La pròxima matinada –la nit d’aquest dissabte, 28 d’octubre, al diumenge, 29 d’octubre– es torna a canviar l’hora cap a l’horari d’hivern. D’aquesta manera, el llarg estiu arribarà definitivament a la seva fi –independentment de si les temperatures continuen altes– perquè de sobte serà fosc molt més aviat a la tarda. El canvi es farà quan, a les tres de la matinada, el rellotge torni a marcar les dues, per la qual cosa dormirem una hora més per un dia. Aquest horari funcionarà fins al pròxim 27 de març, quan es repetirà el procés però a l’inrevés i, a les dues, seran les tres.
Aquest canvi es fa per estalviar en il·luminació i calefacció i s’aplica a tots els estats de la Unió Europea. Malgrat que el canvi d’hora es porta fent a Europa des del 1916 -el va començar a fer Alemanya durant la I Guerra Mundial per estalviar en carbó- i a l’Estat espanyol des del 1918, sempre hi ha hagut crítiques i dubtes sobre el fet que realment serveixi per estalviar, especialment ara, tants anys després i amb els canvis tecnològics que s’han produït i que permet reduir de per si el consum d’energia.
L’Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia, del Ministeri de Transició Ecològica, estima que s’estalvien 300 milions en il·luminació, un 5% de la despesa total, i que d’aquests milions 90 corresponen a les llars de l’Estat espanyol. Tot i aquestes dades, les fonts d’aquest mateix institut expliquen que no hi ha informes actualitzats que permetin confirmar en l’actualitat aquestes dades, que són del 2018. Les xifres podrien haver canviat per les noves exigències d’eficiència energètica de la il·luminació, dels sistemes de climatització i dels mateixos edificis i això suposaria que el canvi d’hora ja no és necessari.
La UE va decidir deixar de canviar l’hora el 2019, però es continua fent
Una consulta pública organitzada per la Comissió Europea entre el 4 de juliol i el 16 d’agost del 2018 va determinar que calia acabar amb els canvis horaris, que moltes fonts consideren que tenen efectes per a la salut i el benestar. Però en la consulta només hi van participar quatre milions i mig de ciutadans de tota la UE, dels quals un 70% van ser alemanys. De fet, Alemanya va ser el país on van votar més ciutadans dels que podien fer-ho, un 3,79% del total. A l’Estat espanyol, van aprofitar l’oportunitat només un 0,19% dels que la tenien. Fos com fos, i malgrat la baixa participació, un 84% dels vots van ser a favor de deixar de canviar l’hora dues vegades a l’any. Veient aquests resultats, la Comissió Europea va acceptar una iniciativa de Finlàndia d’acabar amb aquests canvis el març del 2019. Arribat el moment, però, no es va implementar el canvi per la falta d’acord entre els estats a causa de les avaluacions d’impacte.
La comissió de Transport i Turisme del Parlament Europeu va retardar la decisió sobre el canvi d’hora fins que els estats acordessin si volien quedar-se a l’horari d’estiu o al d’hivern, amb el qual es fa de nit més d’hora. Quatre anys després, els estats encara no s’han decidit i no hi ha un horitzó concret en el qual es deixarà de fer el canvi d’hora bianual.
Els efectes del canvi d’hora en el cos
Els nens i la gent gran són els qui més noten els efectes negatius del canvi d’hora, que es basen sobretot en trastorns del son, com recull l’Hospital Sant Joan de Déu. La normalitat en el son es recupera en qüestió de dies, però els primers dies es pot experimentar mal humor, irritabilitat, apatia i malestar general. Tot això es produeix per l’alteració en la secreció de melatonina, l’hormona que regula els estats de vigília en funció de la llum solar. Això significa que com més llum hi ha, menys melatonina es produeix i, per tant, més triga el cos a induir el son.
