El procés judicial de reivindicació de drets laborals i socials dels bombers voluntaris, obert en jutjats d’arreu del país, té números perquè s’enquisti. Si el passat 6 d’octubre es va suspendre la primera vista programada a Terrassa per “litispendència impròpia” a l’espera que se celebrés el judici a Lleida, per ser la primera demanda i afectar un centenar de persones, el 20 d’octubre, aquest també es va suspendre. Tot plegat per l’al·legació de l’advocat de la Generalitat, en representació del departament d’Interior, “d’indefensió” per la mort d’un bomber durant la tramitació del cas i per la manca de comprovació interna de les quantitats reclamades.
Fonts judicials del cas expliquen a El Món que la vista va començar amb normalitat, amb la ratificació de la demanda interposada per un centenar de bombers. Però, va ser aleshores quan es va posar sobre la taula un escrit d’aclariment de quantitats reclamades individualment, una documentació que havia d’haver aportat la Generalitat i la mort d’un dels demandants sense la personació dels seus legítims hereus de cara a una virtual reclamació econòmica.
La mort d’un bomber i uns comptes incomplerts
En concret, un dels actors que havia signat la demanda presentada el novembre de l’any passat ha mort. La defensa dels bombers voluntaris ha sol·licitat la “successió processal a favor dels seus hereus”. El motiu és que en el cas que s’estimés la demanda els hereus poguessin reclamar les quantitats corresponents en nom seu. Per altra banda, també s’han referenciat unes quantitats concretes que en la demanda no s’havien pogut determinar del tot perquè faltava documentació de la Generalitat.
Aquesta documentació que, segons denuncien fonts dels bombers voluntaris, l’han anat aportant a miquetes i bocins a mesura que s’acostava la vista —uns dies abans— i, en alguns casos, de manera incompleta. Per això, la defensa jurídica dels bombers va presentar un “escrit de reclamació de quantitats desglossades per a cadascun dels actors”. Un escrit que remarquen que s’havia aportat amb poc temps perquè “no és obligatori presentar-lo fins al mateix acte de la vista”.
En tot cas, davant la mort del bomber i la manca de títol sucessori dels hereus i el poc marge de la Generalitat per revisar i analitzar les quantitats concretes reclamades, la Generalitat va demanar ajornar la vista per no caure en indefensió. Val a dir que els lletrats d’Interior es van oposar a l’oferiment dels bombers d’aclarir les quantitats en una diligència final, un cop celebrada la vista, amb els paràmetres que indiqués la sentència. Tot i l’oposició a l’ajornament, per entendre que les qüestions al·legades es podien aclarir amb una diligència després de la vista i que, en definitiva, no pertanyien a la base de la demanda judicial.
