Entre el 1987 i el 2023 Catalunya ha passat dels 6 als 8 milions d’habitants, una realitat que ha produït canvis notables en l’estructura demogràfica de la població del país. L’1 de gener de 2024 es va situar en 8.012.231 habitants, però quina és la fotografia de la Catalunya dels vuit milions? Doncs bé, segons el cens de població i habitatges de les darreres dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), hi ha 4.981.501 habitants que van néixer al país, que representen el 62,2% de la població, 1.124.048 habitants nascuts a la resta de l’estat, el 14%, i 1.906.682 habitants que van néixer a l’estranger, el 23,8%. Fa vint anys, quan Catalunya tenia 6.813.319 d’habitants, els nascuts a Catalunya eren 4.455.928, i representaven el 65,4%, els nascuts a la resta de l’estat, 1.632.007, (23,4%), i els nascuts a l’estranger eren 725.384, un 10,65%. És a dir, en dues dècades els nascuts a Catalunya han disminuït gairebé tres punts, els d’altres llocs de l’estat han caigut 10 punts i els nascuts a l’estranger han crescut 13 punts.
Amb les dades actuals sobre el repartiment de l’origen de la població del país, les tres comarques que tenen els percentatges més elevats de població nascuda a Catalunya són el Lluçanès, comarca creada l’any 2023, amb el 84,4%, la Terra Alta, el 78,7%, i el Pallars Sobirà, 78,2%. Per sobre del 70% de població nascuda a Catalunya també trobem les següents comarques: les Garrigues, el Priorat, el Moianès, el Solsonès, el Berguedà, la Conca de Barberà, el Pla de l’Estany, l’Anoia, Ribera Ebre, la Noguera, el Pallars Jussà, Osona, Bages i l’Alt Camp. Per contra, les que tenen els índexs més baixos són la del Barcelonès, amb un 53,1% i l’Aran, que té el 54,9%. Comparant la gràfica actual i la de fa vint anys, s’observa que no hi ha hagut variacions rellevants en aquest sentit. De fet, la Terra Alta, les Garrigues, el Priorat, el Solsonès i el Pallars Sobirà eren les cinc comarques que tenien percentatges superiors al 80%, mentre que el Barcelonès, Tarragonès, Baix Llobregat i Baix Penedès registraven els percentatges més baixos juntament, però amb llindars del 60%.
De fet, l’Aran també és la comarca que té el percentatge més alt de població nascuda a la resta de l’estat, amb un 18,8%. La segueixen el Baix Llobregat, que té un 18,2% de població provinent d’altres comunitats i el Tarragonès, amb el 17,7%. Per sobre del 15% també hi ha l’Alta Ribagorça, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Camp. Aquests percentatges són significativament inferiors als de fa vint anys: quan les tres comarques amb més població nascuda a l’estat espanyol eren el Baix Llobregat (30%), el Tarragonès (29%) i el Baix Penedès (27%). D’altra banda, el Lluçanès, les Garrigues i la Terra Alta són les comarques que tenen menys proporció de població nascuda a la resta de l’estat amb percentatges del 5,4%, el 5,5% i el 5,6 respectivament. L’any 2004 els percentatges eren més elevats, però la Terra Alta (6,2%) i les Garrigues (7,1%) també lideraven aquest apartat.
Pel que fa a la proporció de població nascuda a l’estranger, els màxims es registren a les comarques del Barcelonès (32,2%), l’Alt Empordà (30,8%) i la Segarra (30,4%). Uns punts per sota, amb percentatges que estan sobre el 26%, hi ha el Baix Empordà, el Gironès, l’Aran i la Selva. Uns percentatges molt més elevats que els de fa vint anys quan aquest rànquing estava liderat per l’Alt Empordà (16,7%), el Baix Empordà (14,9), la Segarra (14,4%) i el Barcelonès (13,3%). D’altra banda, les proporcions més baixes corresponen al Lluçanès (10,2%), i el Pallars Sobirà i el Moianès (totes dues un 14,1%), unes dades que també són més elevades que l’any 2004. Aleshores, el Ripollès (4,5%), les Garrigues (5,7%) i el Berguedà (5,9%) encapçalaven aquest apartat.
Els percentatges més alts de població nascuda a Catalunya es registren en municipis de fins a 500 habitants
Per grandària del municipi i lloc de naixement, segons dades de l’Idescat, els municipis de fins a 500 habitants són els que registren el percentatge més gran de població nascuda a Catalunya, un 82,9%. En canvi, els municipis d’entre 50.001 i 100.000 habitants tenen el percentatge més gran de nascuts a la resta de l’estat (17,0%) i el municipi de més d’1 milió d’habitants (Barcelona), el percentatge més gran de nascuts a l’estranger (32,9%). Només en els municipis de 10.000 a 50.000 habitants i en els de 50.0001 a 100.000 el percentatge de la població nascuda a la mateixa comarca és inferior al 40%, mentre que a la resta de poblacions els percentatges superen el 40% i en el cas dels de 2.000 habitants el percentatge supera el 50%.
Una població més envellida que fa vint anys
L’increment de població de Catalunya no ha contribuït a rejovenir la població del país, que s’ha envellit més durant aquestes dues dècades. Segons les darreres dades de l’Idescat, hi ha un 20% més de majors de 65 anys, tres punts més respecte a l’any 2004, però l’índex d’envelliment de la societat catalana, que es fixa tenint en compte la població de 65 anys i més per cada 100 habitants de menys de 15 anys, ha crescut més de vint punts, i ha passat de 120,5 a 142,6. És més, actualment hi ha una vintena de comarques on l’envelliment és superior, un rànquing que lidera el Baix Penedès i l’Aran amb un 50% més de majors de 65 que aleshores. Per contra, els joves de 0 a 15 anys s’han estancat des de fa vint anys, i el seu pes poblacional només representa un 15%, mentre que el gruix de la població, la compresa entre els 16 i els 64 anys, representen actualment el 66% de la població, dos punts menys que fa vint anys. Un efecte d’aquest desequilibri és l’edat mitjana del país, que segueix augmentant. Segons l’organimse, actualment és de 43,5 anys (42,1, els homes; 44,8 les dones), gairebé mig any per sobre de la que hi havia el 2021.
