La Fundació Resilis, una de les entitats implicades en l’escàndol del cas DGAIA, continua treballant amb el departament de Drets Socials. Així ho admet la mateixa consellera de Drets Socials, Mònica Martínez Bravo, en un seguit de respostes parlamentàries aportades aquest mes de febrer a la cambra catalana. De fet, la consellera assegura que no pot prescindir d’aquesta entitat encara que l’Oficina Antifrau de Catalunya l’estigui investigant. Així mateix, la consellera ha lliurat un document, al qual ha tingut accés El Món, on certifica que Resilis va cobrar de la Generalitat, entre el 2015 i l’octubre de 2025, un total de 178.905.892,5 euros pels diferents serveis prestats. Una estadística que per import i per concepte mostra com Resilis és una de les empreses que presta més serveis al departament de Drets Socials.
Segons explica Martínez Bravo, el departament ha hagut de prorrogar el contracte amb la Fundació Resilis de la Direcció General d’Atenció i Prevenció i Protecció a la Infància i l’Adolescència (DGPIPIA), la nova nomenclatura de la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència (DGAIA) quan el Govern va decidir reestructurar-la i rebatejar-la després de l’informe de la Sindicatura de Comptes i diversos escàndols sobre menors sota la seva tutela. De fet, un escàndol que ja ha traspassat fronteres des que la CUP va portar l’informe a l‘oficina antifrau europea i la Fiscalia del Tribunal de Comptes va anunciar que obria una peça de responsabilitat patrimonial per la gestió de la DGAIA.
En la resposta parlamentària, a preguntes de Vox, la consellera al·lega “criteris tècnics i jurídics que justifiquen la pròrroga” i descarta, ara per ara, la “possibilitat de rescindir el contracte amb la fundació” fins que, com a mínim, finalitzi una auditoria que encara es troba en curs. Precisament, una auditoria de la mateixa fundació que culpa el Govern del cas DGAIA. En tot cas, la conselleria reconeix que, de moment, no pot parar de treballar amb la fundació que ha estat objecte de denúncia a l’Oficina Antifrau i que és fiscalitzada per la Sindicatura de Comptes.
Exculpa Resilis d’un dels punts investigats
La consellera, però, assenyala, “amb caràcter previ”, que els “pagaments indeguts per presumptes incompliments de requisits de la prestació citats en l’Informe de la Sindicatura de Comptes corresponen a un període anterior a l’època en què el Servei de Valoració i Seguiment de les Persones Joves Extutelades (Sevap) fos gestionat per la Fundació Resilis”. Una dada que desvia l’atenció de les principals observacions de l’informe, que esmenta especialment la fundació per les obligacions que tenia adjudicades per part del departament respecte de serveis de la DGAIA, entre les quals es compten els joves tutelats.
“Cal destacar que, durant el període fiscalitzat, la fundació privada Resilis, la Fundació Mercè Fontanilles i les UTE constituïdes per ambdues fundacions van suposar unes obligacions reconegudes de 147,29 milions d’euros, que representen el 18,7% del total de despesa”, detallava la Sindicatura en el seu informe per emfatitzar el protagonisme de la fundació en les contractacions i adjudicacions del departament. De fet, ha estat la mateixa fundació la que ha elaborat un informe de compliment que es treu les puces de sobre i culpa la Generalitat del descontrol financer i dels pagaments als joves que gestionaven.
La consellera al·lega que no cal cap informe previ per prorrogar el contracte
Per altra banda, en una altra resposta parlamentària, la consellera justifica que es continuï treballant amb Resilis malgrat que hi hagi una investigació pendent. Així, remarca que no es va sol·licitar informe previ a l’Oficina Antifrau de Catalunya o a la Intervenció General de la Generalitat de Catalunya “sobre la idoneïtat de mantenir a la Fundació Resilis com a adjudicatària del contracte per a la gestió del servei de valoració i seguiment de les persones joves extutelades” perquè la legislació no ho preveu. “Els procediments de contractació es regeixen per la legislació de contractes, que és on es determinen els passos a seguir tant per a les pròrrogues com per a l’eventual recessió d’un contracte”, al·lega Martínez Bravo. “En aquests processos de valoració de la idoneïtat de les possibles pròrrogues dels contractes no intervenen ni l’Oficina Antifrau de Catalunya ni la Intervenció General”, sentencia.
A més, afegeix que per tal de garantir el “compliment dels actuals requisits de la prestació, continuarà essent necessari disposar d’un equip especialitzat que faci el seguiment del Pla de Treball Individualitzat (PTI), on es defineixen els objectius educatius i laborals de cada jove extutelat”. “Per aquest motiu, s’ha prorrogat de manera administrativa el servei del Sevap, fins que es formalitzi una nova contractació adaptada a les necessitats del nou servei”, sosté la consellera per defensar la continuïtat de Resilis.
Gairebé 179 milions pagats a Resilis en onze anys
Així mateix, un informe aportat per la mateixa consellera al Parlament, al qual també ha tingut accés El Món, desglossa els imports que ha rebut Resilis des del 2015 fins a finals d’octubre de 2025, tant per exercici com per concepte contractual. En total, Resilis ha cobrat de la caixa de la Generalitat un total de 178.905.892,50 euros en aquests onze anys. Un import que mostra la quantitat de serveis que Resilis factura a compte de la Generalitat. Per conceptes, el servei pel qual més diners ha percebut Resilis ha estat el dels Centres Residencials d’Acció Educativa (CRAE), amb un tol de 67.672.800 euros. El 2018, el 2023 i el 2024 van ser els anys que l’import va pujar més: en el primer cas, es van superar els 8 milions d’euros, i els altres dos anys, el servei va costar més de 7 milions.
El segon servei pel qual Resilis va cobrar més durant aquests gairebé onze anys –les xifres del 2025 arriben fins a finals d’octubre– va ser el dels Centres Residencials d’Educació Intensiva (CREI), pels quals la fundació va rebre un import de 56.385.413,89 euros. Pel que fa als Centres d’Acollida (CA), en aquests anys Resilis va cobrar 25.415.066,18 euros. L’any 2018 va ser el que va rebre un import més alt, amb 3.199.941,91 euros, seguit del 2020, amb 2.829.004,97 euros. Pel que fa als EVAMI, acrònim Equips de Valoració de Maltractaments Infantils detectats en l’àmbit sanitari, l’entitat va percebre 4.651.346,34 euros per assumir aquest servei. Pel Servei de Primera Atenció i Informació (SPAI), va cobrar entre el 2015 i el 2025 8.316.210,78 euros i, pel Servei de Protecció d’Emergència, 2.644.388,56 euros.
