L’AMB i els municipis de la metròpolis Barcelona es troben immersos en un procés de transformació de la mobilitat, cap a una més sostenible. L’objectiu del canvi és millorar la qualitat de l’aire de la metròpolis, que té conseqüències en la salut de la ciutadania. La transformació s’ajusta també a un objectiu d’Europa. El cap de la Secció de Mobilitat Sostenible de l’AMB, Marc Iglesias, destaca que “el motiu número u” del procés de transformació “és la descarbonització de l’economia a través de la reducció de les emissions”, concentrades en el transport i la mobilitat. “Un altre repte és la contaminació atmosfèrica, on la mobilitat representa el 80% de les emissions de contaminants locals”, revela Iglesias.
La transformació de la mobilitat centra actualment totes les agendes públiques, des de les locals fins a les europees. Els Fons de Recuperació i de Resiliència de l’Estat suposarà la major inversió pública de la història de la UE a l’estat espanyol. La primera mesura en termes legislatius és la llei del canvi climàtic, que obliga tots els municipis de més de 50.000 habitants a establir zones de baixes emissions (ZBE). A més a més, pel que fa a inversions, es prioritzen els fons dedicats a la transició de la mobilitat sostenible, és a dir, “a fer el canvi d’una mobilitat basada en el combustible fòssil a una de basada en altres fonts, principalment elèctrica, però també a peu i bicicleta”, subratlla el cap de la Secció de Mobilitat Sostenible de l’AMB.
L’impuls dels fons Next Generation: 230 milions d’euros
“En trama urbana és on el canvi és més ràpid d’aconseguir”, es mostra convençut Iglesias. I precisament per això des de l’AMB s’estan dissenyant un conjunt de polítiques públiques que van en aquesta direcció. “Volem que moltes de les accions vinguin avalades pels fons europeus”, subratlla Iglesias. L’AMB i els municipis metropolitans en conjunt opten a 230 milions d’euros dels fons europeus Next Generation, que permetrien finançar fins al 90% de les actuacions, totes incloses en les quatre línies marcades pel pla de l’Estat. L’AMB opta a aconseguir 40 milions d’euros per a 19 actuacions i projectes que potenciïn la mobilitat sostenible i ajudin a reduir la contaminació ambiental. El conjunt de municipis de més de 50.000 habitants opta a 175,5 milions d’euros i el conjunt de municipis d’entre 20.000 i 50.000 habitants a 13,6 milions d’euros.
Persona circulant per la Bicivia de l’avinguda dels Països Catalans d’Esplugues de Llobregat.
El vicepresident de Mobilitat, Transport i Sostenibilitat de l’AMB, Antoni Poveda, es mostra optimista pel que fa a l’obtenció dels fons: “Les polítiques de mobilitat sostenible desenvolupades els darrers anys —encapçalades pel model de ZBE Rondes BCN— posicionen l’AMB i els seus municipis a l’avantguarda de tot l’estat”. En aquest sentit, Iglesias recorda també que “l’única ZBE implantada a l’estat amb èxit és la de ZBE Rondes BCN”. “Això ens situa en relació a la resta de ciutats de l’estat, amb les quals competim, en una posició reforçada i millorada”, afegeix. El mateix es pot dir, segons Iglesias, pel que fa als serveis de transport públic. “El nostre operador TMB té llarg recorregut en electrificar la flota, en tots els àmbits de la mobilitat sostenible l’AMB juga amb avantatge perquè s’han fet els deures en els darrers anys”.
L’AMB confia que els fons europeus permetin accelerar les actuacions en marxa, dividides en quatre grans eixos i objectius. El primer és accelerar la implantació de les zones de baixes emissions locals amb noves ZBE en sis municipis: Viladecans, Castelldefels, Sant Boi de Llobregat, el Prat de Llobregat, Badalona i Santa Coloma de Gramenet. També es vol aconseguir adquirir 162 busos elèctrics per a la transformació de les flotes del servei de Bus Metropolità a un model de zero emissions i plans integrals d’infraestructura de recàrrega elèctrica. Així mateix, s’opta a 23 milions d’euros per a l’impuls de la bicicleta. Els fons també han de servir per avançar en la digitalització dels serveis públics de transport per millorar-hi la informació i facilitar-hi l’accés.
Transport públic, eix vertebrador de la mobilitat sostenible
L’AMB veu el transport públic com l’eix vertebrador de la mobilitat sostenible. “Tots els esforços que s’estan fent estan orientats a poder moure el major nombre de persones de la manera més eficient possible”, ressalta el cap de Secció de Gestió de la primera corona de l’AMB, Joan Sánchez, que destaca també que la pandèmia de la Covid-19 ha tingut una afectació a nivell d’usuaris i ha generat un seguit de conseqüències. El 2019 els serveis metropolitans van transportar 730 milions de viatgers. Les dades més recents, de l’octubre d’aquest any, apunten que s’ha arribat a un 75-85%% del passatge, en funció del mitja, que hi havia el 2019, i s’espera que el 2022 es torni “al camí de creixement dels darrers anys”, apunta Sánchez.
L’impacte de la Covid-19 ha implicat un esforç econòmic
El pressupost de l’AMB en mobilitat és important, però “amb l’episodi Covid, si comptem a partir del pressupost de l’any 2020, l’increment del pressupost que està en procés de tramitació és de gairebé el 24%”, explica Sánchez. Aquest increment inclou la major despesa que s’ha hagut d’assumir per totes les mesures anti Covid. “L’AMB ha hagut de fer un important esforç pressupostari per tirar endavant el transport públic tradicional”, subratlla el cap de Secció de Gestió de la primera corona de l’AMB.
A més a més, del funcionament del transport públic tradicional, l’AMB també impulsa un conjunt de serveis de mobilitat metropolitans que han de facilitar el canvi d’hàbits i que amb els fons europeus podran accelerar-se. Aquests projectes han de contribuir a fer possibles els objectius de sostenibilitat fixats per l’AMB, alineats amb els objectius de lluita contra el canvi climàtic plantejats a nivell europeu.
T-Verda Metropolitana: més de 13.000 vehicles contaminants retirats de circulació des del 2017
La T-Verda Metropolitana és un servei per contribuir a la descarbonització, la lluita contra la pol·lució i la contaminació a les ciutats promovent la retirada de vehicles contaminants. Segons explica el cap de Secció de Gestió de la primera corona de l’AMB, Joan Sánchez, “ha estat una política d’èxit des d’agost del 2017 amb més de 13.000 targetes atorgades”. Això ha permès retirar de la circulació més de 13.000 vehicles contaminants.. Els usuaris de la targeta creada per l’AMB poden viatjar gratuïtament durant tres anys amb el transport públic a canvi de desballestar un vehicle contaminant.
Actuacions en parades, flota de vehicles i serveis
Pel que fa a les parades de Bus Metropolità, s’està actuant en la millora de l’accessibilitat a través de la instal·lació de plataformes d’accés noves. Se n’han instal·lant un centenar i actualment s’està licitant un nou contracte per posar-ne 70 més el proper any i mig. “Això no només és per a la gent que va en cadira de rodes, al final també és un tema de comoditat, confort i seguretat”, explica el cap de servei de Planificació del transport públic de l’AMB, Guillem Alsina. L’AMB també actua conjuntament amb els municipis per fer ampliacions de voreres i moure guals. A banda, s’han fet una vintena d’obres en parades i s’estan preparant projecte per fer-ne 40 més.
L’electrificació de la flota de vehicles del Bus Metropolità per fer-la més sostenible és també un dels reptes més importants de l’AMB actualment. El Bus Metropolità compta amb 231 línies i més de 1.900 vehicles, mentre que el metro disposa de 8 línies i 181 trens. “Ara mateix el 30% de la flota de Bus Metropolità és de baixes emissions, amb 50 vehicles elèctrics i la resta híbrids”, explica Alsina. La intenció és que el 2024 s’arribi a una flota del 90% de baixes emissions, sumant vehicles híbrids i elèctrics. Un dels projectes inclosos en la sol·licitud dels Fons Next Generation és la compra de 162 vehicles elèctrics. “Això suposaria multiplicar per cinc el número de vehicles elèctrics”, destaca Alsina.
En l’àmbit del Bus Metropolità i metro, l’AMB actua per millorar la freqüència i velocitat dels serveis als quals es pot tenir accés amb un cop de dit a través de l’App Mobilitat AMB. “L’aposta és per oferir un servei de més freqüència, amb les línies Metrobus d’almenys cada 10 minuts i els serveis exprés, els de més rapidesa”, explica Alsina. Això passa per treballar en la prioritat a través dels carril bus. Per exemple, un dels eixos més importants en què s’està treballant ara és el de la C-245, amb un carril bus de 13 quilòmetres entre Castelldefels i Cornellà. També s’estan fent carrils bus més curts, però importants, a Sant Boi, Sant Just Desvern i Santa Coloma de Gramenet. Així mateix, també s’han instal·lat prioritat semafòrica per al bus i s’han instal·lat parades dobles, que permeten encotxar i desencotxar dos autobusos en el mateix moment. “Així dividim per la meitat el temps que triguem a pujar i baixar de l’autobús”, remarca Alsina.
Nova flota a d’Aerobús
Les accions d’electrificació de l’AMB també s’ha desplegat amb una nova flota d’Aerobús, composta per 33 nous autobusos exclusivament híbrids i elèctrics. Concretament, la nova flota consta de 27 d’híbrids i 6 d’elèctrics. Aquesta renovació dona continuïtat i suposa un pas més de l’estratègia de l’AMB d’ambientalització de les flotes d’autobusos per reduir la contaminació atmosfèrica i millorar la qualitat de l’aire de la metròpolis de Barcelona, segons marca el Pla metropolità de mobilitat urbana (PMMU 2019-2024). Des del juliol passat, aquest servei —operat per Monbus—, ha passat a funcionar les 24 hores del dia, cobrint així també la franja de la matinada.
Park&Ride, la solució per als conductors que opten pel transport públic
Una altra de les iniciatives per a la millora de la mobilitat incentivant un canvi d’hàbits és el projecte Park&Ride (P+R), disponible en diversos espais i intercanviadors, i accessible a través d’una aplicació mòbil. L’aplicació permet tenir un control de l’ocupació dels aparcaments en temps real i informar les persones que el volen utilitzar. Concretament, el servei gratuït d’aparcaments d’intercanvi metropolitans P+R es troba en sis municipis metropolitans (Castelldefels, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, El Papiol, Cervelló i Cornellà), amb 423 places d’aparcament. L’objectiu de l’AMB és arribar a les 1.500 places el 2024, segons explica Guillem Alsina.
Els Park&Ride són aparcaments “innovadors” perquè s’han aconseguit fer “sense cap barrera, sense haver de tenir vigilància ni manteniment”, destaca el cap de servei de planificació del transport públic de l’AMB. En punts com el de Cornellà, a més, s’ha signat un conveni amb el Llobregat Centre Comercial, proper a l’intercanviador, per tal de fer servir 100 places lliures que té el centre, amb opció de fer-ne servir més. D’altra banda, properament es té previst habilitar 150 places més a l’estació de Rodalies de Viladecans, de manera que en total ja n’hi haurà unes 600. Segons càlculs que s’han fet, hi ha 6.000 places als aparcaments d’estacions. Precisament són 6.000 els usuaris registrats a l’aplicació del Park&Ride. “Les places s’utilitzen i en fan falta més”, defensa Alsina.
Foment de la mobilitat activa
El foment de la mobilitat activa en el seu conjunt és un altre dels cavalls de batalla de l’AMB, que impulsa polítiques i actuacions, particularment de la bicicleta, explica la cap de Planificació de Mobilitat Sostenible, Maite Pérez. Entre aquestes actuacions, hi ha el servei d’aparcament segur de bicicletes com Bicibox, present en 21 municipis i 17.000 usuaris, o l’E-Bicibox, prova pilot que donarà pas al nou sistema de bici pública metropolitana. A més a més, l’AMB també treballa “en completar la xarxa pedalable i ciclable a l’àrea metropolitana, particularment amb la xarxa Bicivia, la xarxa que estructura tot el territori metropolità i uneix els diferents municipis”. D’altra banda, Pérez també remarca que a banda de l’impuls a l’ús de la bicicleta, l’AMB impulsa juntament amb els municipis projectes de ciclologística relacionats amb plataformes de distribució urbana de mercaderies.
Bicibox, ampliació dels aparcaments segurs per a bicicletes
El servei de Bicibox és un projecte de llarg recorregut que l’AMB va iniciar el 2010. Es tracta d’un servei d’aparcaments segurs de bicicletes particulars. Es tracta d’uns mòduls i espais de gran capacitat instal·lats en indrets estratègics que es poden fer servir donant-se d’alta al servei i obtenint una targeta d’usuari. El servei és gratuït i està disponible en 21 municipis.
El 2011 es va iniciar un altre projecte de servei de bicicleta pública de pagament aprofitant els mòduls de Bicibox, que va donar lloc a l’E-Bicibox. Es tracta de 300 bicicletes elèctriques posades a disposició en 45 estacions. El responsable de projectes de mobilitat sostenible de l’AMB, Rossend Bosch, explica que el servei s’ampliarà fins a les 2.500 bicicletes i més de 200 estacions. Actualment el servei es concentra en onze municipis: l’Hospitalet de Llobregat, Cornellà, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Sant Boi de Llobregat, Gavà, Castelldefels i el Prat.
Bicivia, la xarxa pedalable metropolitana
En l’àmbit de la bicicleta, un altre dels projectes destacats de l’AMB és completar la xarxa Bicivia, la xarxa pedalable dissenyada per l’AMB t conjuntament amb els 36 municipis que conformen la metròpoli i també les administracions titulars de totes les carreteres que travessen. La Bicivia, segons explica la responsable de gestió de projecte, Montse Cobo, “té per objectiu connectar de manera ràpida, directa i segura la metròpolis de nord a sud i d’est a oest”. Contempla nou eixos, quatre verticals que travessen a banda i banda, del riu Llobregat al Besòs, i cinc horitzontals, que van paral·lels a la costa, i un a la zona del Vallès. I ja està construïda un 49% de la mateixa.
“És un desplaçament de mobilitat obligada, no és de lleure, és ràpida, sense interrupcions, contínua, està il·luminada, és segura, prioritza els camins per calçada, la definició dels amples també els tenim recomanats, i té una imatge i senyalització pròpia”, explica Cabo sobre la xarxa.
Mobilitat de mercaderies, també més sostenible
L’AMB també desenvolupa projectes per millorar la sostenibilitat de la mobilitat de mercaderies en l’entorn urbà. Jordi Jové, tècnic de Mobilitat Sostenible de l’AMB explica que la distribució urbana de mercaderies “és un punt a abordar i clau a gestionar dins de l’entorn de la mobilitat”. En aquest camp s’ha impulsat la implantació de l’app SPRO dirigida a professionals del transport de mercaderies. Als usuaris se’ls permet obtenir un tiquet digital a les zones de càrrega i descàrrega, de manera que no hagin de fer antics sistemes. L’app funciona en 10 municipis metropolitans, inclòs Barcelona. “Els facilita la feina als transportistes, que poden treure el tiquet a tots els municipis, per on es poden moure”, explica Jové. L’aplicació s’inclou en la plataforma metropolitana d’aparcament, que també té les aplicacions per a zones blaves i zones de residents.
