Juan José Bonilla és un advocat de 44 anys d’El Ejido. I també és un exemple vivent del polvorí que alimenta l’extrema dreta en algunes zones d’Andalusia. Ha sigut regidor de Vox i ha acabat barallat amb el partit de Santiago Abascal. Abans, ja havia trencat amb el PP perquè que l’havia decebut per la incapacitat del govern de Mariano Rajoy d’evitar l’1-O a Catalunya.
Té un despatx ampli amb diversos socis al passeig de Las Lomas, a quatre passos de la via principal de la ciutat, enmig d’un barri on s’hi veuen més immigrants que no pas població autòctona. El seu pare, Tomás Bonilla, va ser un dels agricultors morts en un enfrontament amb un immigrant l’any 2000, un dels dos crims –en el mateix succés va morir un altre agricultor– que va donar lloc a un esclat de violència racista: diversos dies d’aldarulls, cotxes cremats, veïns amb barres de ferro patrullant pels carrers i pallisses.
L’extrema dreta de Vox, tal com havia fet amb Ortega Lara explotant l’animadversió contra ETA, va veure en Juan José Bonilla una oportunitat propagandística. Van situar-lo com a cap de cartell de les municipals per presentar-lo com algú que es podia identificar com a víctima de la immigració, principal cavall de batalla dels de Santiago Abascal en aquest municipi d’Almeria. L’operació, però, va sortir malament i Bonilla ara mateix ha deixat Vox i no milita enlloc.
Més enllà de la seva relació amb el fet migratori, aquest advocat és un exemple dels sectors del PP que van quedar més xocats pel referèndum de l’1 d’octubre del 2017 a Catalunya i que a partir d’allí van radicalitzar-se. Bonilla, que rep EL MÓN al seu despatx a El Ejido, relata que va decidir estripar el carnet del PP després d’anys de militància. Tot i que explica que l’any 2000 ell mateix havia creat amb altres agricultors d’El Ejido el Partido Hortofrutícola de Andalucía, havia format part tant d’Alianza Popular com després del PP. L’1-O, però, fa que trenqui amb aquesta formació: “Els casos de corrupció i la deixadesa del tema independentista de bascos i catalans, la ruptura nacional, un desencantament generalitzat”. Parla amb un to afligit, sembla com si realment el simple fet de recordar aquella època li provoqués un malestar a l’ànima.
Vox va trencar el pacte amb el PP a El Ejido perquè els lligava les mans
Davant d’aquell escenari, es va aferrar a Vox. “Em sento identificat amb els punts bàsics que defensa Vox”, argumenta. Així doncs va iniciar la militància, es va convertir en portaveu del partit d’extrema dreta a El Ejido i finalment va aconseguir entrar a l’Ajuntament, on va formar part d’un govern de coalició amb el PP. Aquí van començar els problemes i dificultats, explica. Vox no tenia interès de seguir els passos de les polítiques del PP. Si tocaven poder, a ulls dels seus votants, havien de canviar les coses com un mitjó. Però ser el soci minoritari en aquell govern no els atorgava la força suficient per fer efectiu “el canvi” que havien promès. “Veient que no ens deixaven fer totes les nostres polítiques vam decidir trencar el pacte, es planteja des d’El Ejido, s’eleva a Madrid, ho autoritza i trenquem”, explica.
L’exemple d’El Ejido és una alerta per a Vox a l’hora d’entrar en governs. Necessàriament han d’aconseguir marcar perfil i ho han de fer desplegant les mesures més radicals que puguin. Fer seguidisme de les polítiques del PP no els serveix. És més, ho veuen com un fet que els pot acabar perjudicant. “Al final el que fèiem era la continuïtat de les polítiques del PP, en aquest municipi se seguien les directrius del PP i si les polítiques no porten l’empremta i el segell de Vox, què hi fem al govern?”, continua Bonilla.
Una trajectòria política marcada per l’esclat de violència del 2000 a El Ejido
Bonilla diu que el fet de tenir una relació tràgica amb els aldarulls del 2000 per la mort del seu pare no han influït en el seu recorregut polític. No es reconeix com a racista i per defensar-se diu que té “tres immigrants treballant a l’hivernacle” i que alguns són “clients” seus. El seu discurs, però, denota una mala percepció general de la migració que fa que en destaqui aspectes negatius, siguin o no certs o basats en dades. En tot cas, Bonilla diu que les circumstàncies de la mort del seu pare “no tenen res a veure” amb la seva ideologia i que la política sempre li ha agradat.
La seva estada a l’Ajuntament al capdavant de Vox va durar uns dos anys. Manté la incògnita de les raons per les quals es va desvincular de la formació d’extrema dreta: “Circumstàncies personals i per una sèrie de qüestions de règim intern del meu partit que mai he dit i que no diré”. La seva marxa va ser “una decisió personal” també vinculada a la “situació dins del partit” sense que hi hagués “un fet concret” que ho provoqués. Ara bé, sí vol deixar clar que “el pacte amb el PP va ser un error” i que per això es va apartar.
“Em claven un punyal al cor quan el PP parla d’una Espanya plurinacional”
El que sí que sembla tenir força clares són les idees respecte de Catalunya i Espanya. És en aquest punt que aquest advocat almerienc se sent molt còmode a l’hora d’expressar-se i té molts retrets per al PP. “No van actuar abans, tot i que van tenir majoria absoluta i no van fer res”, diu Bonilla sobre el partit que va dissoldre l’1-O a cop de porra i que acte seguit va suspendre l’autonomia de Catalunya amb el 155, amb els vots del PSOE. “Tots els governs han necessitat el suport dels catalans, que aprecio, no tinc res contra ells. Els catalans han sabut jugar les seves cartes davant d’aquesta dependència del govern nacional”, afegeix.
Segons el punt de vista de Bonilla, el govern de Mariano Rajoy “no va fer res” i la seva política “va animar i escalfar més la situació i ja el colmo va ser el referèndum aquell de l’octubre del 2017″, diu recordant amb poques ganes aquell capítol. Ara bé, creu que va ser l’1-O el responsable de l’increment de Vox: “La pujada de Vox en part és per l’1-O, sobretot entre la gent descontenta del PP”. Aquest advocat d’El Ejido parla de la unitat d’Espanya gairebé com una qüestió religiosa: “No soc antiindependentista –diu–, jo crec en la unitat d’Espanya i ja està”. “A partir d’aquí –es deixa anar–, quan parlen de plurinacionalitat, que fins i tot el PP ho ha dit, a mi, aquestes coses, que les digui un altre partit… però que ho digui el PP és com si em clavessin un punyal al cor perquè jo crec en una única nació”.
11 
2 