El ministre d’Exteriors, José Manuel Albares, s’ha reunit aquest dilluns amb el seu homòleg hongarès, Péter Szijjártó, per intentar revertir la negativa d’Hongria a continuar el procés per fer oficial el català a la Unió Europea. Albares i Szijjártó han debatut “com abordar” l’oficialitat del català, l’euskera i el gallec a Europa durant la presidència hongaresa del Consell de la UE. En un missatge a X, Albares ha col·locat l’oficialitat de les llengües com a “prioritat” i ha assegurat que de la trobada ha sortit el compromís de “treballar junts amb aquest objectiu”. La reunió s’ha produït en els marges de la reunió de ministres d’Exteriors de la UE que se celebra a Luxemburg.
Reunión con mi homólogo húngaro, Péter Szijjártó. Hemos hablado sobre la prioridad de España de que el catalán, euskera y gallego sean oficiales en la UE y cómo abordarlo durante la próxima presidencia húngara del Consejo UE. Hemos acordado trabajar juntos con este objetivo. pic.twitter.com/bL9OvvSGLS
— José Manuel Albares (@jmalbares) June 24, 2024
L’oficialitat cau de l’agenda europea pels dubtes dels estats membres
L’oficialitat del català, l’eusquera i el gallec ha caigut de l’agenda europea i no s’ha ni tan sols abordat en les últimes reunions de ministres d’Afers Europeus. Des del març no s’aborda la petició de l’executiu espanyol, i tampoc no està contemplat parlar-ne a l’agenda de la reunió que se celebra aquest dimarts. De fet, segons l’ambaixador hongarès davant la UE, Bálint Ódor, no hi ha “plans” perquè l’oficialitat d’aquestes tres llengües torni a l’agenda, ja que no ho considera una prioritat.
El govern espanyol va presentar la petició d’oficialitat del català, l’eusquera i el gallec a l’agost en el marc de les negociacions amb l’independentisme per investir Pedro Sánchez. La qüestió es va introduir en l’agenda dels ministres d’Afers Europeus en diverses trobades mentre Espanya ostentava la presidència de torn del Consell, però amb la posterior presidència belga la petició va perdre pes. L’últim cop que es va abordar va ser en la reunió de ministres d’Afers Europeus del març, on alguns estats com Finlàndia van verbalitzar el teu temor a “possibles repercussions” dins el seu territori per part d’altres llengües minoritàries. Prèviament, Lituània ja s’havia manifestat de la mateixa manera i diversos estats membre havien reclamat informes sobre el cost de la inclusió d’aquestes llengües al règim lingüístic de la UE.
