El Departament d’Educació ja ha enllestit l’esborrany del decret d’educació bàsica que adaptarà la coneguda com llei Celaá a Catalunya. Els equips directius dels centres educatius ja han rebut el document i el Govern espera les propostes de la comunitat educativa per millorar el text abans d’aprovar-lo. Alguns dels experts consultats per aquest diari critiquen el text en considerar-lo un “intent de maquillar el fracàs escolar”.
Els eixos principals de l’esborrany del decret, al qual ha tingut accés El Món, són l’eliminació dels exàmens finals i l’aposta per una educació més basada en els informes qualitatius que no pas en les notes així com dotar els centres d’una major autonomia. Amb el text, el Govern pretén esquivar també la sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya que obliga les escoles a fer un 25% de les classes en castellà.
L’educació deixarà de funcionar per cursos per passar als cicles. És a dir, a primària hi haurà tres cicles i les avaluacions es faran al final de cadascun d’ells. Així, els alumnes seran avaluats a segon, quart i sisè, abans d’entrar a l’ESO, on es mantindrà el funcionament com ara. El Govern vol apostar per un model en què el que importi sigui que els alumnes assoleixin les competències sense basar-se en si saben una cosa concreta com succeïa amb els exàmens.
Avaluacions a final de cada cicle
El pedagog i professor de la Universitat de Barcelona Francesc Imbernon ho considera una bona mesura, ja que “fa anys que se sap” que els nens “han de madurar per cicles”. “Abans ens obligaven a llegir, escriure i sumar a primer, i ara se sap que forçar la maduració pot provocar problemes greus com la dislèxia”, explica l’expert, que valora positivament que els nens s’avaluïn al final de cada cicle. Assegura que és “clau” comprovar durant el procés educatiu que els alumnes estiguin assolint els coneixements: “Hi ha d’haver una continuïtat del procés en cada etapa”.
Ara bé, l’expert avisa que el professorat ha de rebre orientacions per fer una avaluació continua i acompanyar els alumnes en el procés d’aprenentatge. “L’avaluació ha de ser constant perquè si només es fa al final de tot poden haver-hi desmotivacions en els nens, que potser veuen que treballen però ningú els fa les correccions necessàries per millorar”, explica. Per això, subratlla reiteradament que l’important és fer un procés avaluatiu i no només acreditatiu.
Com seran les avaluacions?
L’esborrany del Govern preveu que el claustre de professors, encapçalat pel tutor de l’alumne, celebri diverses reunions cada trimestre en què s’avaluï l’alumne i les seves necessitats. Un cop s’arribi al final de cada cicle de primària i de cada curs de la ESO serà el conjunt de professors qui defineixi la qualificació de l’alumne i redacti un informe amb reflexions i orientacions per l’estudiant. D’aquesta manera, els alumnes podran saber què els cal millorar i rebran correccions i instruccions per fer-ho.
La psicopedagoga de la Universitat Oberta de Catalunya, Sylvie Pérez, assegura que una de les peticions recents dels professors i pedagogs és que a banda de posar una qualificació numèrica als alumnes aquests poguessin tenir observacions sobre el procés d’aprenentatge. “Alguns docents posaven únicament frases impersonals com ‘assoleix satisfactòriament els objectius’. No eren frases personalitzades, i els alumnes necessiten correccions per poder aprendre”, resol l’experta, que referma la seva aposta per “una educació on sigui més important el feedback dels professors que un número en un examen”.
Ampliar l’expedició d’informes qualitatius oficials a tots els alumnes
L’experta considera que la novetat d’aquest decret és que s’amplien els informes qualitatius a tots els alumnes. Fins ara, explica, els alumnes amb necessitats especials d’aprenentatge ja rebien informes d’aquest tipus sobre el seu progrés a l’escola. “És bo ampliar-ho a tots els alumnes, però s’ha de tractar com un instrument de col·laboració entre la família i els docents, perquè sinó no serveix de res”, explica Pérez, que recalca que amb aquest decret es trasllada una feina que ja es fa a les escoles a un document oficial.
Tot i la importància dels informes qualitatius per sobre de les qualificacions que es feien servir fins ara, Pérez assegura que “ens fem trampes al solitari” perquè la nota en número és necessària per fer alguns tràmits com ara l’accés a la universitat o als cicles. Considera que la discussió sobre com s’expressa si l’alumne ha assolit els coneixements o no és “ridícula” perquè “en tots els casos vol dir que no s’ha arribat al nivell necessari”. “Es discuteix sobre una cosa que no té tanta rellevància i el que importa és l’informe qualitatiu sobre el que fa el nen a l’aula”, resol.
“Un intent de maquillar el fracàs”
Per Ferran Giménez, sociòleg vinculat a la UOC, les novetats d’aquest decret estan destinades a “maquillar el fracàs escolar”. Considera que l’aposta per l’avaluació qualitativa respon a la necessitat d’abaixar el nivell per tal d’”evitar atacar el problema real”. “La tendència que s’ha observat des de 1990 fins ara és reduir el nivell d’exigència i trobar mesures que maquillin els índex vergonyosos de fracàs”, assegura després d’assenyalar que l’Estat espanyol -i en conseqüència Catalunya- és l’estat d’Europa que més reformes educatives ha fet.
“Els països amb millors resultats acadèmics tenen lleis educatives amb més de quaranta anys de vigència, però aquí no hi ha hagut consens i sempre ha estat polititzada”, lamenta Giménez, que acusa els responsables polítics de no voler “atacar el gran problema”, el fet de tenir un sistema educatiu “precari i sense recursos”. Un exemple d’”anomalia” en el sistema educatiu, assegura, és que es mantingui el sistema dual d’escoles públiques i concertades. “S’envien molts recursos a l’educació concertada, quan a cap altre país europeu existeix perquè és contraproduent”, sosté.
Sistema “tercermundista”
Giménez lamenta que el professorat no tingui temps per preparar les classes ni fer la programació del curs progressivament. Assenyala que a Catalunya arriben a tenir fins a 19 hores de classes, el que suposa una “sobrecàrrega lectiva” que, al seu parer, deteriora la qualitat de les classes. “A Alemanya fan set hores lectives i la resta de temps es destina al seguiment dels alumnes i la programació”, explica.
Un altre dels problemes de l’educació catalana són els ràtios de les aules. “És tercermundista”, lamenta l’expert, que considera “inviable” poder fer classe a trenta alumnes alhora. “Això no ho toquen perquè no hi ha recursos i no és viable, per això prenen mesures que els surtin gratis com les d’aquest decret”, resol. Insisteix que les mesures que vol adoptar el Govern responen a una “estratègia”: “Volen que la gent pensi que fan alguna cosa per canviar l’educació però tot continua igual”.
Més autonomia pels centres
L’esborrany del decret d’Educació preveu que els centres puguin disposar d’un 20% de l’horari lectiu -sis hores de classe- per a les assignatures que vulguin reforçar. Això podria servir per esquivar la sentència del 25%, ja que en els llocs on es detectin dificultats amb el català els centres podran optar per dedicar aquestes hores a la llengua. El Govern preveu que la gestió autònoma que faci cada escola servirà per reforçar els alumnes segons les seves necessitats derivades del seu context sociocultural.
Imbernon considera una bona notícia que els centres puguin tenir més autonomia i s’introdueixi el concepte de realitat sociolingüística. Adverteix, però, que tota la responsabilitat no pot recaure en els directors. “Està bé que cada centre esculli el model lingüístic, sempre hem defensat l’autonomia pedagògica i pressupostària, però l’administració s’ha de fer responsable”, exigeix.
El pedagog assegura que s’ha de tenir en compte l’entorn sociolingüístic dels alumnes a l’hora de veure si cal reforçar el català a les aules, perquè “exigir al professorat el nivell C2 no fa que doni les classes en català en llocs on no es parla la llengua”. Considera la iniciativa del Govern un “bon instrument polític” per evitar la sentència del TSJC.
Imbernon sosté que adaptar matèries a la realitat social introdueix el respecte per la democràcia i valors com el respecte i la solidaritat. “És necessari posar en valor la intraculturalitat per la identitat del poble i la llengua catalana i treballar també altres cultures”, explica. Subratlla que l’educació s’ha de tractar dins del context social, perquè “molts cops influeix més l’entorn que els professors”.
