El dia 20 d’octubre hi ha una crida general a tota la biosfera dels bombers voluntaris. La citació és als jutjats de Lleida, l’escenari on en principi s’ha de celebrar el primer judici de la macrodemanda conjunta de reconeixement de drets laborals a un col·lectiu molt propi de Catalunya, nombrós i que és un puntal de l’actual sistema d’emergències del país. Un col·lectiu que fa més d’un any va decidir, després d’anys i panys de reivindicacions, iniciar la via judicial i demandar el Departament d’Interior davant dels jutjats socials.
L’estratègia ha estat descentralitzar les demandes als partits judicials dels parcs de bombers voluntaris que hi ha arreu del país. De fet, s’han presentat més de 400 demandes a Barcelona, Lleida, Terrassa, Reus, Tarragona i Tortosa, Figueres, Mataró, Manresa, Sabadell i Granollers entre altres poblacions. Demandes que reclamen el reconeixement de la relació laboral i la cotització a la seguretat social per accident laboral. Tota una veritable ofensiva judicial impulsada i organitzada pels col·lectius i entitats Bombers Precaris en Lluita, Federació de Bombers Voluntaris de Catalunya i l’Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya contra el departament que dirigeix Núria Parlon.
Una estratègia acompanyada d’una potent protesta al carrer, amb manifestacions i concentracions, de la solidaritat de sindicats i altres col·lectius i d’un creixent suport institucional en l’àmbit local, amb gairebé 120 ajuntaments i consells comarcals que fan costat a les seves reivindicacions, amb partits de tots els colors. I, a més, en l’àmbit del relat han aconseguit imposar la idea que els “bombers voluntaris” són els “riders” de les emergències. A més, coincidint amb l’inici de la primera onada de les vistes orals, el col·lectiu ha estrenat el documental Al foc sense drets, que ha tingut una forta repercussió viral. A més, els bombers voluntaris han trobat el suport dels seus companys funcionaris, tant és així que el passat 18 de setembre es van manifestar conjuntament els dos col·lectius en defensa dels seus drets laborals.
Lleida mostra el camí, després de la suspensió de Terrassa
Després de diversos entrebancs processals, amb maniobres dels advocats de la Generalitat per endarrerir les admissions a tràmit de les demandes, amb estratègies com ara qüestionar la competència dels jutjats perquè abonaven la tesi que corresponia a la via contenciosa administrativa, comencen les vistes orals. Per circumstàncies de les agendes dels jutjats, la primera demanda que arribava a judici era la interposada pels voluntaris del Vallès Occidental a Terrassa. La vista oral s’havia de celebrar dimecres, però el jutge titular del Tribunal d’Instància Social número 2 va decidir suspendre el judici al·legant el que tècnicament s’anomena “litispendència impròpia” o també coneguda per “litispendència per connexió”. Un concepte creat per la jurisprudència per evitar col·lisions i que s’aplica en aquelles situacions en què existeixen dos processos judicials en curs que estan íntimament connectats, de manera que el resultat d’un pot condicionar, prejutjar o interferir directament en la resolució de l’altre. Una situació que posa en risc la seguretat jurídica davant la possibilitat de sentències contradictòries. En aquest cas, el jutge va tenir present que la demanda presentada a Lleida era anterior a la de Terrassa, ja que es va presentar el novembre de 2025 i la vallesana, al desembre. A més, la de Lleida té 109 demandants i la de Terrassa, 5. Per tant, el togat de Terrassa espera la resolució del conflicte a Ponent per decidir sobre el cas dels cinc primers demandants del seu partit judicial.
Una possibilitat ja prevista
Andrea Mena, l’advocada dels bombers, preveia aquesta possibilitat d’arxiu provisional a l’espera de la primera resolució del cas que afecta més demandants i és anterior. I no amaga la satisfacció pel fet que l’estratègia de les demandes descentralitzades ha servit per demostrar, amb aquesta decisió, que és una macrocausa que podria ser considerada un conflicte col·lectiu. Les entitats impulsores de les demandes també s’agafaven amb tranquil·litat la decisió que era previsible. Daniel Sitjà, president de Bombers Precaris en Lluita, admetia que la decisió del jutge de Terrassa era “part del joc”.
Ara bé, això ha servit per fer una crida a tot el col·lectiu per tal que el 20 d’octubre els bombers es concentrin a les portes del jutjat de Lleida. “Precaris, si us plau, tots a Lleida el dia 20, us necessitem allà fora”, afegia Sitjà a les portes dels tribunals de Terrassa. “Això es posposa una mica més, però una macrodemanda d’aquestes característiques és la primera que té lloc, és un cas únic a la història”, afegia Miquel Mesegué president de la FBVCat i bomber precari. “Hem arribat fins aquí, ja és una primera victòria, no hem de defallir”, reblava el clau Mesegué.
Professionalització encoberta
Les demandes, bàsicament, plantegen el debat que sota una “falsa aparença d’una teòrica voluntarietat s’amaga una professionalització encoberta” del col·lectiu. “És un procés que s’ha vist aguditzat durant els últims anys amb l’obligatorietat de fer un nombre d’hores mínimes cada any (650) i d’estar controlats mitjançant una app, a l’estil de Glovo”, detallen fonts de la coordinadora de Bombers Precaris. “La Generalitat, en comptes d’assumir la seva responsabilitat i el reconeixement dels drets a treballadors públics que presten un servei essencial d’alt risc, ha optat per mantenir bombers rider sense cotitzar a la Seguretat Social”, insisteixen.
De fet, l’estricta reclamació de drets laborals -reconeixement de la relació laboral- i la cotització al règim de la seguretat social ha fet decaure la maniobra dels lletrats de la Generalitat de traslladar el cas a la via contenciosa administrativa. En síntesi, en aquest cas no s’està qüestionant una resolució administrativa, sinó la possible relació laboral encoberta dels bombers voluntaris, i sense cap mena de dubte així ho han vist tots els jutjats on s’han tramitat i el cas correspon a l’ordre laboral. Ras i curt, les demandes reclamen no sortir a apagar focs o a intervenir en accidents sense cobertura de la Seguretat Social, ni prevenció de riscos laborals, ni materials i vehicles adequats. En aquest sentit, la prova que es vol aportar al judici és per acreditar que un bomber voluntari fa la “mateixa feina que la resta de bombers, integrats sota el mateix comandament i amb l’exigència d’unes hores mínimes i el control per una app per continuar prestant servei”.
