El 30% de les escoles del món són rurals, un tipus de centres educatius oblidats per la majoria de governs i també per les editorials. Es tracta d’escoles que, en tenir pocs alumnes, han d’organitzar-se en aules multigrau, és a dir, amb alumnes d’edats molt diverses. Això presenta moltes complicacions perquè, malgrat la digitalització, no hi ha materials ni continguts adaptats a aules d’aquest tipus. A Catalunya 11.000 nens van a escoles així, cosa que per a les editorials són xifres massa petites com perquè siguin rendibles els materials que puguin servir per a aquests tipus d’aules.
L’experta en educació en escoles rurals Laura Domingo, professora investigadora de la Universitat de Vic, lamenta que l’escola rural sempre ha hagut de fer-se els seus propis materials, cosa que porta molta feina i que considera que perjudica els alumnes. “Porta molta feina perquè has d’elaborar els materials des de zero. Sigui online o en paper, tot està pensat per a una escola gradual”, explica. Assenyala que a banda de no estar adaptats a aules multigrau, els materials disponibles estan molt poc contextualitzats. “Quin sentit té que tingui el mateix llibre de text un nen del Pirineu que un de Lleida?”, es pregunta per evidenciar que les singularitats de l’entorn tampoc no estan recollides al poc material que hi ha.
Les escoles desaprofiten el seu potencial
Les conseqüències d’aquesta falta de materials adients les pateixen els nens, que malgrat tenir bons resultats en comparació amb les ciutats, podrien assolir encara millors qualificacions. “Podrien aprendre encara millor tenint en compte el potencial que té l’estil d’escola i per tot el que podrien aprofitar si tinguessin materials”, explica Domingo, que assenyala que un altre problema és la descontextualització del professorat que arriba a les escoles rurals. “Si tenim un professor descontextualitzat perquè no és de la zona o mai ha treballat el multigrau els nens pateixen, perquè el mestre no els sap fer arribar el material adient”, afegeix. “Ens trobem mestres que no treballen amb prou profunditat l’entorn i que no tenen material multigrau al seu abast i no saben crear-lo”, argumenta.
Una guia internacional per adaptar els continguts
Una de les solucions que contempla Domingo a aquesta problemàtica és la creació d’una guia per adaptar els continguts a qualsevol edat. Una altra és formar mestres en ensenyament rural perquè sàpiguen com han de treballar els materials i coneguin el que és portar una aula multigrau. “Hem de donar el màxim de facilitats als futurs docents per millorar l’escola rural”, raona Domingo. De fet, l’experta dona classes en un màster específic i dirigeix una tesi encaminada a fer una proposta de materials adaptats per a les escoles rurals.
“Per ara hem estudiat a nivell teòric els materials que hi ha disponibles i estem enviant una enquesta a les escoles rurals de Catalunya i de la resta de l’Estat espanyol perquè n’ens ensenyin exemples”, explica. Afegeix que tot i no tenir “gaire esperances” de trobar bons materials volen fer una proposta de plataforma i guia internacional per poder compartir-los amb altres països. “Les escoles dels Pirineus tenen més a veure amb les dels Alps o els Andes que amb les de la ciutat de Lleida, i per això connectar-les i contextualitzar bé és molt important”, conclou abans de fer una crida a trencar amb les fronteres.
Perfilar els criteris a seguir per fer bons materials
Núria Carrete és una de les poques persones que han dedicat la seva tesi doctoral a analitzar la situació de les escoles rurals. Al llarg de la tesi ha identificat les necessitats que tenen aquests centres i ha estudiat les potencialitats de tenir alumnes tan diversos com tenen les escoles rurals. “Els materials han de reflectir aquesta intenció d’aprofitar el valor pedagògic de treballar d’aquesta manera”, explica en conversa amb El Món.
Actualment Carrete està aportant amb la seva tesi elements a tenir en compte per adaptar o crear recursos pedagògicament significatius per millorar l’aprenentatge d’aquests nens. “La tesi és rellevant perquè hi ha poques investigacions així i cal destacar el potencial del multigrau i de la contextualització dels materials”, subratlla.
Carrete sosté que calen més recursos dirigits directament a aquestes escoles, així com una millor difusió dels que ja hi ha ara, per la qual cosa la finalitat de la seva tesi és establir criteris que els docents hagin de complir amb els materials, ajudant-los amb una guia a construir-ne de nous que siguin significatius per als alumnes. “S’hauran d’adaptar igualment perquè cada aula és diferent i cada escola també, però hi haurà una base perquè siguin interdisciplinaris, significatius i útils”, detalla. La idea, per tant, és crear nous recursos basats en aquests criteris establerts a la tesi després de mesos d’estudi.
Plataforma perquè els professors de tot el món puguin compartir idees
L’altra pota de la tesi de Carrete és la creació d’una plataforma digital gràcies a la qual els docents d’escoles rurals puguin compartir el material disponible. La intenció és que sigui una plataforma oberta que doni visibilitat als materials que ja existeixen i que alhora serveixi perquè els professors vegin exemples i puguin crear-ne de nous. “Els docents d’arreu del món es podran empoderar per crear nous materials seguint exemples dels que ja hi hagi penjats”, explica la doctoranda.
Carrete creu que aquests recursos inclusius que es creïn per a les escoles rurals es podran utilitzar després a altres escoles, de manera que la plataforma pot ser molt útil per millorar l’ensenyament com a concepte general i no només en els límits de l’escola rural.
2
