Acord per reubicar part de les persones afectades pel desallotjament de l’antic institut B9, a Badalona. La Generalitat s’ha organitzat amb les entitats socials de Badalona i amb la Sindicatura de Greuges per reubicar bona part dels afectats pel desallotjament de l’antic institut B9. Segons ha avançat l’Agencia Catalana de Notícies, hi hauria disponibles fins a 80 places en diversos equipaments públics que es posaran a disposició dels afectats, que s’hi traslladaran “en les pròximes hores”. En paral·lel, Càritas Diocesana de Barcelona, Sant Joan de Déu Serveis Socials Barcelona i Fundació Privada Llegat Roca i Pi, a més de l’Església Arxidiocesana de Barcelona ja han facilitat facilitar l’accés a un sostre de 52 de les persones que s’havien quedat sense. Entre els reallotjats, consten les 15 persones vulnerables que van buscar refugi a la parròquia de la Mare de Déu de Montserrat, una iniciativa que s’ha cancel·lat després de les resistències dels veïns atiades per l’alcalde de la ciutat, Xavier Garcia Albiol.
“Davant la pressió exercida d’alguns veïns i veïnes del barri on s’ubica la Parròquia de Mare de Déu de Montserrat de Badalona, la vulneració del dret d’acollida a un espai propi, i amb la voluntat de no afegir més patiment als membres de la comunitat parroquial, s’ha decidit suspendre el dispositiu d’emergència temporal previst per a l’acollida de 15 persones desallotjades de l’Institut B9 de Badalona a la parròquia”, han declarat les associacions. Amb tot, afegeixen que “La prioritat de les entitats continua sent garantir la seguretat, la dignitat i la intimitat de totes les persones afectades. En la nostra activitat diària continuem treballant perquè s’abordin solucions estructurals i de país al sensellarisme”.
Pressió de la fiscalia
Malgrat l’entesa, la fiscalia afegeix pressió sobre Albiol per l’atenció a les persones desallotjades. El Ministeri Públic ha demanat al jutjat de la ciutat que comprovi si el consistori està complint amb la seva obligació d’oferir alternatives per reallotjar les persones que s’han quedat al carrer després de la intervenció policial a l’equipament municipal abandonat. Segons ha avançat 3CatInfo, el Ministeri Públic ha reclamat una intervenció “urgent” per investigar possibles “deficiències” en el tractament de les persones que residien al B9, així com el compliment de les condicions que establia la interlocutòria que autoritzava el desallotjament de l’edifici.
Cal recordar que el permís per intervenir l’antic institut obligava la institució competent -el consistori, en aquest cas- a adoptar “mesures adequades” per garantir l’atenció a les persones vulnerables que hi vivien. També reclamava al govern badaloní un informe per concretar quines serien aquestes mesures i com s’estarien materialitzant. Seria aquest el punt que el Ministeri Públic estaria intentant verificar, afegint encara més pressió sobre l’alcalde conservador i la seva polèmica campanya contra les persones que trobaven refugi al B9.
També la síndica de greuges de Catalunya, Esther Giménez-Salinas, s’ha afegit a la pressió contra Albiol perquè “doni compliment a la interlocutòria judicial d’activar els protocols i els recursos disponibles per acompanyar les persones desallotjades”. En un comunicat, Giménez-Salinas ha celebrat “l’actitud constructiva i dialogant” de les entitats i els moviments socials de la ciutat, que han ajudat a acostar les postures amb el Govern i facilitar l’acord de reallotjament. També ha cridat a “treballar activament per construir un acord de país entre totes les administracions i també el tercer sector” per combatre el sensellarisme, tal com es va acordar a la cimera sobre la qüestió celebrada el desembre del 2024.
Una política “racista”
Més enllà de la possible investigació judicial, el teixit social català també ha carregat contra la postura d’Albiol i l’expulsió de les persones que habitaven el B9. La plataforma Lafede ha titllat el desallotjament d’una “mostra més de l’augment de polítiques racistes i aporofòbiques”, que afecten “de manera especialment greu les persones migrants”. En aquest sentit, ha ofert suport “explícit” als afectats, i ha exigit la posada en marxa d’un dispositiu d’emergència que “garanteixi els drets” dels afectats “que es troben al carrer”. Contra la imatge que va deixar dilluns a la nit Badalona, amb un grapat de veïns atiats per Albiol buscant bloquejar l’accés de 15 migrants a una parròquia a la cerca d’aixopluc, Lafede ha assegurat que “la majoria de la població està en desacord amb els discursos racistes i d’odi que s’han traduït en mobilitzacions minoritàries al carrer”. En aquest sentit, demanen “polítiques de protecció per als defensors dels drets humans” que es troben amb la resistència de l’extrema dreta i les seves potes al carrer.
