Sembla que els experiments, a les presons, grinyolen. Si ja es van suspendre les proves amb intel·ligència artificial, o els nous habitacles de contenció empitjoraven les coses, ara és el torn les càmeres unipersonals que s’havien de posar als funcionaris. Segons admet el conseller de Justícia, Ramon Espadaler, les proves que s’han fet en presons catalanes, si bé han aportat seguretat al personal, tècnicament han presentat dificultats i no s’han arribat a “testar” en situacions compromeses. Així ho acredita una resposta parlamentària, a la qual ha tingut accés El Món, que es configura com un informe de resultats sobre la prova pilot de càmeres portàtils (CPU), que establia el protocol d’actuació ordre de servei 1/2023 que es va dur a terme a Lledoners i Quatre Camins. Un informe en el qual van participar funcionaris del departament i de les empreses que havien aportat les càmeres, però no va participar cap organització externa o autoritat independent.
En tot cas, Espadaler sentencia que “de moment, no està prevista la implementació d’aquesta tecnologia”. Una demora argumentada en la manca de disponibilitat pressupostària i la dificultat per “fer compatible el respecte als drets constitucionals amb les mesures de seguretat necessàries als centres i equipaments esmentats”. A més, l’informe d’Espadaler certifica que en els visionaments que “s’han pogut realitzar no s’ha pogut constatar de manera significativa ni un efecte dissuasiu ni un de disruptiu”. De fet, reconeix que la prova pilot s’ha quedat curta. El departament de Justícia, però, manté el silenci a preguntes d’El Món sobre els detalls dels resultats de les proves i si està previst ampliar aquestes proves pilots amb nous ancoratges i en situacions de risc per als funcionaris de presons.
Dues presons, dues proves, dues opinions
Segons detalla la conselleria, la Comissió d’Avaluació del Centre Directiu va recollir “la valoració dels diferents objectius definits per al desenvolupament de la prova, així com les aportacions dels equips directius dels centres penitenciaris participants”. En el document, -que la conselleria ja es preocupa d’amagar amb l’excusa que és un “document de treball” i, per tant ,”no està prevista la seva publicació”-, també s’hi afegeixen les “observacions recollides” durant les reunions setmanals de seguiment, en les quals van participar comandaments intermedis, funcionaris de servei interior, coordinadors de seguretat de l’Àrea de Règim Interior Penitenciari (ARIP) i l’Àrea d’Informació i Seguretat (AIS), juntament amb les valoracions dels diferents operadors intervinents, com funcionaris de les Unitats de Seguretat Interior (USI), Centre de Control Interior (CCI) i tècnics de les empreses de seguretat proveïdores del material. Ara bé, no s’hi va incorporar l’opinió ni la valoració de cap entitat independent.
D’entrada, la comissió per a la prova pilot de les càmeres unipersonals va “valorar molt positivament el desenvolupament de la prova”. Conclou que hi ha una ”millora en la seguretat interior dels centres penitenciaris, així com l’augment de les garanties en matèria de seguretat jurídica”. És a dir, per contrastar versions entre funcionaris i interns o bé entre interns mateix. Però a l’altra cara de la moneda cal destacar que els funcionaris van trobar “dificultats en l’ancoratge i el suport de les càmeres d’uns dels proveïdors”. També “van palesar la necessitat d’adaptar-los al personal femení” i van avaluar com a “insuficient l’autonomia i càrrega de les bateries”. Una baixa autonomia del qual la conselleria en responsabilitza a la “manca d’expertesa dels funcionaris participants en la gestió dels equips” i que els “equips estaven en gravació continuada”. Problemes que es va pretendre resoldre amb altres ancoratges per a “cada gènere i complexió” i “acotar els paràmetres per comprovar cobertura per a cada torn de treball”, sense detallar com.
De moment, va per molt llarg
A la vista de la prova pilot, el mateix Espadaler reconeix que no serà una prioritat del seu departament tirar endavant la posada en marxa de les càmeres unipersonals. “No hi ha encara un calendari definit per a l’extensió d’aquesta tecnologia a la resta de centres penitenciaris”, remarca el conseller. “La prova ha tingut una valoració positiva; tanmateix, atesa la necessitat d’atendre les disponibilitats pressupostàries i d’altres prioritats del sistema, de moment, no està prevista la implementació d’aquesta tecnologia”, rebla.
A més, el conseller veu risc legal en la seva incorporació als centres penitenciaris catalans i problemes de compatibilitat amb els protocols de videovigilància del Departament de Justícia, i més tenint present que les càmeres unipersonals a les presons estaven pensades per a “casos d’activació de codis de seguretat o d’aplicació de mitjans coercitius” segons el Projecte d’Instrucció sobre la implementació d’un programa pilot d’ús de càmeres portàtils unipersonals als centres penitenciaris. Però la conselleria certifica que a les proves “no s’ha pogut constatar de manera significativa ni un efecte dissuasiu ni un de disruptiu –en tant que no s’ha pogut testar aquest sistema en situacions que permetin una desescalada conductual”.
Drets i seguretat
De fet, la prova no podia donar més resultats atès que “només els comandaments intermedis han estat equipats amb aquests dispositius, i aquests professionals intervenen un cop el conflicte ja s’ha produït, per tant, no és possible generar un efecte dissuasiu”. En aquest sentit, els funcionaris que han participat indiquen que l’efecte dissuasiu seria la clau de volta de tot el sistema. “Aquest efecte dissuasiu podria augmentar significativament, a curt o mitjà termini, si els interns perceben que el sistema permet identificar de manera indubtable totes les persones intervinents en un incident”, argüeixen. “Tant els protagonistes com aquells que actuen en un segon pla esdevindrien conscients que totes les seves accions queden enregistrades, identificades, provades i susceptibles de ser sancionades”, remarquen.
Una situació que cal enquadrar amb “el respecte als drets constitucionals amb les mesures de seguretat necessàries als centres i equipaments esmentats”. És a dir, els drets dels interns a la seva imatge o intimitat. En tot cas, Espadaler recorda que el 22 de març de 2024, es va formalitzar un acord entre el departament i les organitzacions sindicals ACAIP, CCOO, Intersindical, CSIF i UGT, que “estableix com a eix de treball principal l’organització dels centres i la millora dels sistemes i mesures de seguretat”. “Entre les accions concretes previstes, s’hi inclou la incorporació de noves tecnologies al servei de la seguretat, com ara les càmeres portàtils unipersonals”, subratlla el conseller. Un compromís que ara per ara guardarà en un calaix.
