Una interlocutòria judicial podria ajudar les defenses a aturar, almenys de moment, l’acció confiscatòria del Tribunal de Comptes espanyol contra polítics i excàrrecs de la Generalitat que considera implicats en el Procés. Així ho veuen alguns dels advocats de quaranta càrrecs que van tenir alguna relació amb el departament d’Exteriors de la Generalitat des del 2011 al 2017, i que aquest dimarts, sabran la quantitat que l’organisme vol embargar dels seus clients de manera individualitzada. Un còmput en base l’informe de fiscalització sobre la gestió d’Exteriors d’aquells anys i que en global s’enfila a 416,8 milions d’euros.
Aquest dimarts les defenses dels quaranta perseguits han d’anar a prendre nota de les quantitats que els volen fer pagar. Atès el caràcter confiscatori patrimonial d’aquest organisme, el pagament s’ha de fer efectiu o avalar-lo malgrat que s’interposi un recurs davant la sala del contenciós administratiu del Tribunal Suprem, la competent per revisar les sentències d’aquest tribunal comptable. Però la pressa de la fiscalia per judicialitzar penalment aquest informe podria frenar la voracitat inquisitorial del Tribunal de Cuentas.
En concret, la fiscalia va obrir una investigació en base aquest informe del Tribunal de Comptes, que alhora havia sigut ordenat pel Senat. La denúncia del ministeri públic, després d’una llarga investigació i recopilació de prova documental, va anar a parar al jutjat número 18 de Barcelona, que va obrir diligències d’investigació contra dotze alts càrrecs del Govern –que també formen part dels 40 encausats pel Tribunal de Comptes– per delictes de prevaricació, malversació i falsedat en document oficial. De fet, la jutgessa va rebaixar i tenallar el número d’investigats i les quantitats que la fiscalia reclamava investigar.
A la vista de com avançava el Tribunal de Comptes, el passat 20 de maig, Judit Gené, l’advocada d’Albert Royo, que havia sigut secretari general del Diplocat, –investigat al jutjat 18, el 13 i pel Tribunal de Comptes– va interposar un recurs de reforma davant el jutjat 18, contra l’obertura de la instrucció. Una jugada estratègica clau per centrar la pilota dels dos procediments i poder alentir la maquinària repressiva. De fet, el recurs buscava una decisió com la que ha dictaminat la jutgessa.
En aquest recurs, la defensa demanava la suspensió de la tramitació del procediment penal fins que “no es plantegés una qüestió prejudicial en relació al procediment de liquidació iniciat pel Tribunal de Comptes en relació als mateixos fets que s’imputaven al seu defensat”. La petició es basava en l’article 4 de la Llei d’Enjudiciament Criminal i en què la interlocutòria d’inici de la instrucció es va reclamar al Tribunal de Comptes la resolució d’embargament dels béns dels afectats pel procediment penal.
El passat 17 de juny, la magistrada del jutjat 18 de Barcelona va desestimar el recurs. Però amb un argument que ara pot ser eficaç per aturar el procés exprès del Tribunal de Comptes. En aquesta interlocutòria, a la qual ha tingut accés El Món, la jutgessa –i també el ministeri fiscal– recorda que “no correspon a la jurisdicció comptable l’enjudiciament de fets constitutius de delicte”. La interlocutòria alerta que la competència per instruir els fets és penal, atesa la seva “aparença delictiva”, i per tant té “preferència sobre altres jurisdiccions” i “exclusió del coneixement prejudicial d’aspectes penals per qualsevol altra jurisdicció” .
En aquest sentit, la magistrada aporta jurisprudència del Tribunal Suprem que establia que la “declaració de responsabilitat penal no es pot declinar a favor de la jurisdicció del Tribunal de Comptes amb l’objectiu que aquest declari prèviament a l’actuació de la jurisdicció penal l’existència d’un fet punible o d’algun dels seus elements –com ho és la legalitat o il·legalitat dels fons públics i la quantificació de la malversació–, doncs això és competència de manera exclusiva als òrgans judicials de l’ordre penal”.
Fins i tot presenta com a argument una part de la sentència del Procés, en què es remetia la resolució al Tribunal de Comptes en “entendre que la responsabilitat civil serà determinada per la jurisdicció comptable en l’àmbit de la seva competència”. És a dir, que primer es va declarar provat el delicte i posteriorment, el Tribunal de Comptes en va fer la liquidació pertinent. Per tant, la magistrada recorda que no pot aturar el seu procediment perquè els “fets revesteixen aparença delictiva” i per tant, són de la seva exclusivitat. Uns arguments que els advocats veuen procedents per reclamar que l’òrgan administratiu aturi el seu procediment, com a mínim fins que no es concreti la responsabilitat penal dels que són investigats alhora pel jutjat i pel Tribunal de Comptes.
Segons ha pogut saber El Món, representants legals dels dotze investigats aportaran aquest dimarts al Tribunal de Comptes la interlocutòria del jutjat 18 per demanar la suspensió del procediment, a la vista que la jutge ha deixat clar que la jurisdicció penal té preferència i si algú ha d’aturar l’execució o la qualificació penal és l’òrgan administratiu i no a l’inrevés.
