Ubasart admet que el discurs de Felip VI el 3-O impedeix una solució negociada

La consellera de Justícia, Gemma Ubasart, considera que el discurs del rei espanyol, Felip de Borbó, el 3 d’octubre del 2017, en què avalava la repressió contra el referèndum sobre la independència del Primer d’Octubre, “tanca a la porta a una solució negociada” del conflicte entre Catalunya i l’Estat espanyol i “dificulta molt avançar en la regeneració democràtica”. Així ho ha constatat en una conferència aquesta tarda de la Fundació Josep Irla, el think tank d’ERC, en el marc de la 55a edició de la Universitat Catalana d’Estiu (UCE), que se celebra aquesta setmana a Prada (El Conflent). Ubasart ha aprofitat també el seu discurs per defensar el projecte de l’Acord de Claredat que va proposar el president Pere Aragonès el passat mes de setembre al Parlament.

Ubasart ha aprofitat el títol de la jornada Lliçó Magistral Víctor Torres: ‘150 anys de la Primera República i l’Estat Català‘ per fer proselitisme d’un dels seus projectes estrella de la legislatura, el projecte de llei de memòria democràtica, actualment en fase de tramitació parlamentària. En aquest sentit, ha emfatitzat que el projecte de llei buscarà contemplar “experiències democratitzadores” com va ser la Primera República espanyola, tot i que el període que abastarà el text legislatiu serà més curt, de 1931 a 1980. Ubasart ha estat acompanyada per un veritable tòtem d’ERC, l’exconseller Josep Huguet, i per l’historiador Manuel Pérez i Nespereira. La consellera no ha volgut entrar a valorar la petició de l’advocat especialitzat en memòria, Josep Cruanyes, que des de la mateixa UCE demanava crear una unitat dels Mossos d’Esquadra per investigar crims del franquisme.

Interpel·lació del republicanisme

Segons l’exlíder del Podem a Catalunya i ara consellera en el govern presidit per ERC, el republicanisme d’arrel catalana “ens interpel·la”. Amb aquesta premissa, ha demanat aprofitar l’experiència de la Primera República, del federalisme i del confederalisme articulat històricament a Catalunya. “La memòria democràtica no és només explicar el passat i no només és nostàlgia, és per construir present i futur”, ha arguït. “Mirar la Primera República aporta molts elements”, ha insistit. Una reflexió que considera que cal preveure en la política de memòria com una experiència democratitzadores. En aquest sentit, ha subratllat com a exemple que Franco, com recordava l’historiador Josep Fontana, volia “esborrar el segle XIX espanyol”.