Quan després de la cinquena onada de Covid alguns esperaven veure la llum al final del túnel, el que ha aparegut ha sigut una nova variant, batejada com a Òmicron. A més a més, s’ha confirmat la pèrdua progressiva de la protecció que donen les vacunes. L’esperança es diposita ara en les terceres dosis, l’aposta que han fet molts països i també Catalunya. Per analitzar l’evolució de la pandèmia EL MÓN entrevista la doctora en Física Clara Prats, investigadora del grup de biologia computacional i sistemes complexes (BIOCOMSC) de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i experta del comitè assessor del Govern. Adverteix que “l’Òmicron ens canviarà l’escenari d’un dia per l’altre” i que “no sabem quan”. També aprofundeix en les incerteses que dificulten la presa de decisions, en un moment de crides a reduir la interacció social de cara a Nadal i de l’inici de la vacunació infantil.
La vacunació infantil ens ajudarà a fer un salt percentual en la cobertura vacunal de tota la població? Des de fa temps avança lenta, de centèsima en centèsima…
Per una banda, sí. Fins ara hem vist que quan s’obre una franja hi ha una progressió ràpida. El ritme està més limitat per la oferta que no pas per la demanda i, a mesura que va augmentant el percentatge, es va alentint el ritme i al final limita més la demanda que la oferta. Cal veure si amb els infants es produeix la mateixa dinàmica. També depèn de la capacitat de les mans i les vacunes disponibles per posar-les. Ara mateix hi ha dues línies de vacunació obertes: la dels infants i la de les terceres dosis. Aquesta darrera pot endarrerir la vacunació dels infants, però en qualsevol cas seria en benefici de les terceres dosis.
Quan parlem de tercera dosi diem que ens ajudarà, però si totes les persones que es van posar la segona van a per la tercera. S’ha observat si el ritme d’administració de tercera dosi és suficient per aturar l’impacte de Nadal?
A nivell de temps, una tercera dosi té impacte abans que una primera. Als set o deu dies ja has recuperat la resposta immunitària màxima i tornes a estar molt protegit enfront de la infecció i de la malaltia greu. Per aquesta última la segona dosi ja es manté en el temps i la tercera et dóna un plus. Quan comences des de zero amb una primera dosi la resposta immunitària es va generant, necessites encara una segona i arribes a l’efecte màxim al cap de dues o tres setmanes. En total, és un procés que dura entre quatre o sis setmanes. A curt termini, la vacunació infantil no ens aportarà massa de cara a Nadal però hi hauria d’haver un benefici immediat per les terceres dosis en termes d’hospitalitzacions i UCIs. Això és el que estem esperant ara.
Les dades donen indicis que la gent estigui responent a la crida per a rebre la tercera dosi?
No tenim les dades, però sí que per gent amb la que parles hi ha moltes que et diuen que no troben hores disponibles. Per tant, entenc que en aquests moments hi ha més demanda que oferta, però això és un guessing, una informació qualitativa del nostre entorn. No tenim la informació quantitativa de quin està sent el limitant: si és que la gent és reticent a vacunar-se o que falten mans.
La vacunació dels fills és una decisió que els pares hagin de prendre ràpid? Necessitem que els nens es vacunin i que sigui ja?
En aquests moments no és la urgència. La vacunació ha demostrat ser segura i efectiva. No hi ha cap dubte. Però ara mateix, en la situació en la que estem, és més urgent posar les terceres dosis, sobretot a la població de més de 60, i a la de 50 quan s’obri, que les vacunes infantils. Als pares els diria que en parlin tranquil·lament amb el pediatra, que aclareixin tots els dubtes que tinguin, però no hi ha una urgència per demà passat.
Tot i així hi ha qui diu que la incidència descontrolada en els més petits fa créixer després els casos en la franja dels pares i posteriorment en la dels avis…
Això és diu, però el que passa és que aquí es barregen moltes coses. Per exemple, ara mateix la franja dels joves és la que té menys incidència. Però el motiu no és que majoritàriament se suposa que no tenen fills, sinó perquè sobretot és la població que fa menys temps que es va vacunar i estan molt més protegits. En canvi, els adults que vénen tot just després són una població que ja fa uns quants mesos que es van vacunar i la protecció respecte a la infecció l’han anat perdent progressivament. Aquesta protecció no desapareix, no passa a zero, però una persona vacunada fa sis mesos està menys protegida que una persona recent vacunada.
Tenint en compte tots els factors nous que l’any passat no teníem, em podria dir quants escenaris post-Nadal tenen previstos i què diuen cadascun?
Ara mateix tenim una incertesa molt gran, que és en quin moment començarà l’Òmicron, i això és el que ens marcarà aquests escenaris, quan es donaran i en quines condicions. Estem veient que en els països on ha entrat la variant hi ha un canvi de propagació d’un dia per l’altre, pràcticament. S’està pujant a la muntanya per un camí que fa una certa pujada i d’un dia per l’altre t’enfiles pel dret, canvia totalment el pendent. Per exemple, l’última setmana Dinamarca ha pujat en forma de paret vertical gairebé. Aquí [Catalunya] tindrem un canvi d’escenari d’un dia per l’altre, però no sabem quan passarà perquè encara no hem trobat Òmicron en els cribratges poblacionals aleatoris que es fan cada dia. Per tant, encara no hem premut aquest interruptor. El que sabem és que quan es pitgi ens canviarà l’escenari.
Això pot ser en qüestió de molt poc temps… Abans de Nadal?
Podria ser. Pot ser qüestió de dies o setmanes, però segurament passarà. És en aquest sentit que les terceres dosis són tan importants. Les dades que estan arribant del Regne Unit mostren que quan ja fa temps que portes les dues dosis la protecció en vers la infecció d’Òmicron decau més que respecte a la delta. En canvi, amb una tercera dosi tornes a tenir una immunitat bastant alta. Per tant, tot aquest temps que guanyem ara de posar terceres dosis ens posarà en una situació molt millor en el moment que es pitgi el botó d’Òmicron. Tot això en espera encara de veure què passa amb la gravetat que, d’això encara no en tenim dades.
Amb el creixement d’Òmicron ara al Regne Unit, la qüestió de la gravetat serà una incògnita que resoldrem aviat?
Sí, falten dues setmanes per saber-ho.
Aquesta pèrdua progressiva d’efecte de la vacuna, que segons alguns experts va dels quatre als sis mesos, ens porta a un escenari de vacunació pràcticament contínua?
Ens falta una dada molt important que és veure què passa després de la tercera dosi. Tenim dades que mostren que amb dues dosis progressivament es va perdent protecció respecte a la infecció, no respecte a la malaltia greu. Cal veure si després de la tercera dosi passa el mateix o bé dóna una resposta més sostinguda en el temps. Portem poc temps posant terceres dosis i encara no hi ha les dades que ho sostinguin. En qualsevol cas, en tot aquest procés la gent es continua infectant i quan ens infectem ve a ser com rebre una altra dosi de vacuna. A més, això t’estimula de forma diferent i va fent que la resposta envers futures infeccions sigui molt més completa. Si et vacunes i també has estat infectat de forma natural contribueix a tenir una resposta més robusta.
Per tant, entre l’augment de la vacunació i la infecció natural, podem arribar al 95% i podrem dir que ara sí assolirem la immunitat de grup que després es va dir que no podríem assolir?
No. Perquè tal i com està l’escenari actual tenim unes vacunes que són molt efectives, però no ho són al 100% contra la transmissió. La immunitat natural també és molt efectiva, però es donen casos de reinfecció. Amb l’Òmicron sembla que hi ha més reinfeccions de les que hi havia amb la delta. Quan fas números matemàticament veus que hauries de vacunar o protegir a més del 100% de la població per tenir la immunitat de grup matemàtica. Però tampoc la tenim amb la grip. El que sí anem augmentant és aquesta immunitat en què al final, per exemple, el factor estacional pot ser com en el cas de la grip el detonant. Arriba una època en què fa més fred, canvia la humitat o hi ha una sèrie de factors climàtics i socials vinculats al fred que fan que la mateixa protecció col·lectiva no sigui prou forta com per evitar els contagis. Aleshores a l’estiu es poden evitar i a l’hivern no. L’escenari més probable és que anem cap aquí: no hi ha una immunitat de grup que faci que durant tot l’any el ritme de contagis sigui una cosa basal, constant, que no es disparin, sinó que en certs moments de l’any es puguin disparar.
Quin seria l’argument definitiu davant d’un antivacunes: el número d’hospitalitzacions i les morts?
Hauria de ser-ho. El que passa és que en el cas d’un antivacunes actiu, no sé fins a quin punts els arguments racionals o científics poden fer-li canviar d’opinió. Poden ajudar a convèncer als indecisos. Al principi només teníem dades d’assajos clínics, després ens han arribat dades d’altres països, però és que ara tenim dades de Catalunya. Veiem en primera línia què està passant amb els vacunats i els no vacunats i són dues històries diferents. Les dades parlen per si soles. Només cal veure un parell de gràfiques per comprovar visualment quin és aquest efecte de la vacunació.
Les dades són les dades, els models matemàtics futurisme… hi ha molts factors que no es poden tenir en compte com ha passat també amb el passaport Covid.
Els models són molt útils, però no són una bola de vidre, ni tenen la veritat absoluta ni poden tenir en compte tots els factors. Un model s’ha de saber fer i calibrar, però s’han de saber interpretar els resultats i posar-los en context. Pots fer una certa predicció sabent que a curt termini (una o dues setmanes) les prediccions quantitativament funcionen molt bé. Però, més enllà ja no parlem de prediccions sinó d’escenaris perquè has d’assumir una sèrie d’hipòtesis: si s’imposen mesures o no, si decaurà la immunitat o no, si s’acosten vacances o no i per tant que puguin afectar a la forma com ens relacionem. El que veiem amb els models és un ventall de possibilitats i en funció de quines hipòtesis es vagin complint al llarg del temps et dóna molta informació, però no tota.
El passaport Covid és el succedani del toc de queda nocturn de la tardor passada?
No, crec que no. El certificat Covid és una mesura més de protecció i no és la definitiva. A Dinamarca es va veure que va ajudar a frenar la pujada que hi havia. És l’únic país que l’ha introduït com a mesura única per intentar frenar la pujada de la corba. El que es veu allà és que es frena la pujada, però no tomba la corba ni s’entra en baixada. Això ens fa pensar que és una mesura que aplica una capa més de protecció, però que no és ni molt menys la definitiva. A més a més s’ha d’implantar bé, com la mascareta, que és important portar-la, però portar-la bé.
Dinamarca és ara el nostre mirall? Què hi estan observant?
Es va frenar la pujada amb el certificat Covid, però els últims deu dies s’ha disparat altre cop la transmissió coincidint amb la celebració de sopars d’empresa. S’han descrit alguns brots grans i està pujant l’Òmicron. Les dades d’ahir és que ja tenen un 15% de casos de la nova variant. I quan comença aquest procés, en dues setmanes es produeix la substitució. Ens ho estem mirant amb preocupació perquè nosaltres ara també tenim àpats nadalencs, ens acabarà entrant l’Òmicron i tenim un nivell de vacunació molt semblant. Per tant, les coses probablement vagin bastant com allà.
Descartem que puguem tenir un balanç de la utilitat del certificat Covid?
Com que s’ha introduït just pel pont, un moment en què incrementen les interaccions i l’activitat social, haurem estat barrejant dues coses: una que jugaria a favor de l’increment de la transmissió i una altra que ajudaria a mitigar-la. Veurem el resultat de la interacció de les dues coses. No tindrem la prova de què hauria passat sense certificat, si s’hagués implantat en un moment en què no hi hagués cap canvi com un pont. Haver posat el certificat durant el pont ens desdibuixa tot l’efecte, no podrem mesurar-lo.
Si el passaport Covid, que és la mesura nova, no ens funciona, haurem d’anar a per les altres que ja coneixem: limitació d’horaris en establiments o confinament nocturn.
Hi ha una primera mesura en la que també tenim experiència que és el teletreball. En teoria està recomanat, però l’experiència diària diu que no es fa. Penso que és una primera mesura que no és tan agressiva, que en tenim experiència en administracions i empreses, i que ens podria ajudar bastant. Ens guiem molt pel que és l’afectació hospitalària, això és important, i aquí les terceres dosis veurem si ens ajuden a mitigar l’afectació que veiem. Això permetrà que no s’hagin de prendre mesures tan aviat, potser. Després ens falta saber quan entri l’Òmicron quina repercussió hospitalària tindria.
Després de sis onades com és que encara no hem descobert quin és el moment ideal per prendre una decisió?
La fotografia és bastant diferent cada vegada. La segona i tercera onada van ser similars, amb un context semblant. La quarta onada, quant a casos va ser petita, en canvi, va comportar molta més afectació a les UCIs. La cinquena onada va ser una història totalment diferent. I aquesta sisena també. Ara portem un mes i mig creixent i seguirem creixent encara i en canvi l’afectació hospitalària és menor, com era d’esperar.
Els preocupa que un model dels seus creiï alarma o creuen que cal acceptar que hi ha dades que són simplement alarmants?
S’ha de ser transparent, però també honest. Les prediccions i els resultats dels escenaris s’han de saber interpretar. Nosaltres no hem fet una publicació sistemàtica de les nostres prediccions ni dels escenaris per a la població general perquè requereixen molta lletra petita. Els hem explicat de forma qualitativa sense cap problema i qualsevol company que els vulgui veure no hem tingut problema en compartir-los. Però de cara la públic general has de vigilar molt quan publiques una corba a futur i donar claus d’interpretació perquè no és una bola de vidre, no és el que passarà. És el que pot passar si passa a, b, c i d. No et pots quedar amb una imatge sinó que t’has de quedar amb tot el que acompanya aquesta imatge i això és més complicat de controlar.
