En les escoles i instituts de Catalunya, els estudiants parlen millor castellà que català. Aquesta és la primera conclusió que s’extreu dels resultats de les proves d’expressió oral a l’alumnat del país, les quals va dur a terme el Departament d’Educació i Formació Professional, en mans de la consellera Esther Niubó, el mes de maig del curs passat en estudiants de sisè de primària i quart d’ESO. Tal com es desprèn dels resultats de les avaluacions, els estudiants tenen més facilitats per parlar en castellà que en català. En conjunt, a sisè de primària, més d’un 3% no assoleix un nivell mínim de lèxic en català, mentre que en castellà la xifra cau per sota de l’1%. A secundària, seguint la mateixa tònica, un 4,8% no té les competències en lèxic català assolides, mentre que la xifra baixa fins a l’1,4% en el cas del castellà. Aquestes diferències, però, encara s’aguditzen més en funció de la complexitat del centre educatiu.
En aquesta anàlisi, els centres educatius estan dividits en tres graus de complexitat diferents en funció de la situació socioeconòmica dels alumnes i les seves famílies: baixa, mitjana i alta. A sisè de primària, en general, la majoria dels estudiants assoleixen un nivell notable en els diferents aspectes que s’avaluen en aquestes proves. És a dir, obtenen un nivell notable en lèxic, fonètica, morfosintaxi, fluïdesa i cohesió, entre d’altres. Les xifres facilitades per la conselleria, però, també mostren algunes diferències en funció dels graus de complexitat, tot i que un element comú en els diferents centres és que el lèxic és l’aspecte que més els costa -tant en català com en castellà. En el cas dels centres de baixa complexitat, només un 1,7% dels alumnes obtenen un nivell de “no assoliment” en lèxic en català, mentre que en els centres d’alta complexitat, la xifra s’enfila fins al 6,5%. En aquests mateixos centres, el percentatge d’alumnes que assoleixen l’excel·lència també varien. Mentre que als centres de baixa complexitat el 30,9% dels alumnes tenen nivell excel·lent en lèxic català, als centres d’alta complexitat la xifra cau fins al 12,7%. Una variació percentual de gairebé vint punts.
Un lèxic més ric en castellà
Els resultats de les proves orals en llengua castellana revelen un panorama completament diferent. En els centres de baixa complexitat, només un 0,3% dels alumnes tenen un nivell de “no assoliment” en lèxic -que es contraposa amb l’1,7% en català. En aquesta línia, en els centres d’alta complexitat, el percentatge s’enfila fins a l’1,7%, gairebé cinc punts percentuals menys que en català. En canvi, seguint aquesta tònica, en els centres de baixa complexitat el 43,1% dels alumnes tenen un nivell “d’excel·lència”, mentre que en els centres d’alta complexitat la xifra frega el 28%, més del doble que en català. La tendència que es veu en lèxic als centres tant de baixa com d’alta complexitat també es reprodueix en la resta d’aspectes que s’han avaluat en aquestes proves. En el cas de morfologia, per exemple, un 27,6% dels estudiants de centres d’alta complexitat obté un nivell excel·lent en castellà, mentre que la xifra cau fins al 15,3% en català.
Una diferència més accentuada a secundària
Els resultats de les proves d’avaluació de l’expressió oral en els alumnes de quart de secundària obligatòria mostren unes diferències més accentuades que en català en funció del grau de complexitat dels centres. En els centres de baixa complexitat, en català, només un 1,8% dels alumnes tenen un nivell “no assolit” de lèxic, mentre que en els centres d’alta complexitat la xifra s’enfila fins al 8,9%. En canvi, en castellà, només un 0,5% dels alumnes de centres de baixa complexitat no assoleixen el nivell mínim, mentre que en els centres d’alta complexitat el percentatge creix fins al 2,9%, molt per sota de la xifra obtinguda en llengua catalana. Seguint la tendència, en els centres de baixa complexitat, el grau d’excel·lència l’han obtingut un 32% dels alumnes avaluats, mentre que en els instituts d’alta complexitat, la xifra cau fins al 13,7%. En canvi, en castellà, el 43,5% dels estudiants té un nivell excel·lent en relació amb aquest aspecte. Als centres d’alta complexitat, el percentatge d’excel·lència se situa en el 26,9%, el doble que en català, aproximadament.
L’anàlisi dels resultats de les proves a quart d’ESO mostra que l’aspecte en català que costa més als estudiants dels centres d’alta complexitat -a banda del lèxic- és la morfosintaxi, on un 7,8% dels alumnes obtenen un nivell de “no assoliment”, i la fonètica, en què aquesta xifra se situa al 7,7%. En canvi, l’aspecte amb millors resultats és l’adequació, on només el 3,8% dels alumnes de centres d’alta complexitat obtenen un nivell per sota el llindar d’assoliment. La conclusió dels resultats, doncs, és clara: el català es ressent més en els centres en què conviu un alumnat amb més dificultats socioeconòmiques que el castellà. És per aquest motiu que aquesta mateixa setmana Òmnium Cultural, en resposta als resultats de les avaluacions, ha reivindicat que aprendre català “no pot dependre del codi postal dels infants” i ha exigit estendre aquest “dret” arreu dels centres educatius del país. “L’escola catalana és clau per la igualtat d’oportunitats i cal un nou impuls per garantir-ne el futur”, reivindiquen des de l’entitat que presideix Xavier Antich.
