La divulgadora i sexòloga Anna Flotats busca amb el seu últim llibre, Del velcro al porno, ajudar les famílies a parlar de la pornografia i la sexualitat amb els seus fills, dues qüestions que continuen sent un tabú avui en dia. Flotats adverteix dels perills de deixar que sigui el porno qui mostri als menors el que és el sexe i assenyala que cada vegada són més els joves amb problemes sexuals derivats del consum d’aquests continguts. En aquesta entrevista amb El Món, Flotats envia un avís per a navegants i urgeix a abordar la sexualitat saludable perquè la violència de la pornografia no s’estengui.
Per què es manté el tabú envers la sexualitat ara que tenim una societat més oberta?
És una qüestió cultural. Realment la sexualitat sempre ha estat un tema tabú. Antigament, a l’època dels grecs i els romans era un altre tema, però des de llavors parlar de sexualitat a les llars i a les escoles encara costa molt. Sembla impossible en un moment en el qual a través de les xarxes socials hi ha una hipersexualització constant i un excés d’erotisme, però a l’hora de parlar-ne d’igual a igual encara costa. Les noves tecnologies han estat una plataforma molt interessant pels continguts pornogràfics, que han contribuït al fet que ara hi hagi una desinformació a les xarxes i que els nostres menors, que no tenen coneixements sobre sexualitat, considerin que el que veuen és el normal. Les famílies i els docents hem de trencar aquesta barrera de vergonya que tenim i parlar de sexualitat perquè és intrínseca a l’ésser humà i no ha de ser un tema tabú.
El Govern introduirà als currículums d’infantil l’educació afectivosexual. Si es promou aquesta educació des de la infantesa podrem estalviar-nos problemes en el futur?
Faig educació afectivosexual primerenca, des d’infantil 3. És important introduir-la als currículums tenint en compte que internet entra en contacte des de ben petits amb els infants. El contingut d’internet no està regulat, no hi ha una legislació que protegeixi els menors d’edat i desgraciadament entren en contacte amb la pornografia al voltant dels vuit anys. No estem parlant d’explicar què és la pornografia des de petits, però sí de com fer un bon ús de les noves tecnologies. S’ha de parlar a l’escola d’aquests temes en funció de l’edat.
En això a banda de l’escola han de col·laborar les famílies.
Per suposat. Són els primers referents. Jo faig els tallers a les aules en diferents cursos i paral·lelament faig una xerrada sobre la temàtica amb els docents i les famílies perquè vegin la importància de tractar aquests temes.
La violència masclista i els casos de violacions com, per exemple, el de la Manada, tenen a veure amb aquest accés tan primerenc a la pornografia?
Es va fer un estudi europeu on es mostrava que els adolescents que tenien un consum regular de pornografia tenien una major probabilitat de ser assetjadors. L’imaginari d’aquests adolescents es crea a través del contingut que visualitzen. Un altre estudi va analitzar els 300 vídeos pornogràfics més vistos a internet i el 95% contenien violència explícita contra les dones. Les dones que sortien als vídeos, a més, tenien una actitud de neutralitat o de plaer. Això és un perill per la població jove i els hem de protegir. Cada cop hi ha més casos de violència de gènere i de maltractament en edats primerenques. La pornografia i els corrents neomasclistes que hi ha a les xarxes també tenen un gran paper en això.
Un exemple d’això que comenta podria ser l’èxit de plataformes com Onlyfans?
El problema no són les noves tecnologies que habiliten plataformes com aquestes, sinó la societat en si i l’ús que en fa. Hi ha una crisi de valors i una pèrdua del valor de la intimitat i l’amor que propicia que es creïn aquestes plataformes. Molta gent jove hi entra pensant que acabaran tenint més plaer i gaudint més de la sexualitat. S’adonen que realment és al contrari. La pornografia abandera la sexualitat lliure i el plaer individual, però realment els que ens dediquem a la sexologia veiem clarament que cada vegada hi ha més problemes en gent jove. Problemes com disfuncions erèctils, masturbació compulsiva, falta de desig… que s’associen amb el fet que el seu imaginari i el seu circuit de recompensa s’estructuren a través d’aquests continguts. Aquestes plataformes no ajuden gens i les famílies han de ser conscients que està passant i ensenyar els seus fills a moure’s per aquest món.
Aquest canvi de valors és el que fa que agradi tant el sexe violent?
Moltes vegades ens diuen que sempre hi ha hagut pornografia, però això és una veritat a mitges. La pornografia que hi havia anteriorment no té res a veure amb l’actual. La nova pornografia té un grau de violència molt elevat, violència real en la gran majoria de casos. La forma en el que el filmen i la combinació de sexe i violència fan que la descàrrega de dopamina sigui molt més exagerada. Això fa que a còpia de veure aquests vídeos s’acabin confonent les emocions i una cosa violenta acabi provocant excitació i una pulsió sexual. Estem jugant amb foc. La legislació ha d’anar vetant aquests continguts.
Per què va decidir abordar tots aquests temes en una novel·la de ficció?
Perquè veig que des de la sexologia hem d’explorar altres recursos per arribar a la gent més jove. La societat està canviant i necessitem productes diferents i anar innovant. Fins ara les classes que es feien estaven molt centrades en vigilar. Vigila no et quedis embarassada, vigila les malalties de transmissió sexual… són temàtiques molt importants, però hem de donar una visió de la sexualitat més àmplia. La pornografia ja ens ha guanyat terreny però hem de fer alguna cosa perquè no ens sobrepassi. La gran indústria que és és molt difícil de combatre. Hi ha qui diu que hi ha pornografia feminista, però els termes pornografia i feminisme no es poden ajuntar en cap cas. Porno ve de porné, prostituta… Aquest any participo en el Sex Education Film Festival, un festival de curtmetratge per adolescents i adults on es tracten aquestes temàtiques. Aquest tipus de recursos i iniciatives és cap a on hem d’avançar. Per això, vaig pensar que un text novel·lat divertit i amè podria ajudar els més joves.
Ha triat personatges d’edats diferents perquè la novel·la pugui ser compartida per diversos membres de la família?
Primer vaig escriure la novel·la només amb el personatge adult. El vaig passar a diversos adults perquè el llegissin i els agradava, però llavors vaig pensar que per atreure els joves necessitava un personatge de la seva edat amb les seves inquietuds. Vaig creure interessant posar dues veus narratives que s’anessin alternant i que el llibre fos també una eina per trencar el gel a dins dels nuclis familiars. Compartir la lectura amb algun familiar podia ser una eina per parlar de pornografia. El títol ja és prou punyent. Avui en dia les famílies no ens podem permetre el luxe de no parlar de pornografia i sexualitat. A la mínima que els donem un dispositiu amb connexió a internet entraran en contacte amb un sexe que no té res a veure amb la sexualitat real, plaent, saludable i respectuosa.
El llibre mostra l’evolució de la sexualitat des de l’adolescència fins a la vellesa. És una reivindicació de la sexualitat en tots els moments de la vida?
Això em va interessar molt perquè la sexualitat adulta quan s’entra en la vellesa és un altre tabú. Hi ha un personatge de 70 anys que intervé de vegades. Els nostres avis també poden tenir una sexualitat plaent i això s’ha de parlar. És una cosa que portem al llarg de la nostra vida amb nosaltres i que hem de descobrir. També volia situar una parella adulta amb una relació molt bonica que té una sexualitat molt plaent per trencar amb l’estereotip que les relacions consolidades tenen molt mal sexe.
4
9
