La comunitat educativa es prepara per donar resposta a una sentència del Tribunal Constitucional contrària al model de l’escola catalana. És a dir, el model d’immersió lingüística. S’esperava que l’alt tribunal resolgués els recursos contra la constitucionalitat de la llei i el decret llei del 2022, amb què la Generalitat pretenia esquivar la sentència del TSJC que imposava el 25% de castellà a totes les aules. “S’esperava que la bomba caigués abans de les festes”, apunten fonts de la comunitat educativa consultades per El Món, i assenyalen que la resolució és imminent i que calculen que pot arribar a finals de mes o, a molt tardar, al llarg del primer trimestre. De fet, Som Escola ja ha traslladat al Govern la necessitat de “protegir” els centres escolars davant noves ingerències judicials, amb la previsió d’aquesta sentència del TC.
L’entitat, que agrupa una seixantena d’entitats a favor del model educatiu català, ha aprofitat una reunió aquesta setmana amb la consellera d’Educació, Esther Niubó, i el conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, per traslladar al Govern que no es pot quedar de braços plegats davant el que consideren que seria “un atac intolerable dels alts estaments judicials contra un gran consens de país“. El govern de Salvador Illa s’hauria de sentir concernit en aquesta batalla, ja que el PSC va formar part del front de quatre partits, juntament amb ERC, Junts i els comuns, que van pactar i aprovar al Parlament la llei que està pendent del TC. En aquest sentit, Som Escola ha reclamat a l’executiu que defensi el model “consensuat i validat per la societat catalana al llarg de dècades” i han reclamat que ofereixi cobertura als funcionaris públics i protegeixi els centres educatius de la intromissió dels jutges.
“La situació a les escoles ja és prou preocupant per afegir-hi una nova intromissió judicial que, sense basar-se en cap criteri pedagògic, imposi i alteri tots els projectes educatius dels centres de Catalunya per limitar encara més l’accés al català a les noves generacions”, afirma l’entitat unitària, que assegura que activarà tots els mecanismes que té al seu abast per, en cas de sentència desfavorable del Tribunal Constitucional, estar preparats per plantar cara i defensar el model pedagògic i lingüístic del país. De fet, fonts consultades per El Món pronostiquen que la sentència serà “dura”.
Contactes entre la comunitat educativa per preparar la resposta
“Sembla que serà dura i es treballa pensant en mobilitzacions”, insisteix les mateixes fonts, que remarquen que les entitats “ja s’estan movent”. En aquest sentit, detalla que entitats que formen part de Som Escola com, per exemple, la Intersindical, Òmnium o Plataforma per la Llengua, entre altres, estan en contacte entre elles i també amb altres plataformes com Pública i En Català i partits com la CUP per tal de donar resposta unitària a la sentència. “S’està parlant amb totes les entitats”, apunten aquestes fonts, i lamenten que el president de la Generalitat, Salvador Illa, sigui partidari d'”acatar” i “acceptar tot el que es faci” i, com a mostra, apunten a l’aval que ha donat el Govern a les infiltracions policials en moviments socials i independentistes.
Altres fonts vinculades a Som Escola assenyalen que les entitats que en formen part estan en contacte “des de fa molts mesos”, però puntualitzen que és per “millorar el que no funciona del model actual” i afegeixen que també fan “seguiment de l’actualitat judicial” perquè aquest any passat han sorgit una vintena de sentències. “Estem monitorant la situació”, han afegit, i remarquen que l’entitat funciona a la perfecció”. “Estem molt coordinats per estar junts quan arribi el moment i articular si cal una resposta, però ara mateix no sabem en quin sentit serà la sentència”, apunten.
D’altra banda, fonts de la comunitat educativa consultades dubten sobre la posició que adoptarà la UGT davant la sentència, però afirmen que “les entitats més sobiranistes i més de contrapoder”, com la CGT, “segur que es mobilitzaran”. Tanmateix, deixen clar que si la sentència del TC és dura, caldran “mobilitzacions, vagues, manifestacions i centres que vulguin practicar la insubmissió”, i adverteixen que si els funcionaris no obeeixen les directrius del TC “poden ser inhabilitats”.
Plataforma per la Llengua, “en alerta permanent”
A Plataforma per la Llengua recorden que estan “en alerta permanent” i que reaccionarem “amb una posició fonamentada”, però consideren que no es poden avançar esdeveniments. Un dels dubtes que hi ha és si el TC pot anul·lar la llei i el decret o només el decret. Des de Plataforma per la Llengua subratllen que el decret “era la part bona de la llei”. “La llei a nosaltres no ens agrada perquè hi veiem molts perills”, ja entenen que pot obrir la porta a fer més hores de castellà, tot i que la primeta versió del text, que es va corregir abans de ser aprovat, va ser la que els va preocupar més. Sigui com sigui, creuen que la resposta s’haurà d’adaptar a decisió del TC perquè si cau el decret, tindrà un efecte, si cau la llei, en tindrà un altre; i si cauen el decret i la llei, un altre de diferent. “Nosaltres vivim activats”, conclouen des de l’ONG del català.
Les fonts més alarmades de la comunitat educativa assenyalen que el principal problema del decret és que “es va fer amb caràcter d’urgència, i no estava justificat”. A més apunten a “un problema conceptual” perquè el TSJC va regular la presència del castellà a l’escola després que la justícia espanyola instés la Generalitat a regular la presència del castellà. “Com justifiques que fas un decret d’urgència quan has tingut una dècada per regular-ho?”, es pregunten.
Pel que fa a la llei, aquestes mateixes fonts tenen esperances que es pugui salvar perquè ha estat aprovada per una majoria parlamentària i, sobretot, perquè “parla de castellà curricular”. En l’article 2, aquesta norma estableix que “l’ensenyament i l’ús curricular i educatiu del català i del castellà han d’estar garantits i tenir una presència adequada en els currículums i en els projectes educatius a fi que tot l’alumnat assoleixi el domini oral i escrit de les dues llengües oficials al final de l’educació obligatòria”.
