El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha arribat a la meitat de la legislatura amb el conjunt dels docents com a principal oposició al seu mandat. Els mestres han desacreditat, en una consulta, els dos acords als quals el Departament d’Educació ha arribat amb els sindicats i amenacen de fer noves vagues abans d’acabar el primer trimestre. Arrenca un curs convuls que Illa vol surfejar amb l’inici d’un nou debat de país coordinat pel Consell de l’Educació de Catalunya, que integra representants de tota la comunitat educativa tant pública com privada. En tot cas, els sindicats crítics, immersos en un clima de desconfiança, dubten de la promesa d’arribar a invertir el 6% del PIB a ensenyament i avisen que el consell educatiu “no pot substituir la negociació”.
Així s’ha expressat la USTEC, principal organització sindical de l’escola pública, que veu el Consell de l’Educació de Catalunya un bon “espai de participació i debat”, però també una eina que pot arraconar els interessos de l’escola pública. “La presència i pes de les patronals de la concertada poden diluir o bloquejar qualsevol acord que prioritzi específicament la xarxa pública i en especial la redacció de ràtios, el desplegament de l’educació inclusiva i el pla d’infraestructures”, comenta el sindicat, que també demana “un espai propi de negociació per blindar la pública, amb els representants dels treballadors i treballadores, les famílies, l’alumnat i la resta d’agents de la comunitat educativa de la pública”.
Sobre la promesa d’arribar al 6%, que la portaveu Sílvia Paneque ha dit que “no es farà ni en un ni en dos ni en tres pressupostos”, USTEC denuncia que l’objectiu ja figura a la Llei d’Educació del 2009 i que fa disset anys que s’incompleix. “Anunciar el 6% sense posar-hi data no és assumir cap compromís”, reitera el sindicat. En aquest moment, i ja des de fa anys, la inversió en ensenyament no universitari ha vorejat sempre el 4%, habitualment lleugerament per sota.
La CGT també ha recordat que l’executiu “va tenir la possibilitat d’executar aquesta inversió fa uns mesos quan negociava [amb els sindicats] i apropava els pressupostos i no ho ha fet”. “Encara més, s’ha quedat molt llum de la xifra que marca la llei”, retreu a Illa la secretària general de CGT Ensenyament, Laura Gené. L’organització anarcosindicalista veu els anuncis fets “com un exercici de propaganda política” de cara a les pròximes municipals, especialment la segona gran proposta: l’executiu vol climatitzar 2.530 centres educatius públics i 51 residències fins al 2031. Illa només ha avançat que un centenar de centres ho faran abans del 2028 i ha recorregut als ajuntaments perquè n’avancin el finançament o el demanin a l’Institut Català de Finances (ICF) en la resta de casos.
“Fa mesos van anunciar els mateixos cent centres de cara al 2027, per tant, estàs anunciant un retard”, apunta alhora amb ironia el portaveu de la Intersindical, Marc Martorell. El sindicat nacionalista també desconfia de la promesa de posar-se, ara sí, amb l’objectiu del 6%. “No m’ho creuré fins que vegi un calendari”, diu Martorell. En la línia de la resta de sindicats crítics, qüestiona l’aposta pel Consell de l’Educació com a mediador. “Quan el consell deia que s’havia de baixar les ràtios ningú li va fer cas, però quan deia que el currículum s’havia de buidar de continguts, això va anar a missa”, detalla. “És un òrgan consultiu”, insisteix, “i qui ho ha de liderar és el Govern”. Crític també amb el to emprat per Illa en la compareixença de dilluns, sentència: “El 6% no pot ser un somni. No és una cosa de tots com a país. Qui governa és vostè [Illa], fes la feina, presenta una proposta de llei i posi’s d’acord amb les forces polítiques”. CCOO, que ha signat els dos pactes amb Illa, també l’ha demanat “passar de les paraules als fets”.
L’oposició s’hi posa bé, però amb recels
La proposta d’obrir un debat ampli en el marc del Consell de l’Educació ha generat un nou xoc entre Junts i el PSC. Els de Carles Puigdemont han confirmat l’assistència al debat, però han acusat Illa de tapar “dos anys de fracassos” amb “deu anys de promeses”. “No sé si Junts pretén que a més de fer la feina que ells no van fer quan governaven, ara fem la crítica que és el que correspon als grups de l’oposició”, ha respost el portaveu socialista al Parlament, Ferran Pedret.
Esquerra Republicana també ha qüestionat el to “autocomplaent” d’Illa, però celebrant que l’executiu “assumeix com a prioritats gran part del que ERC ha posat a l’agenda política”. Ester Capella, autora d’aquestes declaracions, fa referència a la proposta d’Oriol Junqueras d’establir un consens de país sobre Educació, amb un pacte que doni estabilitat als càrrecs de la conselleria. Els Comuns també han estat crítics, demanant a Illa que acceleri el pla de climatització de les escoles.
D’altra banda, el PP ha aprofitat l’anunci d’Illa per collar contra la immersió lingüística i demanar a l’executiu català que “acati les sentències”, en referència a l’ofensiva judicial que demana incrementar el nombre d’hores en castellà en aquelles escoles en què alguna família ho demana.
