La davallada dels resultats dels estudiants catalans a les proves PISA continua portant cua. Aquestes xifres van posar sobre la taula les principals mancances del sistema educatiu català, o, si més no, els punts més febles de l’alumnat: les matemàtiques i la comprensió lectora. Per respondre-hi, el Departament d’Educació, dirigit ara en funcions per la consellera Anna Simó, va crear un grup d’experts per tal que elaboressin propostes de millora. Un grup del qual en va sortir un document amb més d’un centenar de possibles mesures que la conselleria podria implementar de cara al curs vinent per revertir la problemàtica. És fruit d’aquest document d’on ha nascut el darrer pla d’Educació per impulsar les matemàtiques i la comprensió lectora a l’aula, les dues prioritats de Simó per al curs 2024-25, tal com ja va deixar clar durant el plenari del Consell d’Educació de Catalunya del passat 9 d’abril.
Per tal de pal·liar les mancances dels alumnes en termes de competència matemàtica, la conselleria ha elaborat el pla Florence. Una mesura dirigida, inicialment, a 200 centres educatius de Catalunya -120 de primària i 80 de secundària- que consisteix a oferir a aquestes escoles una maleta amb materials manipulatius de didàctica de les matemàtiques, programació i guies per a dues sessions setmanals d’una hora. L’objectiu és, doncs, reforçar aquesta matèria amb un ensenyament “didàctic” durant les hores lectives de classe. Aquest pla, però, no ha tingut una bona rebuda entre els sindicats de docents, que consideren que es tracta de “paper mullat”.
Falta de finançament, la pedra a la sabata de l’escola catalana
Els diversos sindicats consultats per El Món consideren que, a priori, es tracta d’una bona mesura, però sospiten que no es podrà implementar correctament sense un increment del finançament de la conselleria, una de les eternes reclamacions de la comunitat educativa: “La mesura sembla positiva, però sense més inversió en Educació no serà efectiva”, argumenta el portaveu de La Intersindical, Marc Martorell. Una idea molt similar a la que expressa la portaveu de Comissions Obreres (CCOO), Teresa Esperabé, que creu que el pla plantejat per Educació no és la “mesura més urgent” per posar en marxa el curs vinent: “Si no s’amplia el finançament per a l’escola catalana, aquest pla queda reduït a un simple titular, paper mullat”, etziba.
Ara bé, el pla per impulsar les matemàtiques també desperta altres dubtes entre els sindicats de docents. Una de les qüestions més criticades per les organitzacions de representants del sector educatiu és el “referent territorial” que designarà Educació als centres on s’implementin les accions de millora competencial. Segons queda estipulat en el pla, aquests referents faran “la diagnosi dels centres, proposaran als centres participants formació en matemàtiques, faran codocència a l’aula i oferiran estratègies d’organització interna”, i n’hi haurà dotze per a la primària, un per cada servei territorial del Consorci d’Educació. “Aquest és el suport? Solucions precàries per a situacions precàries”, es queixa el membre d’UGT Jesús Martín, que considera que aquest nou pla és “una enganyifa” perquè no ataca el problema d’arrel: “Ens han venut la mona de Pasqua. És una proposta electoral simbòlica“. En aquest sentit, la portaveu nacional del sindicat majoritari USTEC, Iolanda Segura, lamenta que no els han donat cap informació al respecte ni els han ofert la possibilitat de debatre els punts en la mesa sectorial: “Qui seran els docents que faran de referents? Això suposarà noves contractacions? Com es triaran?”, es pregunta Segura.
Crítiques a les directrius sobre com ensenyar matemàtiques
A banda de la figura de “referent territorial” per exercir de suport als centres, el pla també incorpora el perfil d’un docent especialitzat en matemàtiques per a primària. L’objectiu d’aquest element és assessorar els mestres en aquesta matèria per millorar les competències de l’alumnat. Una figura que no veuen de gaire bon ull els sindicats de docents: “Volen crear un perfil específic de matemàtiques com si la resta de mestres de primària no en sabessin. Ens estan donant la culpa directament dels mals resultats, quan el problema de fons són les polítiques educatives que han implementat tots aquests anys“, assevera la portaveu nacional d’USTEC. Una idea en què coincideix Jesús Martín, que considera que els “culpables” de la mala situació de l’escola catalana són “Junts i ERC”, ja que han sigut les dues formacions al capdavant del Govern els darrers anys.
El programa d’Educació també oferirà als centres “una maleta amb materials manipulatius de didàctica de les matemàtiques, programació i guies per a dues sessions setmanals d’una hora”. És a dir, unes eines complementàries per ensenyar aquesta matèria. Una “maleta de materials” que els sindicats veuen amb recel. “Sempre que les escoles hem demanat materials d’aquesta mena per incorporar-los a les nostres classes, la conselleria no ens els ha facilitat. Ara, però, ens diuen com hem d’ensenyar matemàtiques i amb quins materials ho hem de fer”, apunta Iolanda Segura. Una idea força similar a la que expressa el portaveu de La Intersindical, que sospita que darrere aquesta maleta “hi ha objectius comercials” d’empreses com Innovamat: “Abans de comprar més material seria lògic invertir en recursos humans, ja que els materials per si sols no ensenyen”, adverteix. “Si tot segueix igual, la maleta acabarà perduda”, ironitza Jesús Martín, que creu que “cal deixar-se d’experiments”.
Un pla “insuls” que no resol les mancances
Els sindicats de docents consideren que es tracta d’un pla “insuls” que no permetrà abordar d’arrel les mancances del sistema educatiu. De fet, consideren que, lluny de generar bons resultats, només provocarà una “sobrecàrrega” per a tot el professorat. Des de la UGT creuen que la manera més adequada per revertir la problemàtica seria “tornar a implementar la sisena hora” -una hora que només perdura a l’escola concertada i privada: “Ja teníem en època del tripartit la sisena hora compensatòria que servia justament per atendre aquests desajustos. Amb les retallades, se la van endur”, lamenta Jesús Martín, que assegura que “s’haurien de tornar a aplicar les polítiques de Maragall”. Per a Teresa Esperabé, la reducció real de les ràtios i un gir de 180 graus en les polítiques educatives són l’única manera viable de fer front als problemes de l’escola catalana. Una idea que comparteixen des de La Intersindical i des d’USTEC, però que exigeixen que vagi acompanyada d’un “increment de les plantilles”.
Així doncs, la comunitat educativa encara amb “escepticisme” el nou pla per impulsar les matemàtiques de la conselleria. Un programa que, lluny de revertir les mancances de l’alumnat, “sobrecarregarà” els docents, “els forçarà a fer més hores extres” i no donarà una solució real als problemes de l’escola catalana, segons el seu punt de vista.
