La mala salut del català a les universitats del país és de sobres coneguda, i any rere any se succeeixen les reivindicacions per donar prioritat a la llengua del país a les aules. A l’octubre un estudi de la Plataforma per la Llengua mostrava un increment del 165% en les queixes per vulneració de drets lingüístics durant el curs 2019-2020. Enguany, el curs escolar va començar amb una allau de crítiques que va causar un gran rebombori a les universitats i va portar els rectorats a preparar protocols que prioritzessin el català. De fet, divendres la Junta del Consell Interuniversitari de Catalunya (CIC), integrada pel Govern i les dotze universitats catalanes, va aprovar un acord en què es mostren “plenament compromeses” amb l’impuls i el foment del català com a llengua docent i administrativa d’ús normal i majoritari. L’acord arriba després de la polèmica sorgida a l’inici de curs sobre el canvi de llengua vehicular, del català al castellà, en algunes assignatures de determinades universitats.
La Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya (FNEC) ha tingut un paper cabdal en la canalització d’aquestes denúncies d’estudiants. De fet, aquest sindicat estudiantil va traslladar a la presidenta del Parlament, Laura Borràs, que els va rebre en audiència a la cambra, la necessitat de protegir el català des de les aules. El boom de queixes de principi de curs va portar el sindicat a fer una diagnosi de la situació de la llengua i elevar la qüestió a la màxima prioritat. Per això, la FNEC ha mantingut reunions amb candidats a rectors de diverses universitats i ha aconseguit un compromís per la priorització del català a l’ensenyament universitari.
Ferran Piqué, president de la FNEC, considera que el compromís del Consell Interuniversitari està fet de “paraules buides”. “Es va anunciar l’acord com la gran cosa, com si haguéssim de demanar perdó perquè es garanteixin els nostres drets”, lamenta en conversa amb El Món. Piqué considera que els motius d’aquesta minorització de l’ús del català a les universitats es deu a una “excessiva tecnificació”, que ha provocat una deixadesa de les universitats en la funció de foment de la llengua i cultura catalanes. “Les universitats han abandonat un dels objectius clau que s’estableix a la llei d’universitats: contribuir a la normalització lingüística”, concreta el president del sindicat d’estudiants, que denuncia que els estudiants no estan obligats a fer exposicions o treballs en català i molts surten de les universitats sense dominar la llengua del país. “Estem permetent que de la universitat que es finança amb diners públics en surti gent que desconeix la llengua i per tant la realitat del país”, continua Piqué, que demana reflexionar sobre fins a quin percentatge de docència en català estem disposats a rebaixar-nos com a país.
Fuga de talent
Una de les vessants d’aquest menysteniment del català a les universitats és la fuga de talent. “Si no contribuïm des de les universitats al foment de la llengua i la identitat fomentem sense voler-ho la fuga de talent, perquè formem els estudiants d’una manera que els és igual treballar a Catalunya o en qualsevol altre lloc del món”, explica Piqué. Segons el president de la FNEC, això suposa un perill des del punt de vista estratègic, perquè Catalunya inverteix en la formació dels estudiants i la creació de talent i la inversió mai s’arriba a capitalitzar: “El talent acaba estant al servei d’altres economies que són competència per a Catalunya”. La llengua, explica Piqué, és el principal tret identificatiu d’un país, així com una eina de cohesió no només social, sinó nacional.
Canviar la llengua un cop comencen les classes
Al setembre, l’octubre i el febrer comencen els trimestres i el període d’inici de les classes és quan es reben i es tramiten més queixes per vulneració de drets lingüístics. Mar Peters forma part de la FNEC a la Universitat de Barcelona (UB) i ha estat l’encarregada de la tramitació d’una desena de queixes aquest febrer. En total, al llarg del curs la FNEC UB ha rebut una cinquantena de queixes. “Les queixes arriben perquè els alumnes s’adonen que la classe en la qual s’havien matriculat en català s’està fent en castellà”, explica Peters, que subratlla que aquest canvi d’idioma es produeix normalment per una decisió unilateral del professor o bé per la petició d’algun alumne d’Erasmus. Aquesta estudiant de farmàcia explica que ella ha tramitat una desena de denúncies, però recorda que hi ha altres sindicats que també gestionen queixes i altres denúncies que van directament al servei de queixes lingüístiques de la UB. La FNEC té dues vies d’entrada d’aquestes denúncies: a través del formulari de queixes lingüístiques al seu web o bé a través de les xarxes socials. Un cop es rep una queixa, hi ha dues maneres d’actuar: o bé presentar una queixa lingüística al departament corresponent o fer d’intermediaris amb el professor. “La gent no vol és que se sàpiga que s’ha queixat per por a represàlies del professor o de la classe”, afirma Peters, que calcula que cada queixa representa la vulneració de drets d’almenys una trentena d’alumnes.
El vicerector de relacions institucionals, comunicació i política lingüística de la UB Jordi Matas no va poder resoldre les queixes de principi de curs que van fer esclatar la polèmica perquè l’actual equip no va prendre possessió fins al 15 de gener. Un cop superades les eleccions, Matas explica que no ha rebut gaires queixes formals, però assegura que igualment es desenvoluparan accions internes. “De fet, vam rebre alguna queixa a la facultat de física i farem una formació específica als alumnes estrangers perquè tinguin un coneixement passiu del català i puguin seguir les classes com estaven planificades”, explica Matas a El Món.
Per al vicerector encarregat de política lingüística, l’essencial és que estigui establerta l’obligatorietat d’anunciar amb antelació la llengua de docència i que aquesta no es pugui canviar. De fet, Matas ressalta que la UB va ser la primera a establir aquesta obligatorietat l’any 2001. “El més important és la seguretat lingüística, no es pot permetre que un professor anunciï la docència en una llengua i després la canviï”, aclareix el vicerector, que fa una crida als estudiants a ajudar-los a detectar aquelles assignatures on sí que es produeixi aquest canvi. El professorat, però, té la llibertat d’utilitzar qualsevol de les llengües oficials, segons estableix l’Estatut.
Actualment la UB compta amb un 62% de docència en català i un 28% en castellà. “És una dada que es manté constant des de fa anys”, explica Matas, abans d’advertir que aquest percentatge disminueix ostensiblement als màsters i les tesis doctorals. “El català ha de ser una llengua de prestigi universitari”, afirma convençut. Matas posa en dubte com recullen altres universitats les dades de docència en català, perquè sospita que alguns centres només agafen una mostra de referència. “Nosaltres recollim les dades de cadascuna de les assignatures que impartim, que són centenars”, adverteix. L’Estatut diu que el català s’ha d’utilitzar normalment com a llengua vehicular de l’ensenyament, però Matas demana que s’aclareixi què vol dir “normalment”: “S’ha de concretar perquè és una qüestió de país i per tal d’establir un criteri comú entre totes les universitats”.
Candidatura antistablishment a la UPC
“El grau d’ús del català que estableixes a la universitat depèn directament del que t’importi la llengua”. Daniel Crespo, candidat a rector de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), és contundent en la seva opinió sobre el menysteniment de la llengua a les universitats catalanes. Crespo es compromet en el seu programa a garantir que les activitats de divulgació i els seminaris es facin sistemàticament en català, així com els discursos d’inauguració. “No dubto que hi ha intel·lectuals castellans molt interessants, però també n’hi ha de catalans”, explica Crespo, que assegura que s’ha de posar el país per davant. El model que defensa Crespo és el de multilingüisme centrat en el català: “Ens hem d’assegurar que realment la llengua de la universitat és el català”.
Crespo lamenta que quan arriben estrangers a la UPC automàticament volen aprendre castellà, perquè consideren que els serà més útil. “Ha de quedar clar que el català és igual d’útil perquè quan torni al seu país s’adoni que no és el mateix triar una universitat catalana que una de Salamanca”, assevera. “Un investigador internacional que ve a Catalunya tard o d’hora aprèn una llengua, la pregunta és quina. Si un estranger no s’estranya d’haver d’aprendre castellà, per què no pot aprendre català?”, es pregunta Crespo, que recorda que la llei estableix que dos anys després d’haver guanyat una plaça pública com a professor s’ha d’acreditar un nivell C de català. “Fa una certa gràcia que s’hagi de lluitar per certes coses que ja estan regulades”, ironitza el candidat.
Crespo considera que és greu que inconscientment passem a parlar castellà quan ens responen en aquest idioma. “S’ha de dir prou i seguir parlant en català si sabem que ens entenen. Per què els catalans hem de tenir una actitud de llengua de segona?”, lamenta Crespo, que reivindica que el català és igual de vàlid que altres llengües encara que moltes vegades es menysté per qüestions ideològiques. “Som d’un país petit i la llengua està minoritzada. Hem de ser conscients que la pèrdua de la llengua és la pèrdua de l’identitat del país”, assegura Crespo, que en el seu mandat vol garantir un equilibri entre el màxim respecte als drets lingüístics i la priorització del català.
“Per ara, la situació del català a la universitat no és desesperada, però si no fem alguna cosa en poc temps ho serà”, adverteix Crespo, que considera indispensable saber què som i què volem. Crespo rebutja fer servir l’excusa de la internacionalització per marginar el català, i assegura que crearà una comissió de política lingüística. “Som l’única universitat de Catalunya que no en té. No estem fent res revolucionari, ens posem al nivell de la resta i li donem una importància crucial al català”, conclou el candidat, que també ha rebut el suport de la FNEC.
Internacionalització de les universitats
Un dels papers que desenvolupen les universitats és ser pilars de la projecció internacional del país. El perill, però, està a perdre la identitat durant el procés d’internacionalització. “Les universitats tenen la tendència a pensar que atrauen professors i estudiants per la universitat en si, però el procés és el contrari: trien el país, trien Barcelona i finalment trien la universitat”, assegura el president de la FNEC, que no dubta a assenyalar que les universitats catalanes han abandonat la seva missió de transmetre el que som com a país.
En canvi, Oriol Amat, únic candidat a rector de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), que celebra les eleccions –de tràmit– a partir d’aquest dilluns, considera que un dels principals objectius que ha de perseguir la Universitat és ser un centre de referència a escala internacional. Això fa que l’equilibri entre l’objectiu de protecció del català i l’objectiu d’internacionalització sigui crucial per aconseguir l’èxit. “Si volem que la universitat sigui internacional hem de tenir en compte que a vegades no es poden assolir altres objectius al mateix temps”, subratlla Amat, economista i exdiputat per Junts pel Sí, que recalca la seva voluntat que hi hagi grups en català en totes les assignatures troncals tot i destacar la importància d’una bona formació “multilingüe”. Tot i així, el futur rector, que serà proclamat dimecres, s’ha compromès a actualitzar el pla d’acció pel multilingüisme, un dels principals punts del qual és millorar la docència tant en català com en anglès. “Hem de garantir que els estudiants dominin bé els tres idiomes en graduar-se. Per això volem crear més grups en català i alhora potenciar l’anglès”, explica Amat.
Amat defensa que no es pot pretendre tenir el millor professorat a escala internacional i a l’hora garantir un 100% de la docència en català. De fet, el futur rector considera que un símptoma de la internacionalització és que l’ús del català baixi. Amat considera que no es pot garantir que totes les assignatures obligatòries tinguin un grup en català, perquè això depèn directament de com es fa la contractació del professorat. “Si estableixes que parlar català és un requisit obligatori renuncies a l’objectiu de tenir els millors professors de tot el món. És important equilibrar els objectius per estar als rànquings internacionals sense perdre el compromís amb el català”, recalca Amat.
Mesures per a la protecció del català
Una de les mesures que impulsarà Amat un cop sigui escollit nou rector de la UPF és augmentar les publicacions en català. “Posarem en marxa una línia de publicacions que fomenti l’ús del català. Els materials docents i qualsevol mena de coneixement ha d’estar publicat en català”, detalla Amat, que assegura que dins la universitat hi haurà una unitat dedicada a la política lingüística per atendre qualsevol reclamació sobre vulneració de drets lingüístics.
Amat creu que en general els percentatges de docència en català a la UPF són “raonables”, però admet que en alguns estudis aquest percentatge és insuficient. Per això es compromet a treballar perquè hi hagi una oferta mínima en català a tots els estudis universitaris i, per aconseguir-ho, un vicerector o comissionat per la política lingüística forma part de l’equip de govern d’Oriol Amat. El candidat ha assolit un compromís amb associacions d’estudiants com ara la FNEC, que li dona suport. “El suport de la FNEC és fruit del compromís escrit del candidat per dur a terme un conjunt de mesures per la protecció del català”, assegura l’associació en un comunicat emès diumenge. L’organització es declara convençuda que Amat “treballarà per fer de la UPF una universitat moderna, catalana i de qualitat”, i per això anima a tots els estudiants a votar-lo. Adverteixen, però, que no es tracta de donar-li un xec en blanc i ja avancen que en fiscalitzaran l’acció perquè compleixi els compromisos adquirits.
284 
466 
