El Món
El decret d’Educació, “maquillatge” per al fracàs escolar segons els experts

El Departament d’Educació ja ha enllestit l’esborrany del decret d’educació bàsica que adaptarà la coneguda com llei Celaá a Catalunya. Els equips directius dels centres educatius ja han rebut el document i el Govern espera les propostes de la comunitat educativa per millorar el text abans d’aprovar-lo. Alguns dels experts consultats per aquest diari critiquen el text en considerar-lo un “intent de maquillar el fracàs escolar”. 

Els eixos principals de l’esborrany del decret, al qual ha tingut accés El Món, són l’eliminació dels exàmens finals i l’aposta per una educació més basada en els informes qualitatius que no pas en les notes així com dotar els centres d’una major autonomia. Amb el text, el Govern pretén esquivar també la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que obliga les escoles a fer un 25% de les classes en castellà. 

L’educació deixarà de funcionar per cursos per passar als cicles. És a dir, a primària hi haurà tres cicles i les avaluacions es faran al final de cadascun d’ells. Així, els alumnes seran avaluats a segon, quart i sisè, abans d’entrar a l’ESO, on es mantindrà el funcionament com ara. El Govern vol apostar per un model en què el que importi sigui que els alumnes assoleixin les competències sense basar-se en si saben una cosa concreta com succeïa amb els exàmens. 

Nens de primer de primària jugant a l'entrada de l'escola / EP
Nens de primer de primària jugant a l’entrada de l’escola / EP

Avaluacions a final de cada cicle

El pedagog i professor de la Universitat de Barcelona Francesc Imbernon ho considera una bona mesura, ja que “fa anys que se sap” que els nens “han de madurar per cicles”. “Abans ens obligaven a llegir, escriure i sumar a primer, i ara se sap que forçar la maduració pot provocar problemes greus com la dislèxia”, explica l’expert, que valora positivament que els nens s’avaluïn al final de cada cicle. Assegura que és “clau” comprovar durant el procés educatiu que els alumnes estiguin assolint els coneixements: “Hi ha d’haver una continuïtat del procés en cada etapa”. 

Ara bé, l’expert avisa que el professorat ha de rebre orientacions per fer una avaluació continua i acompanyar els alumnes en el procés d’aprenentatge. “L’avaluació ha de ser constant perquè si només es fa al final de tot poden haver-hi desmotivacions en els nens, que potser veuen que treballen però ningú els fa les correccions necessàries per millorar”, explica. Per això, subratlla reiteradament que l’important és fer un procés avaluatiu i no només acreditatiu. 

Com seran les avaluacions?

L’esborrany del Govern preveu que el claustre de professors, encapçalat pel tutor de l’alumne, celebri diverses reunions cada trimestre en què s’avaluï l’alumne i les seves necessitats. Un cop s’arribi al final de cada cicle de primària i de cada curs de la ESO serà el conjunt de professors qui defineixi la qualificació de l’alumne i redacti un informe amb reflexions i orientacions per l’estudiant. D’aquesta manera, els alumnes podran saber què els cal millorar i rebran correccions i instruccions per fer-ho. 

La psicopedagoga de la Universitat Oberta de Catalunya, Sylvie Pérez, assegura que una de les peticions recents dels professors i pedagogs és que a banda de posar una qualificació numèrica als alumnes aquests poguessin tenir observacions sobre el procés d’aprenentatge. “Alguns docents posaven únicament frases impersonals com ‘assoleix satisfactòriament els objectius’. No eren frases personalitzades, i els alumnes necessiten correccions per poder aprendre”, resol l’experta, que referma la seva aposta per “una educació on sigui més important el feedback dels professors que un número en un examen”. 

Nens fent un examen / ACN

Ampliar l’expedició d’informes qualitatius oficials a tots els alumnes

L’experta considera que la novetat d’aquest decret és que s’amplien els informes qualitatius a tots els alumnes. Fins ara, explica, els alumnes amb necessitats especials d’aprenentatge ja rebien informes d’aquest tipus sobre el seu progrés a l’escola. “És bo ampliar-ho a tots els alumnes, però s’ha de tractar com un instrument de col·laboració entre la família i els docents, perquè sinó no serveix de res”, explica Pérez, que recalca que amb aquest decret es trasllada una feina que ja es fa a les escoles a un document oficial. 

Tot i la importància dels informes qualitatius per sobre de les qualificacions que es feien servir fins ara, Pérez assegura que “ens fem trampes al solitari” perquè la nota en número és necessària per fer alguns tràmits com ara l’accés a la universitat o als cicles. Considera que la discussió sobre com s’expressa si l’alumne ha assolit els coneixements o no és “ridícula” perquè “en tots els casos vol dir que no s’ha arribat al nivell necessari”. “Es discuteix sobre una cosa que no té tanta rellevància i el que importa és l’informe qualitatiu sobre el que fa el nen a l’aula”, resol. 

“Un intent de maquillar el fracàs”

Per Ferran Giménez, sociòleg vinculat a la UOC, les novetats d’aquest decret estan destinades a “maquillar el fracàs escolar”. Considera que l’aposta per l’avaluació qualitativa respon a la necessitat d’abaixar el nivell per tal d’”evitar atacar el problema real”. “La tendència que s’ha observat des de 1990 fins ara és reduir el nivell d’exigència i trobar mesures que maquillin els índex vergonyosos de fracàs”, assegura després d’assenyalar que l’Estat espanyol -i en conseqüència Catalunya- és l’estat d’Europa que més reformes educatives ha fet. 

“Els països amb millors resultats acadèmics tenen lleis educatives amb més de quaranta anys de vigència, però aquí no hi ha hagut consens i sempre ha estat polititzada”, lamenta Giménez, que acusa els responsables polítics de no voler “atacar el gran problema”, el fet de tenir un sistema educatiu “precari i sense recursos”. Un exemple d’”anomalia” en el sistema educatiu, assegura, és que es mantingui el sistema dual d’escoles públiques i concertades. “S’envien molts recursos a l’educació concertada, quan a cap altre país europeu existeix perquè és contraproduent”, sosté.

Sistema “tercermundista”

Giménez lamenta que el professorat no tingui temps per preparar les classes ni fer la programació del curs progressivament. Assenyala que a Catalunya arriben a tenir fins a 19 hores de classes, el que suposa una “sobrecàrrega lectiva” que, al seu parer, deteriora la qualitat de les classes. “A Alemanya fan set hores lectives i la resta de temps es destina al seguiment dels alumnes i la programació”, explica. 

Un altre dels problemes de l’educació catalana són els ràtios de les aules. “És tercermundista”, lamenta l’expert, que considera “inviable” poder fer classe a trenta alumnes alhora. “Això no ho toquen perquè no hi ha recursos i no és viable, per això prenen mesures que els surtin gratis com les d’aquest decret”, resol. Insisteix que les mesures que vol adoptar el Govern responen a una “estratègia”: “Volen que la gent pensi que fan alguna cosa per canviar l’educació però tot continua igual”. 

Més autonomia pels centres

L’esborrany del decret d’Educació preveu que els centres puguin disposar d’un 20% de l’horari lectiu -sis hores de classe- per a les assignatures que vulguin reforçar. Això podria servir per esquivar la sentència del 25%, ja que en els llocs on es detectin dificultats amb el català els centres podran optar per dedicar aquestes hores a la llengua. El Govern preveu que la gestió autònoma que faci cada escola servirà per reforçar els alumnes segons les seves necessitats derivades del seu context sociocultural. 

Imbernon considera una bona notícia que els centres puguin tenir més autonomia i s’introdueixi el concepte de realitat sociolingüística. Adverteix, però, que tota la responsabilitat no pot recaure en els directors. “Està bé que cada centre esculli el model lingüístic, sempre hem defensat l’autonomia pedagògica i pressupostària, però l’administració s’ha de fer responsable”, exigeix.

El pedagog assegura que s’ha de tenir en compte l’entorn sociolingüístic dels alumnes a l’hora de veure si cal reforçar el català a les aules, perquè “exigir al professorat el nivell C2 no fa que doni les classes en català en llocs on no es parla la llengua”. Considera la iniciativa del Govern un “bon instrument polític” per evitar la sentència del TSJC. 

Imbernon sosté que adaptar matèries a la realitat social introdueix el respecte per la democràcia i valors com el respecte i la solidaritat. “És necessari posar en valor la intraculturalitat per la identitat del poble i la llengua catalana i treballar també altres cultures”, explica. Subratlla que l’educació s’ha de tractar dins del context social, perquè “molts cops influeix més l’entorn que els professors”. 

Comentaris

  1. Icona del comentari de: Pedagogs cretins = generacions d'ases a febrer 06, 2022 | 00:40
    Pedagogs cretins = generacions d'ases febrer 06, 2022 | 00:40
    Quina vergonya de departament i de pedagogia. Que sí, que sí, que aprendre a escriure i a sumar provoca dislèxia, i fer-te palles et deixa cec. I suspendre és propi dels mals professors que valoren els coneixements i no les magnífiques competències en desconeixement, ignorància i analfabetisme. Quan vagin a buscar feina que expliquin que no tenen ni idea de res, però que les competències les tenen de campionat.
  2. Icona del comentari de: adolf a febrer 06, 2022 | 08:00
    adolf febrer 06, 2022 | 08:00
    Catalunya segons PISA te 7 comunitats amb un nivell educatiu superior, fins i tot Galícia ens supera, a les hores com eliminar el fracàs escolar, doncs eliminem els exàmens i problema resolt, fracàs zero, es com si la pobresa la eliminem essent tots pobres. Tenim un Govern tou, bonista, estúpid, decadent, auto-enganyós.....
  3. Icona del comentari de: ciutadà a febrer 06, 2022 | 08:22
    ciutadà febrer 06, 2022 | 08:22
    Aquest problema és molt vell; Josep Pla ja en parla - "Girona, un llibre de records"- . Parla dels cursos aprovats fent trampa als exàmens, d'aprovats sense sentit, etc. Resultat; una munió de titulats absolutament ineptes que, llavors, son els que prenen decisions. No ha variat pas massa la cosa un segle després.
  4. Icona del comentari de: Naufragi a febrer 06, 2022 | 08:53
    Naufragi febrer 06, 2022 | 08:53
    El sistema educatiu actualment és el pitjor d'Europa. Ara es pretén aconseguir que sigui el pitjor d'espanya, i deixar-lo sense cap mena de nivell. Els resultats ja no resisteixen cap avaluació.
  5. Icona del comentari de: Ray a febrer 06, 2022 | 09:14
    Ray febrer 06, 2022 | 09:14
    Estem crant generacions mediocres que no tindran res a fer a un mon tant competiu.
  6. Icona del comentari de: Pere Llimonera i Citronell a febrer 06, 2022 | 09:50
    Pere Llimonera i Citronell febrer 06, 2022 | 09:50
    Que el fracaso del modelo educativo en muchas partes de España y en concreto en Catalunya es un hecho, es mas que obvio... Con y sin exámenes, y peor aun con evaluación (o pseudo-evaluación continua) e inmersión (o intento de forzar a la sociedad al monolingüismo en Catalán); esto es así... Y mas vale ponerse las pilas, y cambiar el sistema de arriba a abajo o esto y el país se va al carajo...
  7. Icona del comentari de: Franck BCN a febrer 06, 2022 | 10:55
    Franck BCN febrer 06, 2022 | 10:55
    Anem a.cultura de l'esforç ZERO, tot basat en ON OFF......
  8. Icona del comentari de: Gerard a febrer 06, 2022 | 12:08
    Gerard febrer 06, 2022 | 12:08
    Creieu-me quan us dic que l'ensenyament (la secundària) a Catalunya fa anys que és un desastre i una gran estafa... Sempre es culpa de tots els mals als professors... Quan l'alumnat arriba a l'eso sense saber (literalment) llegir... Però l'informe de traspàs de primària et diu que molt bé, que són bons nens i nenes i tot xupi guai... Llavors et diuen que l'alumnat amb dificultats (eufemisme per dir que de llegir i escriure, res)... es posarà al dia i assolirà les competències... treballant menys!? En fi. Pd: mireu el cv dels "pedagogs" citats a l'article... Molts llibres, premis, etc... I cap aula de secundària (o primària) trepitjada una temporadeta. "No aser falta desir más"
  9. Icona del comentari de: Cambray, fiambrera per a la burra a febrer 06, 2022 | 12:17
    Cambray, fiambrera per a la burra febrer 06, 2022 | 12:17
    Les esquerres volen rucs, someres i junqueres, per que per a votar esquerres cal esser un talós com el junqueras, un ruc que amb prou feina sapiga sumar. Esquerres analfabetes, junquerisme guanyador. Com menys estudis, més vots a la xusma d'Esquerra

Respon a Pere Llimonera i Citronell Cancel·la les respostes

Comparteix