i, com que no ha obtingut cap resposta, ha anat un esglaó més amunt i ha presentat una reclamació a la GAIP contra el departament ,per no haver facilitat la llista. “No tolerarem l’obscurantisme del Govern i exigirem les responsabilitats que corresponguin”, ha sentenciat.
