Setanta-sis persones. Aquestes són les víctimes per suïcidi que s’han registrat als centres penitenciaris de Catalunya entre els anys 2018 i 2025. Així ho especifica un dens informe parlamentari, signat pel conseller de Justícia, Ramon Espadaler, a petició del diputat de Junts Isaac Padrós, que demanava les dades i reclamava saber quines són les polítiques de prevenció que es porten a terme i com es gestiona una mort d’aquestes característiques.
En aquest marc, el conseller aporta les dades i aprofita per fer una comparació amb la població reclusa total de Catalunya. Així mateix, distingeix en quin règim de reclusió es trobava cada finat. En tot cas, Espadaler remarca que, segons assenyala el Programa de Salut Penitenciària de l’Institut Català de la Salut (ICS), “la privació de llibertat constitueix per si mateixa un factor de vulnerabilitat associat al risc de conducta suïcida”.
El conseller també ressalta que el programa marc de prevenció de suïcidis als centres penitenciaris de Catalunya i identifica diversos factors de risc específics, entre els quals destaquen el “compliment de condemnes de llarga durada, la tipologia de determinats delictes i les situacions d’aïllament derivades del règim penitenciari”. També aporta dades sobre la cura de la salut mental i les polítiques fins i tot, arquitectòniques, com una “estratègia integral de prevenció” de les conductes suïcides.
76 morts i un perfil sociològic
En total, el departament informa que s’han registrat 76 morts per suïcidi en els darrers vuit anys. Així, detalla que el 2018 es van comptabilitzar 9 suïcidis, dels quals 7 eren en règim ordinari i dos, en règim tancat i d’aïllament; el 2019, van ser 7 suïcidis, 3 en règim ordinari i la resta en règim tancat; el 2020 la xifra de suïcidis es va disparar fins als 12 casos, 7 en règim ordinari i la resta en tancat; l’any 2021, la dada es va reduir a 11, també la majoria (7) en règim ordinari; el 2022 es va constatar el nombre més alt de casos de la sèrie amb 14, nou reclosos en règim ordinari; el 2023, l’estadística es va quedar en 6, dels quals només un en règim tancat; l’any 2024, la dada es va tornar a enfilar a 11 casos, 7 en règim ordinari i el 2025 es va rebaixar a sis casos, en quatre casos en règim ordinari.
Amb aquestes dades, el departament raona que “la concurrència de casos en un determinat règim o ubicació penitenciària no constitueix, per si mateixa, una evidència suficient per afirmar que sigui un factor determinant, atesa la naturalesa multifactorial de la conducta suïcida i la concurrència de múltiples variables personals, clíniques i socials”. Ara bé, el departament sí que fa una anàlisi del perfil de les víctimes, però només del període setembre de 2024 a juny de 2026. Aquestes xifres permeten al departament el que defineix com “identificar el perfil sociodemogràfic i penitenciari de les persones que s’han suïcidat”.
D’aquesta manera indica que el 86% de les 15 persones internes que es van suïcidar en aquest període eren homes i la mitjana d’edat era de 39 anys. Respecte de la situació processal, el 72% eren persones privades de llibertat complint condemna i la resta es trobaven en situació de presó preventiva. Pel que fa al règim penitenciari, el 83% estaven classificades en règim ordinari, el 10% en règim tancat i la resta en règim obert. La mitjana del temps d’internament era de 4,5 anys i el temps mitjà pendent de compliment de condemna, de 3,4 anys.
Amb diagnòstic de salut mental
De les quinze morts per suïcidi durant aquest mateix període analitzat, segons Justícia sis tenien un diagnòstic de trastorn mental greu, vuit en tenien un de no greu i un no tenia cap diagnòstic de salut mental. En aquest sentit, el conseller subratlla que, a criteri de l’Institut Català de la Salut, els diagnòstics de salut mental més freqüents entre la població penitenciària són trastorns per l’ús de substàncies –principalment relacionats amb el consum d’alcohol i cocaïna (72,6%)–, trastorns d’ansietat (45,3%), trastorns de l’estat d’ànim (41%) i trastorns psicòtics (10,7%).
Cal tenir present, però, que, seguint l’informe de Justícia, “aquests diagnòstics no són excloents, atès que una mateixa persona interna pot presentar més d’un diagnòstic”. Cal també destacar una dada: del total de suïcidis registrats des de setembre de l’any 2024, set persones tenien activat el Pla de Prevenció de Suïcidi (PPS) en el moment dels fets; en els altres vuit casos, aquest protocol “no estava activat perquè no es complien els criteris clínics que en justifiquen l’activació, atenent la valoració clínica efectuada pel Programa de Salut Penitenciària de l’ICS”.
