El baix nivell de comprensió lectora dels alumnes catalans, que se situen a la cua de l’estat espanyol, és multifactorial i té a veure, entre altres coses, amb un món que ha arraconat la paraula en favor de la imatge, amb els mestres que llegeixen cada cop menys i amb la falta de biblioteques escolars que promoguin el gust per la lectura. Aquest últim punt és un incompliment del Govern amb relació a la normativa educativa, que exigeix una biblioteca per cada centre escolar, i una part important del problema que la conselleria pretén solucionar en els pròxims cinc anys.
El filòleg i màster de biblioteca escolar i promoció de la lectura Eloi Planas insisteix en la importància de complir amb aquest requisit per revertir la mala situació del nivell de comprensió lectora dels alumnes catalans de primària. “El Govern ha de procurar que es compleixi, sobretot ara que hi ha dades oficials. Però aquestes biblioteques no poden ser només una sala amb llibres, sinó que han de tenir un fons viu, renovat i atractiu pels alumnes”, explica l’expert. Afegeix que cal destinar recursos per contractar persones especialitzades que se’n puguin fer càrrec. “Calen persones formades per fer aquesta feina que també puguin fer formacions als docents per conscienciar que la lectura és una eina important per desenvolupar el pensament crític i la capacitat d’argumentació”, raona.
Paquet de mesures del Departament per reactivar les biblioteques
En aquest sentit, Planas té l’esperança que el Govern inclogui les biblioteques escolars en el Pla Nacional del Llibre que s’ha d’anunciar durant el mes de juliol. Sembla que l’executiu català està disposat a fer-ho, en detectar que part del problema es deu al fet que no es treballa el gust per la lectura. De fet, el director general d’innovació, recerca i cultura digital, Joan Cuevas, exposa en un article d’opinió al Diari de l’educació que “la manca d’espais tranquils per a la lectura, la manca d’hàbit o de referents i les lectures obligatòries no triades per l’alumnat fan que llegir no agradi”. En aquest sentit, anuncia que el Departament iniciarà a partir de setembre un paquet de mesures per pal·liar aquests efectes.
Aquest programa d’Educació comptarà amb recursos per aconseguir a cinc anys vista la reactivació del conjunt de biblioteques escolars del sistema. Aquestes biblioteques, apunta Cuevas, han d’aportar “materials i formacions d’alta qualitat als centres perquè puguin desplegar bones activitats de foment de l’hàbit lector i aprendre a llegir”. “No és un paquet improvisat, són mesures gestades des de fa més d’un any amb representants del món de la lectura i l’educatiu”, conclou Cuevas en aquest article. En la mateixa línia, al ple monogràfic d’educació celebrat al Parlament el passat dimarts la consellera Anna Simó va anunciar aquest paquet de mesures encara sense concreció.
La urgència de fer front al problema des de les escoles
Marc Guevara, responsable d’Educació i Universitats de Plataforma per la Llengua, assegura que el nivell de comprensió lectora i d’escriptura de l’alumnat “és cada cop pitjor” i considera que part del problema és el tipus de llengua que es troben al carrer. “Sobretot tenen contacte amb la llengua oral i en registre col·loquial, l’escrita la veuen poc. A més, els referents que tenen utilitzen un tipus de llengua espontània i descuidada, i això fa que la comprensió de textos elaborats els costi”, explica. Això ha provocat una “degeneració” molt gran del registre escrit i de la comprensió lectora. “El sistema educatiu ha de fer front a aquest problema de forma urgent”, adverteix.
Una de les solucions inajornables, explica, és garantir que tots els centres tinguin una biblioteca ben proveïda. “El 41,2% dels centres no tenen biblioteques, un espai que propicia activitats de lectura i que pot ajudar a recuperar bones pràctiques”, apunta. Afegeix que aquestes biblioteques han de comptar amb un fons ben cuidat. “El Govern ha d’invertir i ha de contractar persones encarregades de mantenir-les. Al final, tot és una qüestió d’inversió”, explica. Guevara lamenta que fins ara s’hagin renovat només els espais, quan és important invertir en els llibres per “oferir als nanos coses que els puguin atraure”.
En aquest sentit, apunta la importància de potenciar el català en aquestes biblioteques escolars, així com incloure en els projectes lingüístics dels centres un apartat per treballar la lectura i la comprensió lectora. “Els llibres han de potenciar el català dins d’aquest marc de l’escola com a lloc on compensar el que es troben els nanos al carrer”, conclou.
Dinamitzar les biblioteques perquè els llibres no siguin “decoratius”
El lingüista Rudolf Ortega també considera important promoure les biblioteques escolars per aconseguir que l’alumnat cultivi des de petit el gust per la lectura. “Algú especialista ha de portar les biblioteques i dinamitzar l’acte de la lectura. En el centre dels meus fills, la biblioteca la portava una antiga professora voluntària. Falta personal i invertir en llibres”, raona. En molts casos, els centres que tenen biblioteca l’utilitzen com un lloc on els nens esperen que els pares els recullin després de classe. “Els nens estan allà esperant, però no llegeixen perquè cal que hi hagi algú que faci activitats dinamitzadores”, explica Ortega. En aquest sentit, lamenta que en molts casos els llibres estiguin en aquestes sales “fent de decoració”.
A banda, Ortega considera que part del problema és la pèrdua del llibre com a element d’estudi. “Hi ha escoles que deixen que els alumnes entenguin les coses per si mateixos i no hi ha cap disciplina”, es queixa. També considera que el baix nivell de lectura i de comprensió té a veure amb els referents dels nens. “Si a casa estem tots amb el mòbil no podem pretendre que els nens agafin un llibre”, conclou.
3
