L’Arquebisbat de Barcelona ha assegurat que el cardenal Joan Josep Omella “mai” ha encobert abusos sexuals. En un comunicat després de les informacions publicades a premsa sobre diversos casos de presumptes encobriments, l’Arquebisbat ha recordat que Omella ha condemat qualsevol tipus d’abús “en múltiples ocasions” a través “d’al·locucions, homilies i escrits”, tant ara com en el seu mandat com a president de la Conferència Episcopal Espanyola. El posicionament de la diocesi, que també ha reiterat la seva condemna als abusos de poder o sexual, ha coincidit amb l’arribada del Papa a l’Estat, i les paraules del rei Felip V, que ha destacat el “dolor” causat pels abusos i la fermesa de Lleó XIV per reparar el dany causat.
L’Arquebisbat, a més, detalla que en el cas contra MN J-A.P. es va rebre una denúncia al Servei d’Atenció a les Víctimes d’Abusos (SAVA), on es va prendre declaració al menor acompanyat de la seva mare. A més, la família es va personar davant els Mossos d’Esquadra per denunciar els fets i es va obrir un procediment penal pendent de judici. En aques sentit, la diocesi explica que MN J-A.P. continua “apartat del seu càrrec a la parròquia” i sense cap càrrec en la diòcesi i que “no consta cap novetat” judicial sobre el cas.
Pel que fa a una segona queixa contra el mossèn, l’any 2022, l’Arquebisbat afirma que es va comunicar una “conducta de caràcter sexual entre adults” i la persona que havia comunicat la queixa, el sr J.P. “no va voler presentar cap denúncia canònica ni tampoc va portar el seu cas als tribunals civils”. En qualsevol cas, la dioseci deixa clar que no hi ha relació entre els dos casos, i que aquest segon es va tramitar com una “qüestió moral”. Tot i això, l’Arquebisbat detalla que Joan Josep Omella va “animar” la presumpta víctima a denunciar els fets de forma formal al Servei d’Atenció a les Víctimes d’Abusos, però que l’home “no ho va fer, malgrat les comunicacions i facilitats que se li dirigeixen”.
El cas del mossèn Senabre
Pel que fa al cas de Mn Senabre, la diocesi assenyala que es va iniciar el juny de 1988 amb la detenció del religiós, però, posteriorment, va fugir del país i que l’octubre del 1991 no es va presentar al judici penal. “Com que no van aconseguir extradir-lo, la jurisdicció civil va declarar prescrits els fets”, diu, però destaca que Omella, quan va arribar a finals del 2015, va ordenar obrir una investigació d’ofici, i es va decretar la prescripció del delicte. “Tot i que la víctima i la família van ser requerits per comparèixer davant la jurisdicció canònica en diverses ocasions i per diferents mitjans, mai van voler-ho fer”, diu el comunicat.
D’altra banda, Mn Senabre sempre es va negar a tornar a Barcelona i que, per tant, sense denúncia canònica i sense tenir ni tan sols la versió de la víctima o del seu entorn, “preval la presumpció d’innocència i no pot ser penalment sancionat per la via canònica com tampoc va poder ser-ho per la via civil”. El 2 d’agost de 2019 la Congregació per a la Doctrina de la Fe va arxivar la causa, però l’Arquebisbat va dictar un Decret condemnant i imposant: reprensió pública, penitència pública i arxivament de la causa sempre que no apareguessin proves noves. Mn. Senabre va morir l’any 2022.
“No he encobert res”
Omella va reaccionar personalment ahir davant les informacions d’encobriment i en declaracions a RAC1 va dir que s’havia quedar sorprès: “Em sap greu que diguin això quan no és veritat, jo he fet el que havia de fer”. “En el meu cas no he encobert res. Em sap greu que posin el meu nom. Fan un ‘tutum revolutum’. Parlo del meu cas, jo no sé els altres què han fet. En tot cas, els casos en què se’m nomena, em sap greu que diguin això quan no és veritat, jo he fet el que havia de fer”, va dir Omella, que va demanar perdó. “Em sap molt malament que l’església tingui tots aquests temes d’abusos”, va afegir.
