El Papa Francesc ha establert l’obligació que els clergues o els membres de l’Església informin “sense demora” sobre qualsevol tipus d’abús sexual del qual tinguin coneixement, i també dels casos d’encobriment que puguin detectar. A través d’un ‘motu propri’, Francesc també ordena que tots els bisbats creïn en un termini d’un any “un o més sistemes estables i fàcilment accessibles al públic” per presentar denúncies. Les investigacions, continua, han de tenir una durada de 90 dies, tot i que es poden demanar pròrrogues per motius justificats. Les autoritats eclesiàstiques s’han de comprometre amb els afectats en l’acollida, l’atenció espiritual i l’assistència mèdica, terapèutica i psicològica, segons el cas.
En aquesta carta apostòlica, el Papa estableix com ha de ser la investigació, qui l’ha de portar a terme i quant ha de durar. El denunciat té dret a defensar-se. El responsable d’esclarir els fets pot tenir la col·laboració de persones qualificades, incloent laics. Es podran imposar mesures cautelars a la persona investigada. Les províncies eclesiàstiques i les conferències episcopals hauran d’establir un fons destinat a sufragar el cost de les investigacions.
En la introducció de la carta, Francesc subratlla que els delictes d’abús sexual “ofenen nostre senyor, causen danys físics, psicològics i espirituals en les víctimes i perjudiquen la comunitat de fidels”. Per evitar que aquests casos no es produeixin més, diu, “cal una contínua i profunda conversió dels cors, acompanyada d’accions concretes i eficaces que involucrin a tothom a l’Església”. Cal adoptar procediments “dirigits a prevenir i combatre aquests crims que traeixen la confiança dels fidels”.
