El magistrat Santi Vidal, a qui el Suprem ha reconegut el dret de retornar a la carrera judicial després de ser-ne expulsat, ha reconegut aquest dimarts que se sent “molt incòmode” per tornar a ser jutge de l’estat espanyol, ja que li hauria agradat poder-ho fer en el “sistema judicial de la república de Catalunya”. “Malauradament, els fets posteriors a l’1 d’octubre del 2017 no em permeten acomplir aquell desig”, ha explicat. En tot cas, s’ha mostrat “molt satisfet” per la decisió del Suprem perquè “s’ha assolit l’objectiu de reparació jurídica d’una decisió arbitrària i injusta”, però té una “sensació agredolça” per no poder ser jutge d’un estat català independent. En els propers dies s’hauria d’obrir el nou concurs públic de places, on Vidal concursarà mantenint els seus mèrits i antiguitat, però decidirà el seu futur en funció de la plaça que li toqui.
En declaracions a l’ACN, Vidal ha explicat que quan va acceptar ser senador per ERC ja va dir que el seu desig era “reincorporar-se, després de l’etapa política, a la justícia d’un nou estat, que en aquell moment s’estava construint”. “Dissortadament, els fets succeïts a partir de l’1-O, no permeten avui per avui que el somni es pugui fer realitat. Espero que en el futur aquesta opció la tingui, però ara em reincorporo a justícia espanyola”, ha relatat.
“Puc entendre que els màxims dirigents de la justícia espanyola no estiguin d’acord amb les meves opinions polítiques, però sempre em vaig guardar prou d’expressar-les fora de la meva activitat jurisdiccional, i tinc molt clar, altres no tant, que política i justícia no s’han de barrejar; el propi CGPJ em reconeixia que no hi havia cap queixa de la meva feina jurisdiccional, però deia que jo era jutge 24 hores al dia, i encara que fos cap de setmana, hi havia coses que no les podia dir”, ha explicat.
“Rebre una traveta o punyalada per l’esquena”
Sobre la confiança de la ciutadania en ell com a jutge a partir d’ara, ha explicat que si continua fent la feina “honestament”, creu que la confiança en ell i els jutges es “recuperarà de forma immediata“. En tot cas, ha dit que si en algun dels casos que li toqui jutjar com a magistrat penalista hi ha alguna controvèrsia ideològica, com podria ser una baralla entre feixistes i antifeixistes, ell seria el primer en abstenir-se de participar en aquell tribunal “per raons d’imparcialitat”.
Respecte el seu pas per la política, ha relatat que n’ha extret dues lliçons. La primera és que “un no s’ha de posar en política si no s’està disposat a rebre una traveta o punyalada per l’esquena”, i ha reconegut que ell segurament no estava preparat per aquests obstacles. També ha admès que els projectes polítics a mitjà i llarg termini són més lents en comparació a les sentències judicials. Per tot això, ha garantit que no tornarà a la política, experiència que ha qualificat d'”agredolça”, sinó que vol fer de jutge.
Per la seva banda, l’advocat de Drets que ha portat el cas, Marc Marsal, ha dit que està molt satisfet pel fet que hagin pogut fer front a “vulneracions palmàries de drets fonamentals que tenen un pòsit de discriminació ideològica clar”. No obstant això, lamenta que el Suprem no hagi aprofitat el cas per “purgar l’ordenament jurídic, i en concret el reglament de la carrera judicial, d’articles que poden ser utilitzats d’aquesta manera tant esbiaixada pel Consell General del Poder Judicial”.
