Les dades oficials evidencien que les ciberestafes s’han convertit en una amenaça patrimonial de primer ordre a Catalunya. Entre l’any 2024 i l’agost del 2026, segons el Govern, el frau digital acumula un perjudici econòmic de gairebé 490 milions d’euros i ha afectat més de 200.000 persones. Només en els primers vuit mesos de l’any 2026, l’impacte econòmic d’aquests delictes ha assolit els 103 milions d’euros. Amb una mitjana de 220 denúncies diàries i més de 53.000 fets registrats fins a l’agost d’enguany, les estafes en línia ja representen el segon delicte més denunciat a tot el país, només per darrere dels furts.
Les xifres oficials difoses aquest dimarts per l’executiu de Salvador Illa dibuixen un perfil ampli de les víctimes. Del total de més de 200.000 persones afectades en el període 2024-2026, un 51% són homes i un 49% són dones. La franja d’edat on es concentra una incidència més elevada se situa entre els 31 i els 64 anys. No obstant això, el col·lectiu de persones majors de 65 anys continua essent el més vulnerable davant determinades modalitats complexes com falses inversions, les tàctiques del “fals familiar” o la suplantació d’entitats bancàries.
Entre les pràctiques més habituals destaquen les estafes en transaccions –compres, lloguers i falses inversions–, els càrrecs en línia d’origen desconegut a les targetes, la suplantació d’identitat –com la del fals directiu o falses ofertes de treball– i la captació de dades a través de missatgeria fraudulenta. Un dels grans reptes que s’ha proposat el Govern és aflorar la “xifra oculta” de delictes, és a dir, totes aquelles estafes que la ciutadania no arriba a denunciar per vergonya o desconeixement dels canals adequats.
Una Comissaria Virtual per denunciar ciberestafes
Per combatre la complexitat delictiva, el Govern ha aprovat aquest dimarts el Pla estratègic contra les ciberestafes 2026-2028, una resposta integral que busca coordinar la seguretat policial i la protecció tecnològica per frenar l’impacte d’un fenomen en expansió constant. El pla analitza l’evolució dels grups criminals, que fan un ús intensiu d’eines tecnològiques avançades i tècniques d’enginyeria social per enganyar la ciutadania.
A més, el cos de Mossos d’Esquadra ha desplegat la Unitat Central de Ciberestafes i Investigació Tecnològica (UCCIT) i el Grup de Ciberintel·ligència. Des de la seva posada en marxa el passat 1 de gener, la unitat té obertes 28 investigacions i ha aconseguit bloquejar gairebé 2,8 milions d’euros, dels quals se n’han recuperat 1,25 milions.
Així mateix, a partir de novembre de 2026 entrarà en funcionament la nova Comissaria Virtual, una seu electrònica que permetrà tramitar denúncies en línia per ciberestafes i mitjans de pagament per facilitar el procés a les víctimes. Per la seva banda, l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya hi aporta un assistent d’IA accessible per web i WhatsApp per ajudar els ciutadans a verificar si són víctimes d’un frau.
Coordinació amb bancs, operadores i plataformes
El pla estratègic reforça l’intercanvi d’informació entre l’Agència de Ciberseguretat i els Mossos d’Esquadra, però estén la col·laboració al sector privat amb transmissió d’informació amb entitats bancàries, operadores de telefonia mòbil i plataformes de compravenda. A partir del segon semestre del 2027 es crearà una comissió transversal amb les entitats bancàries per analitzar els modus operandi i es posarà en marxa un grup de treball amb les operadores de telefonia mòbil en el marc del protocol Telcocat. La governança de la nova estratègia s’estructurarà en tres nivells: una taula estratègica liderada pel conseller de la Presidència, Albert Dalmau, i la consellera d’Interior, Núria Parlon, una taula tàctica de coordinació i una taula operativa encarregada d’executar les accions i analitzar els indicadors d’activitat.
