Els reptes llançats i difosos a través de Tik Tok són un èxit entre els més joves. Dit així, no sembla cap problema: la majoria són coreografies de cançons conegudes i trends inofensius. Ara bé, la cosa canvia quan es popularitzen reptes perillosos que els adolescents no dubten a seguir, i molta part del problema té a veure amb l’exitós algoritme d’aquesta xarxa social, que contribueix a fer virals aquesta mena de vídeos. De fet, Tik Tok es diferencia d’altres xarxes socials precisament per aquesta facilitat de difusió dels continguts i perquè qualsevol persona pot ser un creador i fer-se popular. L’algoritme d’aquesta xarxa social n’és el responsable i en alguns casos ha donat ales a reptes perillosos, com ara la recepta de pollastre cuinat amb xarop per a la tos -que pot causar fins i tot la mort per intoxicació-, el blackout, aguantar la respiració, normalment ofegant-se amb cordons o cinturons, fins a perdre la consciència i després explicar-ho, o reptes consistents a veure qui menja menys en un dia o perd més pes.
La tendència a fer aquests reptes és creixent i ja hi ha hagut morts per alguns d’aquests desafiaments que s’han fet populars entre els adolescents, un grup vulnerable davant els jocs de moda. Però, quina part de responsabilitat hi té el fet que Tik Tok tingui un algoritme tan refinat? Segons l’expert en xarxes socials de la UOC Ferran Lalueza és complicat que la xarxa social pugui controlar els continguts en temps real i interceptar-ne els perillosos abans que facin mal. “Hem d’assumir que hi haurà continguts que formin part de la banda fosca de Tik Tok i erradicar-los un cop s’hagi comprovat que efectivament són perillosos”, explica. Tot i així, insisteix que evitar aquests continguts és difícil perquè molts cops quan s’eliminen ja han fet el seu efecte.
El ‘know how’ de Tik Tok gràcies al qual han dissenyat un algoritme perfecte
L’algoritme d’aquesta xarxa social és molt refinat per l’experiència prèvia dels creadors amb un agregador de notícies. “Treballar en l’agregador els va ajudar a identificar les preferències de la gent i han sabut traslladar el know how a la xarxa social”, explica l’expert, que recorda que no només hi han reptes perillosos sinó que tenen cabuda formats d’entreteniment sofisticats, contingut formatiu i coreografies i balls.
Aquest know how ha fet que hagin dissenyat una plataforma basada en vídeos breus on la informació es pot estandaritzar amb facilitat. “Si no t’han interessat els primers segons i fas lliscar la pantalla el sistema ho registra i ho fa servir per crea el teu perfil d’usuari. Així identifiquen amb molta facilitat quines són les coses que busca cadascú”, explica. Lalueza posa un exemple entenedor: “Si el sistema detecta que t’agraden els vídeos de gats, però fas lliscar la pantalla en els que no són de gats blancs veurà que t’interessen aquests concretament i només et mostrarà els que tinguin aquesta característica”. Així, l’aplicació aconsegueix maximitzar el temps que es passa a l’aplicació. “Donem molta informació sense saber-ho i ens és molt difícil trencar el ritme perquè tenim un feed constant”, afegeix.
A banda d’aquesta facilitat per subministrar el contingut exacte que busca l’usuari, Tik Tok dona facilitats als creadors. “En altres aplicacions, si no tens molts seguidors el contingut no arriba gaire lluny. En canvi, a Tik Tok no tenir una gran massa de seguidors no et limita”, explica. Així, tot i que no et segueixi gaire gent si el contingut que fas encaixa i fa match amb el que busca un usuari en concret el teu vídeo li apareixerà al feed. “Aquest fenomen anima molt els creadors de continguts a seguir generant-ne i contribueix al fet que s’hagi disparat l’ús de Tik Tok, la xarxa de moda”, conclou.
L’addicció a Tik Tok agreuja el problema dels reptes virals
D’aquesta manera, el component addictiu de les xarxes reforça diversos reptes, entre els quals els que són perillosos, així com la facilitat que es converteixin en virals. En xifres, la psicòloga infantojuvenil Maria Jové destaca que més de la meitat del contingut que visualitzen els adolescents són reptes d’aquest tipus, alguns més perillosos que altres per a la seva salut. L’algoritme de Tik Tok fa la seva feina de forma “excepcional” i mostra als usuaris el contingut que els agrada, el que en alguns casos pot alimentar males conductes. Jové posa com a exemple el cas de les noies que pateixen trastorns de la conducta alimentària: “L’algoritme els ensenya sempre vídeos relacionats amb l’anorèxia i la bulímia, el que fa que persisteixi el problema”.
“Els vídeos breus, ràpids i la facilitat de crear contingut de forma àgil enganxa els adolescents a aquesta xarxa”, coincideix Sylvie Pérez, psicopedagoga i professora a la UOC. L’experta assenyala que la facilitat per tenir seguidors i l’algoritme “perfectament dissenyat” contribueixen a la difusió de reptes d’aquest tipus, perquè a mesura que mires els vídeos i els dones likes et van apareixent continguts semblants. “De seguida que un repte és seguit, es difon a més persones i es fa viral”, explica abans de puntualitzar que tot i així s’ha de diferenciar els que només el veuen dels que també el fan.
L’algoritme de Tik Tok és de sobres conegut per les marques, que des del 2019 l’utilitzen per apropar-se als adolescents. “Els de les marques no són perillosos, però és un exemple per mostrar que aquesta mena de vídeos es retroalimenten i arriben a molts adolescents en un temps molt breu”, explica.
La pressió social i el reforç amb els ‘likes’
Jové sosté que la cerca de referents i el desig de trobar la identitat d’un mateix són dos dels aspectes que estan darrere d’aquests reptes que posen en risc la vida dels adolescents. “A vegades també hi influeix el desig de pertinença al grup i de ser reforçat socialment amb els ‘likes’, que acaben arrossegant-los a conductes inadequades”, explica l’experta, que malgrat defensar que les xarxes són bones per tractar qüestions en les que els adolescents necessiten sentir-se identificats, recorda que també amaguen un costat fosc i perillós.
A banda, insisteix que una part important del problema és la necessitat de reforç dels adolescents, que se senten millor si tenen molts likes i comentaris. A això s’hi suma la pressió social: “Si vols entrar a un grup i tots fan aquestes coses, si tu no fas el mateix quedes apartat”. La pressió, per tant, els porta a participar d’aquests reptes. “Si, a més, l’adolescent en qüestió és influenciable per baixa autoestima, encara és més fàcil que s’hi sumi”, raona l’experta.
La necessitat de mostrar-se valent i fer reptes perquè els altres t’acceptin al grup afecta més els nois que les noies, mentre que elles pateixen altres tipus de continguts, sobretot relacionats amb el físic. La moda d’acceptar aquests reptes s’ha popularitzat molt en els últims anys, com demostra un estudi de la Universitat Internacional de La Rioja que sosté que fins a un 8% dels adolescents ha participat en reptes perillosos per a la seva salut. A l’estat espanyol encara no s’ha registrat cap mort per un d’aquests challenges, però hi ha precedents a països propers, com ara el Regne Unit.
Com prevenir els adolescents davant aquests reptes?
Pérez creu que el problema s’ha d’abordar des de la mateixa plataforma que consumeixen els adolescents, és a dir, des de Tik Tok. “El missatge s’ha d’enviar amb la mateixa eina. No ens hi podem apropar d’una altra manera que no sigui la mateixa via que ells utilitzen”, assenyala l’experta, que defensa “entrar al seu món” perquè el missatge “aconsegueixi calar”. “Els adolescents capten els arguments si es presenten per part d’algú a qui donen autoritat i reconeixen coneixement, normalment algú present a les xarxes”, afegeix.
En canvi, Jové creu que es pot arribar a ells des de tots els àmbits, i el de casa també és important. “Els pares han d’estar al cas del que visualitzen els fills i fer supervisió del mòbil”, avisa abans d’afegir que els joves tenen accés a molta informació i a persones que “molts cops no tenen bones intencions” i la família ha d’estar previnguda.
A banda, lamenta la dificultat per diferenciar les conductes que són perilloses de les que simplement són modes inofensives. “Molts cops els pares no són conscients del que fan els seus fills, perquè ho fan d’amagat dels referents de casa. Si no hi ha supervisió és difícil parlar amb ells per fer-los arribar el missatge que és perillós”, insisteix.
