Dura i treballadíssima sentència de la secció cinquena de l’Audiència de Barcelona. El tribunal Ignacio de Ramon i Josep Bosch han signat la resolució, de 13 pàgines i a la que ha tingut accés El Món, proposada per Pablo Huerta que n’ha estat el ponent fent tot un manual de la valoració de la prova i de la importància dels judicis orals i de la seva immediació i oralitat. El tribunal ha condemnat a tres anys de presó a dos guàrdies urbans de l’Hospitalet, un d’ells caporal, per un delicte de falsedat de document oficial de l’article 390 del Codi Penal i una multa de 2.160 euros, i a un d’ells, a més, a pagar 360 euros de multa per un delicte de maltractament d’obra amb caràcter lleu.

Els togats sostenen que durant el judici celebrat el 2 i el 27 de febrer, ha quedat acreditada bona part de la tesi acusatòria del fiscal, tot i que el ministeri públic reclamana la condemna per a un tercer, i fins a 4 anys i multes de 12.360 euros. Així, segons el relat dels fets provats de la sentència els dos urbans condemnats van falsejar un atestat per tal de convertir una víctima en agressor. Un dels punts forts precisament de la sentència és la valoració dels testimonis dels fets i, sobretot, d’una agent de la Guàrdia Urbana que es va negar en rodó a signar l’atestat. La sentència encara es pot recórrer.

Agents de la Guàrdia Urbana de l'Hospitalet de Llobregat/Gemma Sànchez/ACN
Agents de la Guàrdia Urbana de l’Hospitalet de Llobregat/Gemma Sànchez/ACN

Fets del 14 de gener de 2023

Els tres acusats eren membres de la unitat Centurió del cos municipal. El 14 de gener de 2023 van intervenir en un accident a l’avinguda Miraflores de la ciutat entre un autobús urbà i un vianant , uniformats” i amb el “vehicle logotipat”. Un dels policies va identificar un testimoni i li va demanar col·laboració per recollir la seva versió per escrit a través d’una acta de manifestació. L’hipotètic testimoni, reconvertit en víctima, s’hi va negar perquè “no desitjava constar com a testimoni de l’accident”.

Una negativa que no va agradar gens al policia, que va ho comunicar al seu superior, el caporal. El sotsoficial el va agafar per la jaqueta el testimoni i li va demanar el DNI. El testimoni s’hi va tornar a negar i el caporal l’hauria advertit al crit “si no me’l dones a les bones, me’l donaràs a les dolentes” i li va propinar una empenta. La negativa va persistirel caporal el va tornar a empentar, el va agafar pel coll i el va tirar a terra. Un tercer agent, ara acusat, es va afegir a la reducció i van escorcollar el testimoni malgrat els crits de la víctima de “m’esteu destrossant“. Un crit que era replicat pel caporal amb un “ja saps com van les coses, et relaxes”. Un cop el van deixar de reduir, la víctima va treure el telèfon mòbil i va ensenyar-los una fotografia del seu DNI, i un cop identificat el van deixar marxar.

Després, els agents van elaborar un atestat i aquí comença la segona part d’una narració que incrimina els dos agents condemnats. En concret, van falsejar un atestat per acusar de desobediència el testimoni i obrir unes diligències que el jutjat va arxivar. Però atestes les irregularitats detectades es va obrir aquest cas que ha acabat amb condemna. Els magistrats convenen que els dos policies es van orquestrar per falsejar el document de manera “deliberada i conscient” per tapar la seva actuació.

Comparteix

Icona de pantalla completa