El Departament de Salut estima que un 73,4% de la població de Catalunya té immunitat davant la Covid-19. La majoria l’ha obtingut de forma induida per les vacunes, un 69,3% té la pauta completa de la vacunació. La resta l’ha obtingut recentment durant la cinquena onada de forma natural infectant-se. Per sota dels 40 anys tots els grups d’edat superen el 50% de pauta completa i els que van més endarrerits respecte al temps que han tingut per vacunar-se són els joves de 20 a 29 anys, que és on s’observa més resistència, si es té en compte que el grup de 12 a 15, que s’ha pogut vacunar més recentment, ja arriba al 41,5% de pauta cmpleta.
Tot i que aquests dies es parla de forma insistent sobre la frenada en la campanya de vacunació, experts consulats per EL MÓN no es mostren derrotistes, encara que rebaixen les expectatives de Salut respecte al sostre vacunal que podrà assolir el país, que el situa entre un 85 i un 90%. El conseller de Salut, Josep Maria Argimon, s’ha fixat administrar dos milions de dosis aquest mes, però segons alguns experts es podria estar a punt de tocar sostre.
Quique Bassat, investigador ICREA a l’Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), centre impulsat per la Fundació “la Caixa”, considera en declaracions a EL MÓN que la previsió de Salut poster és massa “optimista” i que si s’arriba a un 80% “ja ens podem considerar afortuntats”, tot i que no descarta que es pugui millorar la marca. “Ara mateix queden adolescents per vacunar, un grup que ha respost de forma formidable i més ràpid que qualsevol altre, en quatre setmanes tres quartes parts ja han rebut la primera dosi”. Per aquest investigador es tracta d’un grup en el qual no caldrà aplicar incenitus i opina que la notíca d’Educació sobre el fet que no els alumnes vacunats no s’hauran de confinar quan hi hagi un cas positiu a la seva classe “és un arguemnt perfecte per convèncer” els que falten.
Per sota dels 40 anys tots els grups d’edat superen el 50% de pauta completa i els que van més endarrerits respecte al temps que han tingut per vacunar-se són els joves de 20 a 29 anys
En canvi Bassat sí que veu que “el problema gros” es presenta entre els joves de 20 a 40 anys perquè els índexs de vacunats en relació al temps que fa que poden rebre el vaccí posen de manifest que és on més resistència hi ha. “No hem arribat al sostre que podríem arribar en aquests grups, i aquests no els convencerem amb influencers i youtubers, necessitem fer alguna cosa per treure’ls de l’apatia”, recomana l’investigador. De moment Salut ha deixat anar aquesta setmana que treballa en els incentius a aplicar per tal de poder estimular que més persones dels grups més joves es vacunin. S’ha parlat de descomptes per assistir a espectacles, però cap decisió sembla presa al respecte.
Aquest expert també creu que amb el debat sobre la frenada de la vacunació es podria estar “creant un fals problema” perquè considera que encara cal esperar si aquesta frenada té a veure amb les vacances d’agost. La seva recomanació és que no es prenguin “decisions dràstiques” fins que no hagin passat un parell de setmanes.
Arribar al màxim de vacunats possible
També es mira la campanya de vacunació amb cert optimisme el vicepresident del Col·legi de Metges de Barcelona (COMB), Jaume Sellarès. En declaracions a EL MÓN, Sellarès opina que el percentatge que s’han assolit “no és menyspreable” si es compara amb les taxes als països veïns. La frenada en la vacunació preocupa però “ho estaríem molt més si fóssim Alemanya o França i la prova és que les mesures allà són més dràstiques que les d’aquí”. Aquest cofoïsme però no implica que no s’hagin de buscar fórmules per ampliar la cobertura vacunal. “Hem d’aconseguir tenir el màxim nombre de persones vacunades, no arribarem al 100, però si podem arribar al 95% no ens quedem amb el 90”, diu Sellarès amb un punt de vista més optimista que el de Bassat i més d’acord amb les previsions de Salut.
A banda del component de l’edat, també cal tenir en compte el component econòmic com a fre a la vacunació. De fet, es veu en els mapes de cobertura vacunal de la ciutat de Barcelona com els barris més deprimits, a Ciutat Vella, és menor l’índex de persones vacunades. Per a aquests sectors, Bassat creu que cal adoptar estratègies practives. Sellarès, per la seva banda, sosté que en aquest cas poden jugar un paper important els centres d’assistència primària per la seva “proximitat” a les persones. El vicepresident del COMB també adverteix de les barreres lingüístiques i tecnològiques que s’interposen entre algunes persones i les vacunes. A més a més, “no tothom veu TV3 o escolta Catalunya Ràdio”.
“Un cop hem fet el gruix, hi ha col·lectius que els hem d’anar a buscar amb estratègies més a mida i mesures d’incentius, també de proximitat”. Sellarès, com Bassat, aposta per la proactivitat: “Els hem d’anar a buscar, segurament aconseguirem passar el rasclet i aconseguirem molta gent, si bé el número no serà tan espectacular com el de les fires”.
Una aturada previsible
L’aturada en la campanya és un fet que altres epidemiòlegs consideren que era previsible. Almenys així ho creu l’investigador de la Universitat de Leicester i professor dels Estudis de Ciències de la Salut de la UOC, Salvador Macip, relaciona aquesta situació amb el fet que a mesura que vas baixant cap a franges d’edat més joves les persones veuen de forma diferent el benefici personal que en poden treure, per això franges de major d’edat presenten els índexs més elevats, tenint en compte que el risc de mort és més gran.
Caldria fer un estudi de les motivacions de les persones que fins ara es podrien haver vacunat i no ho han fet, assegura l’investigador Salvador Macip
“Crec que la clau, més que obligar a vacunar, és mirar quins incentius i pedagogia pots fer, traslladant el missatge que et vacunes per la societat i per tu per frenar el viurs, disminuir la càrrega assistencial i aixó s’ha d’explciar i fer-ho ben fet”, comenta Macip. Un incentiu que Macip considera interessant és el passaport Covid. “Al principi de la pandèmia, quan no tothom tenia accésaal vacuna el passaport Covid era discriminatori, però ara que tenim les vacunes i la gent que no es vacuna és perquè no vol, aquí sí que potser pots fer que tinguin algun benefici els que es vacunen, a partir de tenir més seguretat”, afirma Macip. El professor de la UOC també considera que caldria fer un estudi de les motivacions de les persones que fins ara es podrien haver vacunat i no ho han fet. A banda, també considera que és important no criminalitzar els joves perquè això pot generar l’efecte contrari al que es busca.
Un estudi demostra que els incentius funcionen
Un estudi recent d’investigadors del Departament de Ciències Socials de la Universitat Humboldt de Berlín assegura que la indecisió sobre les vacunes en molts païssos és massa elevaada per contenir d’una forma sostenible la Covid-19. A través d’una enquesta feta entre 20.500 persones a Alemanya s’ha avaluat l’eficàcia de tres estratègies per agumentar la cobertura vacunal, principalment, proporcionar llibertats, remuneració financera i la vacunació amb metges de proximitat. Els resultats suggereixen que les tres estratègies poden augmentar la cobertura vacunal de dos a tres punts percentuals en general i cinc punts entre els indecisos. El rendiment de les diferents estratègies varien segons el grup d’edat, les persones més grans responen millor amb l’accés local de la acuna i els més joves responen millor quan es tracta d’oferir llibertats als ciutadans vacunats.
