Villarejo, al xofer de Bárcenas: “Tu i jo sabem que ens hem de posar de la banda de l’Estat”

En les converses gravades, el comissari jubilat assegura que l'extresorer del PP li “cau de puta mare”

Luis Bárcenas, l’extresorer del PP, era un home que al comissari del Cos Nacional de Policia José Manuel Villarejo li queia bé. “Este tipo me cae de puta madre”, assegura el comissari jubilat, amo i senyor de les clavagueres de l’Estat, en una conversa amb el xofer de Bárcenas, a qui subornava per treure’n informació sobre els documents comprometedors del PP que tenia l’extresorer de la formació. Tot i la simpatia que Villarejo mostra per Bárcenas, no cau en la temptació i deixa clar per a qui i perquè treballa. Així, dirigint-se al xofer li recorda que “tu i jo sabem que ens hem de posar de la banda de l’Estat”.

Aquesta és una de les gravacions més demolidores que consten al sumari de la peça separada del sumari 275/2008 del jutjat central d’instrucció 5 de l’Audiència Nacional, al qual ha tingut accés El Món. En concret, un informe de la Unitat d’Afers Interns sobre l’activitat que, des del 2013 fins al 2015, va tenir Villarejo com a comissari adscrit a la poderosa Direcció General de la Policia, amb Jorge Fernández Díaz, com a ministre de l’Interior. Aquest dossier comença amb les transcripcions de les converses telefòniques entre Villarejo i Sergio Javier Ríos, el “cuiner”, és a dir, el xofer de Bárcenas i de la seva dona, Rosalía, a qui la cúpula policial pagava amb fons reservats –2.000 euros al mes– per aconseguir informació sobre on guardava l’extresorer els seus “papers” que involucraven els dirigents del PP. Una operació que es va batejar com a Kitchen. Les gravacions van ser intervingudes per la policia al domicili de Villarejo, a la finca El Montecillo, i del seu soci i advocat, Rafael Redondo.

En aquestes converses, al principi de la relació, Sergio Ríos es dirigeix a Villarejo com a Tomy o Tony. Unes trobades on Villarejo insisteix al xofer sobre pistes o indicis per trobar el pendrive on l’extresorer del PP guardaria “converses i documents” que comprometrien Mariano Rajoy, Dolores de Cospedal i Javier Arenas, responsables màxims del PP en aquell moment. “L’únic és que aquest tipus de converses, macho, en aquest pendrive, és alguna cosa que d’alguna manera cal escalfar-se molt el cap per per trobar-lo, macho, indica el comissari. De fet, en la mateixa conversa insisteix a mirar de trobar pistes de l’amagatall. “Per això et dic, cony que tot el que sigui per recuperar aquestes gravacions tal i qual, recuperar els discos durs i tal”, emfatitza Villarejo que remarca que també cal trobar els seus mòbils.

Un paio com Déu mana

Però les converses evolucionen, i segons la transcripció de la policia, Ríos explica a Villarejo com n’arriba a ser Bárcenas de “meticulós” amb la seva seguretat. Així, descriu que “sempre porta un inhibidor (de mòbils) al maletí” i que l’obligava a posar el seu en “mode avió”. També afegeix que portava un “pendrive a sobre”, encara que fos al gimnàs o en una reunió i que “quan el posava a l’ordinador li treia internet”. Aquests costums són valoradíssims per Villarejo que comença a lloar el personatge. “És un paio seriós, disciplinat, un paio seriós, com Déu mana!”, sentència el comissari. De fet, Villarejo repregunta al confident sobre si Bárcenas és també un “paio obsessionat”. El xofer respon que sí perquè “estava en aquesta guerra”. És a dir, sabia el pa que s’hi donava i prenia precaucions.

En aquest punt el comissari comença la lloança de l’extresorer. “Sí, no, per això et dic que és un tio que em cau de puta mare, cony, a més jo… espero que els meus caps no em sentin mai dir això, però jo és un tio, és un tio que admiro, és un tio amb pesquis i tal i joder i per axiò, cal, cal, cal ajudar-lo. Home, si al final hi ha un enfrontament amb l’Estat, ja t’ho he dit moltes vegades…”, recorda Villarejo. Sergio, però, es queda astorat i replica: “De totes maneres eh…”. Al que Villarejo respon amb contundència: “Tu i jo sabem que hem de posar-nos de la banda de l’Estat, però”.

En aquest tram de conversa, Ríos detalla al comissari que Bárcenas és també un “home d’Estat”. Per argüir-ho afirma que quan va esclatar el cas de la infanta Cristina de Borbó, es lamentava perquè era una afer “que no aniria bé al país” quan un altre en la seva situació estaria content i diria “joder, de puta mare, que li treguin les portades i que es fotin”. En qualsevol cas, Villarejo, hàbilment li recorda la missió sense deixar d’elogiar Bárcenas. “Llevat que un dia hi hagi aquesta tensió (amb l’Estat) i tal, per això et dic, cony que tot el que sigui recuperar aquestes gravacions tal i qual, recuperar els discos durs i tal, la resta que ell es defensi, que cal ajudar-lo a defensar-se i que cal que tal, però, eh, eh…”, conclou Villarejo tot reclamant la informació.

Part de la transcripció de les converses entre Villarejo i Sergio Ríos interceptades per la policia

Part de la transcripció de les converses entre Villarejo i Sergio Ríos interceptades per la policia Quico Sallés

 

Nou comentari