El retrocés de l’ús del català a les classes tensa la universitat

La internacionalització és un dels factors que s'utilitzen com a argument per a la reducció de l’ús del català als campus universitaris del país

La mala salut del català a les universitats del país és de sobres coneguda, i any rere any se succeeixen les reivindicacions per donar prioritat a la llengua del país a les aules. A l’octubre un estudi de la Plataforma per la Llengua mostrava un increment del 165% en les queixes per vulneració de drets lingüístics durant el curs 2019-2020. Enguany, el curs escolar va començar amb una allau de crítiques que va causar un gran rebombori a les universitats i va portar els rectorats a preparar protocols que prioritzessin el català. De fet, divendres la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), integrada pel Govern i les dotze universitats catalanes, va aprovar un acord en què es mostren “plenament compromeses” amb l’impuls i el foment del català com a llengua docent i administrativa d’ús normal i majoritari. L’acord arriba després de la polèmica sorgida a l’inici de curs sobre el canvi de llengua vehicular, del català al castellà, en algunes assignatures de determinades universitats.

La Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) ha tingut un paper cabdal en la canalització d’aquestes denúncies d’estudiants. De fet, aquest sindicat estudiantil va traslladar a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que els va rebre en audiència a la cambra, la necessitat de protegir el català des de les aules. El boom de queixes de principi de curs va portar el sindicat a fer una diagnosi de la situació de la llengua i elevar la qüestió a la màxima prioritat. Per això, la FNEC ha mantingut reunions amb candidats a rectors de diverses universitats i ha aconseguit un compromís per la priorització del català a l’ensenyament universitari.

Ferran Piqué, president de la FNEC, considera que el compromís del Consell Interuniversitari està fet de “paraules buides”. “Es va anunciar l’acord com la gran cosa, com si haguéssim de demanar perdó perquè es garanteixin els nostres drets”, lamenta en conversa amb El Món. Piqué considera que els motius d’aquesta minorització de l’ús del català a les universitats es deu a una “excessiva tecnificació”, que ha provocat una deixadesa de les universitats en la funció de foment de la llengua i cultura catalanes. “Les universitats han abandonat un dels objectius clau que s’estableix a la llei d’universitats: contribuir a la normalització lingüística”, concreta el president del sindicat d’estudiants, que denuncia que els estudiants no estan obligats a fer exposicions o treballs en català i molts surten de les universitats sense dominar la llengua del país. “Estem permetent que de la universitat que es finança amb diners públics en surti gent que desconeix la llengua i per tant la realitat del país”, continua Piqué, que demana reflexionar sobre fins a quin percentatge de docència en català estem disposats a rebaixar-nos com a país

Audiència de la FNEC amb la presidenta Laura Borràs (cedida)

Fuga de talent

Una de les vessants d’aquest menysteniment del català a les universitats és la fuga de talent. “Si no contribuïm des de les universitats al foment de la llengua i la identitat fomentem sense voler-ho la fuga de talent, perquè formem els estudiants d’una manera que els és igual treballar a Catalunya o en qualsevol altre lloc del món”, explica Piqué. Segons el president de la FNEC, això suposa un perill des del punt de vista estratègic, perquè Catalunya inverteix en la formació dels estudiants i la creació de talent i la inversió mai s’arriba a capitalitzar: “El talent acaba estant al servei d’altres economies que són competència per a Catalunya”. La llengua, explica Piqué, és el principal tret identificatiu d’un país, així com una eina de cohesió no només social, sinó nacional. 

Canviar la llengua un cop comencen les classes 

Al setembre, l’octubre i el febrer comencen els trimestres i el període d’inici de les classes és quan es reben i es tramiten més queixes per vulneració de drets lingüístics. Mar Peters forma part de la FNEC a la Universitat de Barcelona (UB) i ha estat l’encarregada de la tramitació d’una desena de queixes aquest febrer. En total, al llarg del curs la FNEC UB ha rebut una cinquantena de queixes. “Les queixes arriben perquè els alumnes s’adonen que la classe en la qual s’havien matriculat en català s’està fent en castellà”, explica Peters, que subratlla que aquest canvi d’idioma es produeix normalment per una decisió unilateral del professor o bé per la petició d’algun alumne d’Erasmus. Aquesta estudiant de farmàcia explica que ella ha tramitat una desena de denúncies, però recorda que hi ha altres sindicats que també gestionen queixes i altres denúncies que van directament al servei de queixes lingüístiques de la UB. La FNEC té dues vies d’entrada d’aquestes denúncies: a través del formulari de queixes lingüístiques al seu web o bé a través de les xarxes socials. Un cop es rep una queixa, hi ha dues maneres d’actuar: o bé presentar una queixa lingüística al departament corresponent o fer d’intermediaris amb el professor. “La gent no vol és que se sàpiga que s’ha queixat per por a represàlies del professor o de la classe”, afirma Peters, que calcula que cada queixa representa la vulneració de drets d’almenys una trentena d’alumnes. 

El vicerector de relacions institucionals, comunicació i política lingüística de la UB Jordi Matas no va poder resoldre les queixes de principi de curs que van fer esclatar la polèmica perquè l’actual equip no va prendre possessió fins al 15 de gener. Un cop superades les eleccions, Matas explica que no ha rebut gaires queixes formals, però assegura que igualment es desenvoluparan accions internes. “De fet, vam rebre alguna queixa a la facultat de física i farem una formació específica als alumnes estrangers perquè tinguin un coneixement passiu del català i puguin seguir les classes com estaven planificades”, explica Matas a El Món. 

Per al vicerector encarregat de política lingüística, l’essencial és que estigui establerta l’obligatorietat d’anunciar amb antelació la llengua de docència i que aquesta no es pugui canviar. De fet, Matas ressalta que la UB va ser la primera a establir aquesta obligatorietat l’any 2001. “El més important és la seguretat lingüística, no es pot permetre que un professor anunciï la docència en una llengua i després la canviï”, aclareix el vicerector, que fa una crida als estudiants a ajudar-los a detectar aquelles assignatures on sí que es produeixi aquest canvi. El professorat, però, té la llibertat d’utilitzar qualsevol de les llengües oficials, segons estableix l’Estatut.

Actualment la UB compta amb un 62% de docència en català i un 28% en castellà. “És una dada que es manté constant des de fa anys”, explica Matas, abans d’advertir que aquest percentatge disminueix ostensiblement als màsters i les tesis doctorals. “El català ha de ser una llengua de prestigi universitari”, afirma convençut. Matas posa en dubte com recullen altres universitats les dades de docència en català, perquè sospita que alguns centres només agafen una mostra de referència. “Nosaltres recollim les dades de cadascuna de les assignatures que impartim, que són centenars”, adverteix. L’Estatut diu que el català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular de l’ensenyament, però Matas demana que s’aclareixi què vol dir “normalment”: “S’ha de concretar perquè és una qüestió de país i per tal d’establir un criteri comú entre totes les universitats”.

Candidatura antistablishment a la UPC

“El grau d’ús del català que estableixes a la universitat depèn directament del que t’importi la llengua”. Daniel Crespo, candidat a rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), és contundent en la seva opinió sobre el menysteniment de la llengua a les universitats catalanes. Crespo es compromet en el seu programa a garantir que les activitats de divulgació i els seminaris es facin sistemàticament en català, així com els discursos d’inauguració. “No dubto que hi ha intel·lectuals castellans molt interessants, però també n’hi ha de catalans”, explica Crespo, que assegura que s’ha de posar el país per davant. El model que defensa Crespo és el de multilingüisme centrat en el català: “Ens hem d’assegurar que realment la llengua de la universitat és el català”. 

Crespo lamenta que quan arriben estrangers a la UPC automàticament volen aprendre castellà, perquè consideren que els serà més útil. “Ha de quedar clar que el català és igual d’útil perquè quan torni al seu país s’adoni que no és el mateix triar una universitat catalana que una de Salamanca”, assevera. “Un investigador internacional que ve a Catalunya tard o d’hora aprèn una llengua, la pregunta és quina. Si un estranger no s’estranya d’haver d’aprendre castellà, per què no pot aprendre català?”, es pregunta Crespo, que recorda que la llei estableix que dos anys després d’haver guanyat una plaça pública com a professor s’ha d’acreditar un nivell C de català. “Fa una certa gràcia que s’hagi de lluitar per certes coses que ja estan regulades”, ironitza el candidat. 

Crespo considera que és greu que inconscientment passem a parlar castellà quan ens responen en aquest idioma. “S’ha de dir prou i seguir parlant en català si sabem que ens entenen. Per què els catalans hem de tenir una actitud de llengua de segona?”, lamenta Crespo, que reivindica que el català és igual de vàlid que altres llengües encara que moltes vegades es menysté per qüestions ideològiques. “Som d’un país petit i la llengua està minoritzada. Hem de ser conscients que la pèrdua de la llengua és la pèrdua de l’identitat del país”, assegura Crespo, que en el seu mandat vol garantir un equilibri entre el màxim respecte als drets lingüístics i la priorització del català.

“Per ara, la situació del català a la universitat no és desesperada, però si no fem alguna cosa en poc temps ho serà”, adverteix Crespo, que considera indispensable saber què som i què volem. Crespo rebutja fer servir l’excusa de la internacionalització per marginar el català, i assegura que crearà una comissió de política lingüística. “Som l’única universitat de Catalunya que no en té. No estem fent res revolucionari, ens posem al nivell de la resta i li donem una importància crucial al català”, conclou el candidat, que també ha rebut el suport de la FNEC. 

Internacionalització de les universitats

Un dels papers que desenvolupen les universitats és ser pilars de la projecció internacional del país. El perill, però, està a perdre la identitat durant el procés d’internacionalització. “Les universitats tenen la tendència a pensar que atrauen professors i estudiants per la universitat en si, però el procés és el contrari: trien el país, trien Barcelona i finalment trien la universitat”, assegura el president de la FNEC, que no dubta a assenyalar que les universitats catalanes han abandonat la seva missió de transmetre el que som com a país

En canvi, Oriol Amat, únic candidat a rector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que celebra les eleccions –de tràmit– a partir d’aquest dilluns, considera que un dels principals objectius que ha de perseguir la Universitat és ser un centre de referència a escala internacional. Això fa que l’equilibri entre l’objectiu de protecció del català i l’objectiu d’internacionalització sigui crucial per aconseguir l’èxit. “Si volem que la universitat sigui internacional hem de tenir en compte que a vegades no es poden assolir altres objectius al mateix temps”, subratlla Amat, economista i exdiputat per Junts pel Sí, que recalca la seva voluntat que hi hagi grups en català en totes les assignatures troncals tot i destacar la importància d’una bona formació “multilingüe”. Tot i així, el futur rector, que serà proclamat dimecres, s’ha compromès a actualitzar el pla d’acció pel multilingüisme, un dels principals punts del qual és millorar la docència tant en català com en anglès. “Hem de garantir que els estudiants dominin bé els tres idiomes en graduar-se. Per això volem crear més grups en català i alhora potenciar l’anglès”, explica Amat.

Amat defensa que no es pot pretendre tenir el millor professorat a escala internacional i a l’hora garantir un 100% de la docència en català. De fet, el futur rector considera que un símptoma de la internacionalització és que l’ús del català baixi. Amat considera que no es pot garantir que totes les assignatures obligatòries tinguin un grup en català, perquè això depèn directament de com es fa la contractació del professorat. “Si estableixes que parlar català és un requisit obligatori renuncies a l’objectiu de tenir els millors professors de tot el món. És important equilibrar els objectius per estar als rànquings internacionals sense perdre el compromís amb el català”, recalca Amat. 

Mesures per a la protecció del català

Una de les mesures que impulsarà Amat un cop sigui escollit nou rector de la UPF és augmentar les publicacions en català. “Posarem en marxa una línia de publicacions que fomenti l’ús del català. Els materials docents i qualsevol mena de coneixement ha d’estar publicat en català”, detalla Amat, que assegura que dins la universitat hi haurà una unitat dedicada a la política lingüística per atendre qualsevol reclamació sobre vulneració de drets lingüístics. 

Amat creu que en general els percentatges de docència en català a la UPF són “raonables”, però admet que en alguns estudis aquest percentatge és insuficient. Per això es compromet a treballar perquè hi hagi una oferta mínima en català a tots els estudis universitaris i, per aconseguir-ho, un vicerector o comissionat per la política lingüística forma part de l’equip de govern d’Oriol Amat. El candidat ha assolit un compromís amb associacions d’estudiants com ara la FNEC, que li dona suport. “El suport de la FNEC és fruit del compromís escrit del candidat per dur a terme un conjunt de mesures per la protecció del català”, assegura l’associació en un comunicat emès diumenge. L’organització es declara convençuda que Amat “treballarà per fer de la UPF una universitat moderna, catalana i de qualitat”, i per això anima a tots els estudiants a votar-lo. Adverteixen, però, que no es tracta de donar-li un xec en blanc i ja avancen que en fiscalitzaran l’acció perquè compleixi els compromisos adquirits.

Comentaris

    JordiP 05/05/2021 10:56 am
    ¡¡¡El castellano, dialecto del catalán!!! El estudio "Der Ursprung des Spanischen" del Romanistische Abteilung de la Universidad de Friburgo demuestra la lengua castellana nace del catalán. Un equipo de lingüistas e historiadores alemanes descubrieron en la Biblioteca Vaticana una serie de textos de mediados del siglo IX donde escribanos de la corte de Ramón Berenguer IV discutían la fuerte influencia que estaba ejerciendo el catalán sobre el castellano "las gents de la castella usen ja nosos vocablas" (la gente de castilla ya usa nuestras palabras), se puede leer en uno de estos textos. A mediados del siglo IX la influencia catalana sobre el resto de la península creció de forma muy notoria. La gran influencia económica y social que los catalanes ejercieron tuvo que dejar huella. "La preponderancia de la cultura catalana, y su mayor grado de desarrollo supuso en las zonas de contacto y superposición un fenómeno de asimilación de los rasgos culturales" declaraba Mark Vlamynck, historiador del Romanistische Abteilung. Este estudio se terminó en enero del 2003, está siendo muy poco publicitado por las grandes presiones políticas que genera.
      JordiP 05/05/2021 10:58 am
      ERROR:Berenguer IV era del S.XII, no del IX. Lost in translation. Perdoneu.
    JordiP 05/05/2021 10:51 am
    Fa una vintena d'anys, un vell company d'estudis castellà, funcionari al Ministeri d'Indústria, persona molt al dia, educat, cult, viatjat, em deia (érem a Madrit) que perquè voliem potenciar el català, una llengua molt minoritària i en mortal decadència, inútil per a anar pel món, etc. Que havíem de passar-nos a una llengua universal, que parlés el màxim de gent possible, que servís per a tot i que tingués un gran prestigi literari, tècnic i artístic. Li vaig donar la raó dient-li que acabava de definir la llengua anglesa, absolutament universal, i que passava a parlar anglés des d'aquell mateix moment, agraint-li el seu savi sugggeriment. Es va molestar moltíssim, em va despedir cuita-corrents (sense perdre els modals, però) i ja no m'ha tornat a parlar. Crec que més tard s'en va anar a la indústria privada, algo relacionat amb el petroli.
    Josep M 04/05/2021 8:50 pm
    Gonzalo, sempre insulteu, podeu contrastar la vostra opinió però cal insultar? la vostra poca estima per Catalunya és constant, Quina pena
    Tripartit no, gràcies 04/05/2021 6:42 pm
    Els alumnes d'Erasmus, en general dominen l'anglès, bé perquè són de països de parla anglesa o perquè la tenen com a segona llengua en els estudis. Si molts segueixen un curs de castellà abans de venir és perquè els han dit que les classes seran en aquesta llengua, de la mateixa manera que farien un curs de català si les classes es fessin en la llengua del país. Amb els nostres limitats recursos i els pocs calers que ens deixa la sangonera espanyola, peixem professors de parla castellana, castellanitzem els alumnes catalans i contribuïm a la nostra pròpia destrucció com a poble, un cas clàssic de les situacions colonials
    ... 04/05/2021 2:01 pm
    Conseqüències de la sofística endogàmica universitària.
    Gonzalo 04/05/2021 12:08 pm
    Intentad imponer el catalán a un extranjero....ya veréis cuántos alumnos de otros países van a querer venir a estudiar a esta hermosa región del nordeste de España.... jajajajajajajaja!!!!!!
    12
    33
    Respon
      ... 04/05/2021 9:12 pm
      Et trobes bé?
      Ricard 04/05/2021 12:54 pm
      Ho veus, home? Entens el català i escrius perfectament en castellà. No deu ser tant difícil aprendre català.
        Gonzalo 04/05/2021 2:08 pm
        Es que soy catalán... jajajajajajajaja!!!! Hablo , leo y escribo perfectamente el catalán. Y lo utilizo cuando me sale de los cojones. No cuando unos laZinaZis como vosotros lo pretendais imponer.
        43
        101
        Respon
    Ricard 04/05/2021 9:40 am
    Tot depèn del nostre aplom.
    PROU 04/05/2021 8:28 am
    A la uni, en CATALÀ i Angles,
    Junqueras es españa.una 04/05/2021 6:58 am
    Erc espanyolitzaciode rufians i votants, quina merda
    Ricard 04/05/2021 12:37 am
    Després de 17 anys donant classes a la UPF, sempre en català, no he tingut mai cap problema, ni amb els alumnes d'Erasmus. El Sr. Amat creu que cal arraconar el català en pos de la internacionalització de la Unviersitat, però oblida qui paga en bona part la "seva" Unviversitat, el govern d'un petit país que té una llengua pròpia que tothom que vingui pot aprendre si vol. Aparcar el català com una llengua "patois" és simplement sotmetre's a interessos purament mercantilistes. Sr. Amat, ha colzejat molt per arribar on està, sigui digne del seu país.
    221
    75
    Respon
      JordiP 05/05/2021 10:40 am
      Vaig treballar alguns anys al campus de la UAB. Freqüentava les instal·lacions de la Universitat i vaig fer amistats amb força Erasmus, sobre tot alemanys. Comentaven, sense protestar, que havian triat la UAB per venir a Espanya i que ningú els havia avisat que la llengua normal era el català. Tots ells venien amb un bon nivell de castellà, però no els va molestar gaire haver d'aprendre català: deien que en tres mesos havien tingut prou per sortirse'en a classe, amb els companys i amb l'entorn. A més, estaven molt contents perquè feien molt d'ús del castellà al carrer, al cinema, fent turisme, etc. Qui és que pretén minimitzar el català a les universitats catalanes? El que han de fer és "posar vies", facilitar l'aprenentatge pràctic i ràpid dels rudiments de llengua indispensables per a participar en un curs. Tots els Erasmus que jo vaig conèixer alabaven la fàcil adaptació que van expermentar.
    Realitat 03/05/2021 10:47 pm
    Si volem que vinguin alumnes d'Erasmus o volem que vinguin els millors professors del mon les classes han de ser en castellà o anglés, sencillament es així. Teresa quan dius que si es fa la clase en castellà ens estan colonitzant i si es fa en anglés es internacional t'equivoques, o ens colonitzen amb les dues ( ja que no son la propia) o les dues son internacionals per el mateix motiu pero no facis distincions. I per ultim, si aneu a les millors univeritats del japo, core del sud, el nord d'europa, etc. no s'imparteixen en els seus idomes sino en angles, aqui no es fa tant en angles sino en castellà que no es la 1a llengua internacional, pero potser es la 2a o està molt alta, el català no hi pot competir.
    131
    355
    Respon
      Gavà 04/05/2021 12:56 pm
      Ho ho ho !, El senyor (quintacolumnista) Realitat diu que fer les classes en castellà i anglès a les nostres universitats és necessari perquè vinguin els alumnes d’Erasmus i (no us ho perdeu)“els millors professors del món”. En anglès potser sí, però les classes en castellà només atrauen alumnes i professors espanyols i sud-americans i, com s’ha demostrat abastament, la llengua que està substituint la nostra a la nostra universitat és la dels castellans. Mentrestant, els professors catalans han de marxar a les universitats nord-americanes o angleses per a poder viure.
      Octubrista 04/05/2021 12:18 pm
      El senyor "realitat" ensenya la poteta colonial-castellana, encara que ho faci en català. La llengua anglesa no representa una amenaça pel català, simplement és la llengua franca actual al món, com fa 100 anys ho era el francès i com potser ho serà el xinès el segle XXII. Certament, les llengües pròpies de les nacions petites com Catalunya, Suècia o Holanda, posem per cas, no poden competir amb les llengües dels estats amb un passat de potència colonial, però aquestes nacions petites no pateixen l'obsessió genocida-lingüística castellana que patim els catalans i tenen eines d'estat per defensar les seves llengües. Defensar la llengua catalana és defensar la llengua del país i, alhora, la diversitat lingüística de la humanitat. El dia que al planeta es parli una sola llengua, potser la comunicació serà més fàcil però hi haura menys coses per comunicar perquè la humanitat serà més pobre intel·lectualment.
      Miquel 04/05/2021 2:50 am
      La diferència entre el castellà i l'anglès és que el castellà és precisament la llengua que l'estat colonial espanyol ens vol imposar des de fa 500 anys. Jo ho tinc clar: a Catalunya català perquè és la llengua del país i anglès com a segona llengua per a comunicar-nos amb la resta del planeta. A banda d'això, quantes més llengües millor
      208
      76
      Respon
    Xevi 03/05/2021 9:24 pm
    L,aldea. Quina pena
    12
    89
    Respon
    Teresa 03/05/2021 8:14 pm
    Ara mateix, un anunci que apareix en aquesta mateixa pàgina de la Fundació Pere Tarrés Universitat Raimon Llull: 21 cursos, dels quals 18 són en la llengua dels castellans i 3 en català-castellà
    157
    17
    Respon
    Teresa 03/05/2021 8:03 pm
    Internacionalització ? Si for així, el català a les nostres(?) universitats seria substituït pel anglès i no per la llengua dels castellans que és exactament el que està passant. Em vaig entretenir fa un parell de dies a comptar els cursos i masters que ofereix La Salle-Universitat Raimon Llull: de 71 cursos, 62 en la llengua colonial castellana, 4 en castellà i anglès, 3 en anglès i 1 en català. De manera, que en comptes de internacionalització, hem de parlar d’un procés de TERCER-MUNDIALITZACIÓ i de COLONITZACIÓ de la nostra universitat, en un context de desinterès dels estudiants, funcionaris i professors catalans per la nostra llengua
    399
    70
    Respon
    El cit campejador 03/05/2021 7:50 pm
    Bé, suposo que us queixareu i us suposarà tensió als indepes supremacistes. En canvi, jo estic molt content que aquest dialecte cada vegada es parli menys. Que vinguin estrangers a Barcelona a estudiar és molt bo: com han après espanyol, volem les classes en espanyol i s'adonen de l'autoritarisme indepe supremacista
    284
    466
    Respon
      JordiP 05/05/2021 10:27 am
      No tens ni idea, xaval.
      Com a bon espanyolet que ets, Rodrigo, odies tot el que es català... 04/05/2021 7:51 am
      Se us veu de lluny i això es una ventatja, així podem tapar-nos el nas abans no arribeu. Si fosis una mica llegit sabries que el català es un idioma, com el teu espanyol. El Cit Campejador? Pobret...

Nou comentari