Joan Ramon Ramos, com a bon advocat fiscalista, és sobretot un paio pràctic. Ho demostra la presentació a la premsa de la seva candidatura a degà del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona (ICAB) per les eleccions del 19 de juny, celebrada aquest dimecres. Ramos ha explicat sense embuts el seu projecte per retornar el “prestigi moral” de la institució, pensar professionalment en els col·legiats i endreçar unes finances que es podrien estalviar el que qualifica de despesa supèrflua. Ramos es presenta després de 40 anys d’exercici, 30 anys de docència universitària i, un detall gens menor, com l’impulsor del F.C. Barcelona femení, la revelació del club dels darrers deu anys.
El candidat a degà, acompanyat de diversos membres de la candidatura com ara Sara Iglesias, candidata a vicedegana, ha detallat el seu programa electoral i, el que és més comprometedor, ha posat data a algunes de les mesures i decisions que proposa. Una candidatura que també defineix com a transversal i diversa, on hi ha des de penalistes, mercantilistes, experts en dret civil, tributari, administratiu o matrimonial, que treballen pel seu compte, en despatxos petits, mitjans i també de grans. La seva voluntat és remarcar la diferència entre l’altra candidatura, de Cristina Vallejo, que considera continuista i vinculada als deganats dels darrers anys, en mans de Maria Eugènia Gay i de Jesús M. Sánchez. Ramos s’ha mostrat disposat a celebrar un debat amb la seva rival, que espera que li proposi data.
Així, presenta la seva candidatura com a “disruptiva” per “canviar coses”, amb una visió de gestió, empresarial i que conservi l’aspecte social i formatiu del Col·legi. De fet, defensa retornar el “prestigi moral i institucional” del Col·legi, enfortir el seu paper de lobby i mostrar-se “equidistant amb els partits polítics”. “Hem de ser un input tècnic, no polític”, adverteix per marcar distàncies al paper de l’ICAB fins ara, que s’ha mostrat defensor d’endurir penes o tenir un paper de seguidisme polític en qüestions com les ocupacions d’habitatges. “Hem de ser un driver tècnic de la normativa”, apunta per incidir en la idea que el Col·legi sobretot és un “defensor de les llibertats”. Així, una de les mesures que proposa és el vot telemàtic per celebrar consultes de manera habitual entre els col·legiats i acabar amb el “clientelisme” i “l’amiguisme”. Una candidatura de contrast amb l’anterior i que vol fer treure la son de les orelles al Col·legi apostar per retornar-li el caràcter d’institució influent.
Cent mesures en un dia
L’esperit pràctic de la candidatura es constata amb una llista de deu mesures en els primers cent dies. En aquesta llista s’hi compten la congelació de quotes i absorció de l’IPC el 2026; l’impuls de 400 beques de màster per a joves; gratuïtat dels cursos del torn d’ofici; un “marc estable d’honoraris” davant el desgavell actual; un congrés anual gratuït per tothom; la creació d’una oficina del règim d’autònoms; tallers per millorar la salut mental dels col·legiats; més ajuts als advocats en situació vulnerable; un impuls a la creació i utilització de la intel·ligència artificial i una mesura que considera clau, durant cent dies obrir un procés de consulta a tora l’advocacia perquè proposin els canvis i les necessitats del Col·legi.
Per altra banda, i pensant estratègicament, la candidatura de Ramos posa negre sobre blanc també deu punts clau, com ara un pla director de formació, “un pla de racionalització econòmica rigorós” que podria estalviar entre un milió i mig milió d’euros; la internacionalització del col·legi; transparència i rendició de comptes; “acabar amb les pràctiques clientelars o d’amiguisme” o que serveixi de trampolí personal; mesures de conciliació personal i familiar real i efectiva; modernització de l’estructura del col·legi; més participació dels col·legiats i una aposta clara per l’impuls del català a l’ofici i als tribunals.
