Primer “per què em demana la paraula senyor Carrizosa” de la legislatura. Ha estat al minut U de la sessió constitutiva del Parlament. Després de configurar-se la Mesa d’edat que, de nou, ha tornat a presidir Ernest Maragall. Veterà, curtit i amb certa ironia, Maragall ha encetat la seva intervenció amb una salutació sentida a la diputada d’ERC per Lleida, Meritxell Serret, després de tres anys a l’exili. Unes paraules que han suposat un llarg aplaudiment de les files sobiranistes.
Just després, l’etern portaveu de Ciutadans, Carlos Carrizosa, ha demanat la paraula per una “qüestiço d’ordre”. Maragall, amb un punt de condescendència, li ha etzibat: “digui, digui, té 30 segons”. El portaveu taronja ha començat a rondinar, fidel al seu estil, en interpretar que les paraules de Maragall topen amb l’article 2 del Reglament. Maragall li ha retirat la paraula i l’ha advertit que després que s’hauria de penedir de les seves paraules. De fet, que hauria de “rectificar”.
Maragall ha pronunciat el seu discurs potent i desacomplexat. I Carrizosa no ha faltat a la cita. Ha tornat a demanar la paraula. En aquesta ocasió ha xutat directe a barraca recriminant a Maragall que parlés de “presos polítics o exiliats”. Maragall li ha replicat que no era una sessió de debat. Carrizosa ha insistit i Maragall, finalment, l’ha deixat fer per tal que el diputat es retratès ell mateix en les seves formes habituals. Maragall ha estat prou hàbil perquè Carrizosa acabi de perfilar el seu personatge amb un punt de caricatura.
116 
