L’extrema dreta és la tercera força política a l’Estat espanyol amb 3,6 milions de vots i està institucionalitzada a la majoria de parlaments autonòmics, el darrer dels quals, el català, on el 14F ha obtingut 11 escons amb 217.000 vots i lidera el bloc de la dreta, amb Cs i PP reduïts ala mínima expressió. Però lluny de visualitzar-se una unitat entre els partits democràtics per parar els peus a Vox, el partit aconsegueix més protagonisme i rellevància mediàtica perquè altres sigles en fan un ús polític a conveniència per atacar el rival. El resultat? La banalització del feixisme i la seva legitimació com a força homologable als partits democràtics. El màxim exponent d’aquesta tàctica ha esta el president del govern espanyol i líder del PSOE, Pedro Sánchez, que va agrair públicament a Vox el seu “la seva responsabilitat i sentit d’Estat” per permetre la tramitació al Congrés del decret dels fons europeus, que va tirar endavant malgrat el vot en contra de PP i CS.
Amb una sola frase, el líder socialista legitimava la incorporació de l’extrema dreta al sistema del règim del 78. I pocs dies després, durant la campanya de les eleccions catalanes, Sánchez titllava d’ “odi etern” les propostes democràtiques de l’independentisme, i equiparava els partits independentistes amb Cs, PP i Vox, assegurant que tots dos grups són “coalicions de l’odi”. I ja amb els resultats a la mà, amb una clara majoria independentista en escons i vots, el president del govern espanyol va fer un pas més en la banalització de l’extrema dreta assegurant que alguns dirigents junters comparteixen amb Vox “l’odi i la xenofòbia”. Són comentaris anecdòtics, o el PSOE ha entrat en un terreny pantanós que pot tenir conseqüències?
“Un abans i un després a Espanya”
El professor de Ciència Política de la UNED i editor de la revista Viento Sur, Jaime Pastor, ho té clar: “Quan Pedro Sánchez diu en seu parlamentària que Vox té més sentit d’Estat que el PP i Cs, comet un error molt greu perquè legitima l’extrema dreta i li dona cabuda i normalitat com un actor més en la vida política. Utilitza Vox per desgastar el PP, el seu rival, i no li importa que això impliqui blanquejar el feixisme”, explica en declaracions a El MÓN, que remarca que a Catalunya, “Salvador Illa tampoc no se n’ha desmarcat del tot perquè s’ha negat a comprometre’s a no acceptar els seus vots en una hipotètica investidura”. Aquest expert alerta que l’agraïment del també líder del PSOE a Vox per la seva lleialtat a l’Estat “ha estat rebut per l’esquerra social com un cop important, perquè una cosa és que no tinguis més remei que tenir-los al Parlament, i l’altra és que els legitimis com si fossin un partit democràtic. Vox és de naturalesa feixista, no oculta la seva reivindicació del 18 de juliol i de la dictadura. Pedro Sánchez s’equivoca greument”, conclou.
Per contra, Paloma Román, doctora en Ciències Polítiques de la Universitat Complutense de Madrid i directora de l’Escola de Govern d’aquesta universitat, no creu que Pedro Sánchez es cregui les seves pròpies paraules: “De cap de les maneres Sánchez creu que Vox té sentit d’Estat ni pretén blanquejar l’extrema dreta, de fet, ni ho pensa ni li convé, perquè Europa no li ho permetria. Però ha tirat pel dret pensant més en clau de partit i per humiliar el seu rival, el PP”. Per a Román, el PSOE viu ara “una borratxera davant l’enfonsament del PP, no només a Espanya sinó a Catalunya, i utilitza, potser de forma inconscient, el gran rival del PP, Vox. El PSOE sempre ha estat en contra de qualsevol pacte amb l’extrema dreta, i ho està, però en aquests moments està en una estratègia de confrontació directa amb el PP i no ha mesurat bé les paraules”, assenyala Román. Aquesta experta, a més, considera que Sánchez “s’ha permès unes llicències polítiques per acabar d’enfonsar els seus rivals que probablement no s’hauria pres en una altra ocasió”. Però Jaime Pastor rebutja que es puguin prendre aquestes llicències i lamenta que “ni tan sols hagi rectificat”.
Comparar JxCAT i Vox, política de baixa volada
Lluny de rectificar, Pedro Sánchez ha llançat un míssil a Catalunya després de comprovar que l’aritmètica ha donat una victòria clara a l’independentisme i que el seu candidat, tot i haver obtingut la primera posició, té escasses possibilitats de presidir la Generalitat, si no és amb un pacte amb ERC. El president espanyol ha comparat alguns dirigents de JxCAT amb Vox i ha tornat a banalitzar el feixisme per interès propi. “És una estratègia penosa i impròpia d’un partit que es diu d’esquerres per desgastar ERC i pressionar-la perquè no pacti amb JxCAT, un partit absolutament democràtic”, apunta Pastor, que alerta que el PSOE torna a banalitzar l’extrema dreta i a blanquejar el feixisme. En aquest sentit, Paloma Román coincideix en aquest electoralisme: “El PSOE ha disparat a tot allò que es mou per pressionar ERC, però el que és segur és que comparant Junts amb Vox només aconseguiran rebuig. Si ERC canvia de posició no serà per això, sinó per un pacte soto vocce, si és que existeix”. Sigui com sigui, Román creu que Sánchez “s’ha abocat a la política de baixa volada”, però que no hauria fet aquesta comparació si el PSC no hagués obtingut 33 escons i pensés que encara té alguna possibilitat de governar.
Podemos s’ho mira de lluny
L’actitud de Sánchez amb Vox no sembla que hagi de passar factura a l’estabilitat del govern amb Podemos. “El problema és que les eleccions estan lluny, i Pablo Iglesias també juga al doble joc d’aferrar-se a la vicepresidència empassant-se moltes coses, i després intentant compensar-les dient que ell és víctima de l’extrema dreta. No s’ha desmarcat explícitament de Sánchez perquè assumeix que cal tenir sentit d’Estat…”, afegeix Jaime Pastor, que creu que Podemos mantindrà l’estratègia de “fer-se la víctima” fins a desmarcar-se del PSOE quan s’acostin les eleccions.
113 
