Quin sentit té el treball de recerca? El 16% dels claustres amb batxillerat consideren que més aviat cap. Defensen que aquest projecte educatiu –una aproximació a la investigació científica que ocupa gran part del temps dels alumnes– està mal enfocat i s’ha convertit en una “eina d’exclusió, estrès i greuge comparatiu”. Una sentència recent del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha obligat l’administració a reduir-ne el pes en la nota final del batxillerat, però la llei actual el blinda.
El manifest recull una vuitantena dels gairebé 500 centres que hi ha Catalunya. El secretari general de Professors de Secundària, Ignasi Fernández, remarca que “molts professors” han fet arribar queixes sobre el TR i veu “considerables” les xifres del manifest que demana eliminar-lo. Veient la resposta que arriba dels delegats sindicals, l’organització creu que aviat superaran el llindar del 20% dels claustres i veuen factible que la meitat d’instituts s’hi acabin sumant.
La intenció és fer “pressió” a l’administració perquè l’elimini o, com a mínim, en replantegi el model. “Els alumnes inverteixen moltes hores fora de classe, i els docents també. Algunes opcions serien crear una assignatura o fer-lo voluntari, però l’ideal crec que és eliminar-lo”, explica a El Món Dan Clarasó, professor de l’Institut de Tona, el primer centre que va signar el manifest. “És un model molt protegit i des del sindicat [Professors de Secundària] s’ha animat als centres a fer el manifest. La sentència del TSJC ens dona força, però calia un pas més que generés encara més impacte”, resumeix.
Una sentència judicial redueix el pes del TR
La sentència de què parla Clarassó, del febrer de l’any passat, impugna els dos articles que permetien al TR sumar el 10% de la nota final; un còmput “excessiu” per a un treball que només destina, segons el currículum, unes 70 de les hores al llarg del curs. El tribunal opina que aquest treball hauria de tenir el mateix pes que una matèria curricular més, que a hores d’ara és d’un 5% aproximadament.
Un segon argument afegit en contra del TR és que, malgrat que el títol de batxillerat és únic per a tot l’Estat, només Catalunya l’imparteix en aquestes condicions, la qual cosa “crea desigualtats”. “Mentre l’alumnat de la resta de l’Estat dedica el 100% del seu temps a les matèries de Selectivitat, els nostres alumnes han de treure hores crítiques d’estudi per a una recerca que no computa de la mateixa manera a escala estatal”, diu al respecte el manifest.
Un tercer argument –aquest no validat pels tribunals– és el pes de la intel·ligència artificial, que cada cop més estesa entre els estudiants. “Ens hem convertit en guardians de les autories, en comptes de tutors d’una recerca”, lamenta Clarassó. Els docents no neguen les potencials utilitats d’aquesta eina, que consideren fins i tot “útil” de cara a una recerca, però asseguren que alguns alumnes el fan servir per redactar el treball final. “El TR és molt autònom, el fan molt a casa”, recorda el docent de Tona. “És difícil fer un seguiment, en aquest sentit”, remata. Els crítics també avisen que molts alumnes falten a classe s’apropen les dates d’entrega, i que la pressió de fer-lo fora del centre “sobrepassa” alguns adolescents.
Demanen canvis al currículum
Les Illes Balears han modificat darrerament la legislació perquè el Treball de Recerca sigui optatiu, la qual cosa deixa Catalunya com l’únic punt de l’Estat en què encara es fa. Un altre argument a favor d’eliminar-lo, diuen des de Professors de Secundària, que han plantat Educació en les últimes meses sectorials. La resta de sindicats sí que en formen part, per negociar noves condicions laborals i un increment d’efectius destinats a un model d’escola inclusiva que el sindicat de secundària tampoc aprova. Només tornaran, insisteixen, si el departament canvia el marc negociador i accepta parlar, entre altres qüestions, de canvis curriculars.
“El currículum ha quedat desdibuixat”, opina Ignasi Fernández, que afegeix l’”excés de burocràcia” com un argument a revisar el model. En una proposta unitària, els sindicats han fet arribar al departament la necessitat “d’aturar” la reforma del currículum de batxillerat; només per diluir el Treball de Recerca, si no també per evitar la fusió de les assignatures de ciències. “Calen currículums estructurats i clars”, diu el document enviat per Professors de Secundària, USTEC i la CGT, “i revisar aspectes de l’educació bàsica”.
Des dels instituts, això sí, entenen que “no es pot negociar tot alhora” i veurien plantejar el debat del Treball de Recerca més endavant, quan l’adhesió de centres al manifest s’hagi estabilitzat. “Encara avui, cada dia se suma algun”, recorden els impulsors de Tona.
