El Govern ha posat la lingüista Carme Junyent al capdavant del Consell Lingüístic Assessor, un òrgan col·legiat integrat al Departament d’Educació, segons ha explicat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, aquest dimarts. La voluntat del consell serà definir les estratègies que facin falta perquè es garanteixin els objectius d’acord amb els principis del règim lingüístic del sistema educatiu a Catalunya. En aquests moments el Govern treballa en diferents accions orientades a enfortir la immersió del català a l’escola malgrat l’aplicació pendent de la sentència del 25% del Tribunal Suprem.

A nivell concret, aquest nou òrgan creat pel Govern tindrà com a funció oferir assessorament per “refermar la vehicularitat de la llengua catalana en l’àmbit educatiu; proposar criteris per a la revisió i actualització del contingut dels projectes lingüístics, i assessorar el Departament d’Educació en relació amb aquelles iniciatives que afectin la llengua vehicular”.

Junyent presidirà l’òrgan, que estarà integrat per 16 persones acadèmiques i expertes en diferents àmbits com l’educatiu, el lingüístic, del dret o divulgadors. Per part del món acadèmic, els representants seran Teresa Cabré (lingüista i filòloga); Carla Benet (llicenciada en Traducció i Interpretació d’anglès i xinès); Joan Manuel del Pozo (doctor en Filosofia per la UB); Jaume Ametller i Leal (professor agregat Serra Húnter de didàctica de les ciències experimentals de la Universitat de Girona), i Marina Massaguer (llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat Rovira i Virgili).

D’altra banda, en l’apartat de divulgadors, el consell comptarà amb les següents persones: Màrius Serra (escriptor) i Pol Gisé (actor, escriptor i creador de contingut d’entreteniment a les xarxes socials). Pel que fa a l’àmbit de llengua, interculturalitat i cohesió social, la representant serà Immaculada Buñuel (llicenciada en psicopedagogia i Mestra amb l’especialitat de filologia). L’òrgan també integrarà un investigador, el biòleg Héctor Ruiz; el president del Consell Escolar de Catalunya, Jesús Viñas; Marina Gay (enginyera de camins, canals i ports); Conxita Gimeno (diplomada en l’especialitat de Llengües i Llengua anglesa); Olga Quesada (Llicenciada amb grau en filologia anglo-germànica), i Alba Granell (Graduada en Humanitats).



Comentaris

  1. Icona del comentari de: Gironí. a març 02, 2022 | 05:03
    Gironí. març 02, 2022 | 05:03
    En una ocasió, en el transcurs d'un sopar literari, vaig brindar "Perqué el fet de parlar i escriure en català deixi de ser un acte de resistència". Era la nit del 26 d'abril de 1986, la mateixa del desastre de Txernobyl. Ja podeu veure que segueix essent-ho.
    • Icona del comentari de: Pere Llimonera i Citronell a març 02, 2022 | 10:29
      Pere Llimonera i Citronell març 02, 2022 | 10:29
      Nadie te impide hablar ni escribir en Catalán... N0 estas haciendo ningún acto de resistencia; puedes expresarte en catalán cuando quieras y todo lo que quieras. Nadie ta va a decir ni hacer nada. También podías hacerlo en el 86; incluso con el 'Paquito' podías hacerlo; y se publicaban libros, prensa, había conciertos y obras de teatro en Catalán, etc. Solo estaba restringido en la Educación y tareas administrativas... Otros si que tienen que hacer actos de resistencia hoy día... A lo mejor tu frustración proviene del sectarismo y autoritarismo que pretende imponer solo y unicamente el Catalán para todo y excluir e incluso erradicar el Espanyol/Castellano de Catalunya... Bueno, hay en cambio, bastantes supremacistas que quieren impedir a otros hablar y escribir en Español/Castellano, e impedir a los chicos estudiar en su lengua materna; que es ademas Lengua oficial en Catalunya también y en el resto de Espanya. De hecho, la Lengua común y oficial de todo el País, como dice la ley y todo el mundo sabe... Claro que, cuando se busca el totalitarismo y no se consigue eso produce frustración... Pero estamos en una Democracia; y bastante bien asentada en casi todo...
  2. Icona del comentari de: Dimecres a març 02, 2022 | 09:41
    Dimecres març 02, 2022 | 09:41
    La llengua catalana és present als PPCC i en les persones o comunitats catalanes que són fora d'aquests territoris. S'ha de recollir i potenciar el que fan tots aquests elements en favor de la llengua. La catalanitat no és tan sols al territori.

Nou comentari

Comparteix