El 65,8% dels catalans són immigrants o descendents d’immigrants. Així ho conclou l’estudi La Catalunya dels vuit milions publicat pel Centre d’Estudis Demogràfics (CED). Aquest augment poblacional, apunta la publicació, arriba tant des de l’emigració d’altres parts de l’estat com de la internacional. De fet, la migració del segle XXI ha aportat 1,5 milions de persones a Catalunya, enfront de les 200.000 provinents del creixement natural. En aquest sentit, l’evolució del saldo migratori es va donar, sobretot, en quatre grans onades al llarg de l’últim segle.
Les dues primeres són del segle XX i són protagonitzades per immigrats espanyols (1010-1929 i 1950-1976), les dues darreres onades ja es van donar durant els últims 24 anys i van del 2000 al 2008 i del 2016 al 2022 i van ser protagonitzades per la immigració internacional. A més, l’estudi destaca que les dues primeres onades van aportar a Catalunya 455.000 i 1,3 milions de persones, respectivament. Això vol dir que van contribuir en un 76% i en un 55%, al creixement total de la població en aquests períodes.
El treball defensa que sense el pes “extraordinari” de les migracions “no s’entendria” l’evolució demogràfica del país però tampoc l’econòmica, la social o la cultural. En aquest sentit, la publicació mostra com, precisament, el creixement demogràfic de Catalunya s’ha produït “a batzegades” i ha estat estretament relacionat amb els cicles econòmics mentre que, al mateix temps, l’augment de la immigració ha estat el principal responsable d’aquest creixement. Al mateix temps, cal apuntar que el creixement vegetatiu va destacar durant els anys seixanta fins a la primera meitat de la dècada dels setanta gràcies al baby boom, però des d’aleshores aquest ha anat perdent a causa de la caiguda de la natalitat i l’augment de les defuncions per l’envelliment.
Andalusia, Extremadura, Marroc i Colòmbia, els protagonistes de la immigració
Els principals protagonistes de la immigració al llarg dels últims 100 anys són clars. Durant les dues primeres onades, una gran part dels migrants van arribar a Catalunya des d’Andalusia i Extremadura mentre que en les dues onades del segle XXI quasi un 20% de les persones que van arribar a Catalunya provenen del Marroc i Colòmbia.
Si ens fixem en les primeres onades, els nascuts a Andalusia representaven, l’any 1981, un 16% del total de la població catalana aproximadament. Per darrere, els extremenys estaven al voltant del 3%. Ara, els d’origen andalús són poc més del 6% i els d’Extremadura no arriben al 2%. Pel que fa a la immigració internacional, gairebé tots els països del món estan representats entre els 1,7 milions de persones nascudes a l’estranger empadronades a Catalunya. Per grans agrupacions destaquen els llatinoamericans, amb el 44,8% dels empadronats nascuts a l’estranger el 2022; per sobre del 22,1% d’europeus, el 20,8% d’africans o l’11,3% d’asiàtics. Per països, els nascuts al Marroc són el primer origen amb 266.000 persones, seguits dels nascuts a Colòmbia (6,8%).
Caiguda de la natalitat
Una de les característiques de l’actual situació demogràfica de Catalunya és la baixa i tardana natalitat. Aquesta davallada no és una novetat dels últims anys, sinó que ja va començar al llarg de tot el segle XX, a excepció del baby boom. És per això que des de principis dels vuitanta, però el model que caracteritza Catalunya és el de molt baixa i tardana fecunditat, alterat només en part durant el primer decenni d’aquest segle per la materialització de la fecunditat ajornada a edats joves i la immigració estrangera. El 2008 es va arribar a 1,58 fills per dona.
Ara, però les dificultats per materialitzar l’ajornament de la fecunditat en edats joves i la reducció en l’arribada de població estrangera ha propiciat tot el contrari. L’estudi del CED alerta que el model de fecunditat català provocarà que en les pròximes generacions una part significativa de les dones no tinguin fills malgrat desitjar-los i que la descendència de les que són mares sigui també inferior a la desitjada. Això es coneix com a dèficit de fecunditat.
