Òscar Escuder i de la Torre és el president de Plataforma per la llengua, una entitat de defensa del català que té un coneixement al detall de la situació crítica en què es troba la llengua i reclama mesures per revertir-ne el retrocés. En aquesta entrevista amb EL MÓN, Escuder reclama a partir del cas de l’escola de Canet de Mar treballar per assolir un consens social i polític ampli per tal de redreçar el problema de la llengua. Creu que s’estan fent esforços per reconèixer el problema i que això ja és un pas endavant respecte del que han fet governs anteriors. Adverteix que no hi ha solucions fàcils ni ràpides.
Creu que una derivada propera del cas de Canet és que més escoles segueixin el mateix camí?
Sí, això pràcticament ho donaria per fet. Sabem que hi ha sentències pendents de dictar-se i, tal i com està el sistema judicial espanyol, això ho donaria per fet. Si trigaran més o menys no ho sé. Però que anirà passant i aniran caient altres escoles, segur.
Quines vies factibles de resolució del problema veieu?
Per una banda, a nivell polític espero que es prendran les mesures que va anunciar dijous el Govern tenint en compte la paradoxa que la justícia ha cregut que estàvem aplicant una llei que no estem aplicant. De fet, a moltes escoles ja signarien el 25% de castellà i que l’altre 65% o 75% fos en català i un deu en anglès, fins i tot. Em voldria negar a parlar de percentatges perquè del que hem de parlar és de criteris pedagògics. Per una banda, a mi em sembla democràticament inacceptable que un sistema judicial es posi a potinejar un sistema educatiu aprovat pel Parlament amb un consens polític amplíssim i també social. Tenim una enquesta recent que diu que el 82% dels catalans responen que estan d’acord amb el sistema lingüístic com a mètode de l’escola catalana. Però és que el 68% dels castellanoparlants d’aquesta enquesta diuen que sí també, per tant el consens socials és amplíssim també, i el que és tan important com tot això, són els criteris pedagògics. Aquí del que es tracta és que la canalla quan acabi els estudis acabin dominant les dues llengües i si pot ser tres. En base això hauria de girar tota la resta.
Quan diu que molts pares estarien disposats a signar per un 25% és que potser hi ha escoles on el català surt desfavorit en els percentatges tot i la immersió?
No és que ho digui jo, és que ho va dir el conseller fa qüestió d’un mes amb dades de quart d’ESO.
Així la immersió lingüística no se la carrega el 25% de Canet de Mar, sinó que ja ens l’hem carregat abans sense vigilar la seva aplicació correcta?
Sí perquè la paradoxa és aquesta. La justícia s’ha cregut que estàvem aplicant una llei que no estem aplicant. I llavors dicta una norma que de fet a molts llocs ja es compleix amb escreix. El que hem de fer és tornar als principis i que els criteris bàsics —evidentment hi haurà d’haver consens social i polítics— siguin pedagògics. No m’imagino els pedagogs, els mestres i gent que sap d’ensenyament demanant coses que els pares i els ciutadans en general no els semblin bé.
A parer seu hem de considerar que la immersió lingüística que es defensa està legalment protegida?
No.
No ho ha estat mai?
Una altra paradoxa és que abans del canvi d’Estatut del 2006 el sistema d’immersió havia passat pel Tribunal Constitucional i l’havia donat per bo. Totes aquestes accions venen arran de la sentència de l’Estatut del 2010. Per això van passar un grapat d’anys que ningú deia res perquè era constitucional.
Però el model d’immersió lingüística no s’ha mogut d’on era i la Constitució tampoc…
No, i a més l’aplicació ha anat enrere. L’escola en el fons està inclosa dins de la societat i n’és el reflex, no és una bombolla i li afecta tot el que afecta la societat en general i amb això ens trobem.
El recurs d’incloure dos mestres en una aula que planteja el Govern què li sembla com a solució?
A priori bé, però el que em sembli a mi o la Plataforma és irrellevant. Això a qui els ha de semblar bé ha de ser aquells que saben com s’ensenya. O sigui, igual que insisteixo en criteris tècnics i pedagògics per al global, també per això. A qui li ha de semblar bé és a qui coneix la realitat de les aules.
La Plataforma ha denunciat el retrocés del català en molts altres àmbits. Creuen que l’actual Govern i anteriors han fet esforços suficients els darrers anys per aturar-lo?
Els anteriors governs claríssimament no, tot i no ser ni molt menys hostils amb la llengua, però no han fet tot el que calia. A l’actual, com a mínim, ja se li ha de reconèixer el mèrit d’haver agafat el toro per les banyes, que és reconèixer que tenim un problema amb la llengua. Fins ara sempre es destacava alguna dada bona d’enquestes àmplies sobre els usos lingüístics. Però nosaltres ja fa anys que pel que fa a les dades globals ja anàvem avisant que no anàvem bé i que si continuàvem així aniríem pel pedregar. I finalment aquest Govern sí que ha reconegut que hi ha un problema de llengua, que no és amb el castellà, sinó amb el català. Sembla que s’hi volen posar. Les qüestions de llengua són difícils i moltes coses per definició són lentes. Hi ha una cosa que els hem demanat als governs des de fa deu anys exactament, que és que facin aplicar el codi de consum, per exemple.
El codi de consum en matèria d’etiquetatge diu que qualsevol producte que compris ara a Catalunya hauria d’estar etiquetat i tenir les instruccions com a mínim en català. És una llei que fa 11 anys que és vigent, i en fa quatre llargs que el Tribunal Constitucional l’ha donat per bona, i no l’estem fent aplicar. No trobar-se un producte, des de la Coca Cola a la xocolata Nestlé, no etiquetat en català actualment és il·legal.
Per tant, estem en una mena de situació d’autodesobediència de les pròpies lleis en el terreny de la llengua?
Si, en alguns àmbits sí, clarament. Tornant a la immersió, el que fa la sentència judicial també seria autodesobediència, però per part d’ells, per part de l’Estat. L’Estat espanyol ha signat i ratificat fa al voltant de 20 anys la Carta Europea de les llengües regionals i aquesta carta diu que s’ha de donar ensenyament immersiu als pares que ho vulguin. I, de fet, els experts del Consell d’Europa de qui depèn aquesta carta ja va fer un avís al govern valència actual per un canvi en el sistema escolar que la incompleix. Carregar-se la immersió aquí entenem que ho incompleix de la mateixa manera que ho ha fet el govern valencià i més greu encara perquè no tenim diferents opcions, aquí ho tallen per tothom t’agradi o no t’agradi, la sentència general.
Quin capital polític necessita el país per abordar el problema amb la immersió lingüística?
Crec que és bàsic el consens social i com més partits millor. Curiosament una enquesta que tenim, en una pregunta sobre el model lingüístic i si els votants hi estan d’acord o en desacord, un 21,4 de votants Vox hi estan a favor, un 29,2% dels del PP, i un 39,1 dels de Cs. No diré que m’agradi que hi hagi votants de Vox, però que votants de Vox hi estiguin a favor ja em sembla bé. Aquí hi ha més d’un milió d’infants escolaritzats i les dades de famílies concretes que s’han queixat sempre han estat ridícules: hi ha hagut anys de sis o vuit sobre un milió. Són xifres irrisòries.
La campanya pel cas Canet com la que porta a terme de forma agressiva per exemple el PP pot fer que aquesta xifra ara de sobte augmenti?
Ho estan promovent, clarament. Aquests partits i els seus dirigents, potser no molts dels seus votants com hem dit abans. Però els dirigents d’aquests partits el que volen és residualitzar la llengua. Les bestieses que diu últimament Pablo Casado, que apedreguem el nen de Canet i que no deixem anar al lavabo als nens que parlen castellà, tot això els que vivim aquí m’imagino que per sort, pensem el que pensem i votem a qui votem, sabem que això no és cert. Però si vius fora i només sents gent dient coses d’aquesta… I tothom que viu aquí sap que si algú de més de 15 anys no sap parlar alguna llengua, la que no sap parlar no és el castellà, no trobaràs ningú de 15 anys que no sàpiga parlar el castellà, i sí que malauradament una colla de 15 anys en amunt que no parlen el català.
Les famílies han denunciat que se senten utilitzades i lamenten que es pugui trencar la bona convivència. El relat fals que es construeix pot també generar un conflicte social més enllà?
El que haurem de fer és asseure’ns com a societat i dir on volem arribar, què volem fer i marcar uns objectius de país de llengua i amb els consensos més amplis possibles posar-nos en camí. Nosaltres entenem que l’objectiu no és perjudicar ningú, però ens sembla inadmissible també que funcionaris com policies, jutges o metges no tinguin l’obligació ni tan sols d’entendre la llengua de la gent a la que serveixen. No podrem agafar infermeres i fer-les fora perquè no parlen català, haurem de posar eines perquè l’aprenguin perquè és normal, i pel que fa a les que es contractin a partir d’ara —i dic infermeres com puc dir metges, jutges o policies— el que no és normal és que el ciutadà s’hagi d’adaptar a estructures de l’estat que són lingüísticament irresponsables, irrespectuoses i antidemocràtiques.
Com ha valorat Plataforma per la Llengua el darrer acord d’ERC i PSOE pel que fa a la llei de l’audiovisual?
Sembla molt evident que serà un pas endavant. Encara en desconeixem molts aspectes i això ens fa no poder fer una valoració completa. Hi haurà tres fons i falta saber qui controlarà aquests diners, i qui decidirà què es dobla i què no es dobla. El que és per nosaltres primordial és que quan algú obri una plataforma trobi sense esforç trobi una proporció mitjanament raonable d’entreteniment en català.
Quines altres assignatures pendents tindrem amb la llengua?
Una altra cosa que hauríem de fer tots plegats és tornar a associar el català a l’ascensor social. Tenim dades de l’atur del 2018 que indiquen clarament, que l’atur dels que parlen català i i els que no el parlen és substancialment diferent. D’un 21% els que no el parlen i un 11% els que el parlen, i aquest 11% és indiferent de si ets catalanoparlant d’origen o el català és la teva segona o tercera llengua. L’empresa discrimina per capacitat, no per origen. Això són dues conclusions importants: saber català et facilita tenir feina i com a societat diu molt a favor que aquí no hi ha discriminació d’origen.
Falta autocrítica pel que fa la immersió lingüística perquè es defensa com a model, però al mateix temps hi ha un retrocés. Ho hem fiat tot a la immersió i no hauria de ser així?
Que no es pot fiar tot a l’escolarització està claríssim. Si surts de l’escola i la gent no parla la llengua… Necessiten un impuls i reforçar l’ensenyament és bàsic, però també cal reforçar l’entorn de l’ensenyament, que és tot, molt especialment el món de lleure, els esports i activitats extraescolars. I una cosa fàcil i barata que podem fer és no canviar de llengua, és una cosa que només depèn de tu i sabem que tothom t’entén. Hem de fer un impuls global i el més fàcil és els mateixos catalanoparlants desacomplexar-nos i fer servir el català amb naturalitat.
