L’Operació Catalunya va ser una gran maniobra que, a més d’atacar el sobiranisme, es va voler fer servir també per tapar els negocis de Joan Carles de Borbó i la seva relació amb Corinha Larsen. La claveguera de l’Estat va aprofitar que calia “protegir” l’emèrit per “posar en cartera a Mas, Pujol, Puig” i, fins i tot, el PSC, que la policia patriòtica va relacionar amb un possible finançament per part del govern chavista de Veneçuela. La clau de volta de tot plegat va ser una operació relacionada amb Guinea, l’antiga colònia espanyola, que en va ser “l’excusa” per detenir el comissari José Manuel Villarejo i el de l’aeroport de Barajas, Carlos Salamanca, per recuperar unes cintes de Corinna Larsen. “L’emèrit és el bé a protegir i l’interès particular de SR [Félix Sanz Roldán, exdirector del CNI]”, resumeix un missatge de Whatsapp.
És l’explicació que va donar l’ex director adjunt operatiu (DAO) del Cos Nacional de Policia, el comissari Eugenio Pino, a l’ex secretari de Seguretat i ex número dos de Jorge Fernández Díaz, Francisco Martínez, alies Paco Bomba, en una conversa per Whatsapp el migdia del 6 de desembre de 2019, en plena instrucció judicial de la causa de l’Operació Kitchen. La conversa, a la qual ha tingut accés El Món, clarifica com va ser l’esquema de treball de la policia patriòtica, que va aprofitar un conjunt d’operacions per tapar els escàndols de la corona. Un fet que quadraria amb el canvi de rumb del comissari d’Afers Interns del Cos Nacional de Policia, Marcelino Martín Blas, que va acabar barallat amb Villarejo per la seva relació especial amb el CNI.
Aquesta conversa clau va ser recollida per la Unitat d’Afers Interns del CNP, que la va transcriure per incorporar-la a la peça separada 7 de la macrocausa Tàndem, que investiga els negocis del comissari d’intel·ligència jubilat José Manuel Villarejo. La conversa és una mena de resum que Eugenio Pino trasllada a Francisco Martínez per tal que el pugui utilitzar en la seva defensa o en les seves declaracions davant el jutge Manuel García Castellón. La història, pròpia d’una sèrie de Netflix, ha acabat amb el processament de l’exministre Jorge Fernández Díaz, Francisco Martínez i el mateix Pino, amb peticions de penes de presó que superen els 15 anys de condemna.
“Jo vaig informar la CR i Sanz R de l’existència de les cintes de Corinna”
La conversa recollida pels agents d’Afers Interns comença uns segons abans de dos quarts d’una del migdia, curiosament, el dia que Espanya celebra la seva Constitució. Pino remet un missatge clar a Martínez. “A veure, per si ho has d’utilitzar, jo vaig informar CR [Casa Reial] i a Sanz R [Félix Sanz Roldán, director del Centre Nacional d’Intel·ligència fins uns mesos abans] de l’existència de les cintes de Corinna i a partir d’aquí, tot. La resta és una excusa per desviar. A més a més, li vaig dir on eren les cintes”, diu el DAO.
Aquest primer missatge situa l’inici de les operacions de la policia patriòtica per tapar els negocis del Borbó emèrit i les seves relacions extramatrimonials. A poc a poc, Pino, en els següents missatges, anirà desgranant què significa “tot” i la “resta”. Primer de tot, envia un nou whatsapp en què sentencia: “Allò de Guinea és una excusa”. “Es buscaven les cintes i jo els vaig dir que en tenia còpies fora. Va ser una mala actuació de la Casa [CNI]”, afegeix en un nou missatge. “Es van inventar un anònim […]. Des de Galícia, per implicar la Fiscalia, i van contactar el broker de Guinea per tal que els denunciés. Ja t’ho explicaré. La nostra actuació va ser impecable, legalment parlant”, afirma.
En aquesta cadena, Pino no fa res més que resumir un dels fets claus de la investigació: l’Operació King. És a dir, un operatiu clandestí de l’Estat amb Guinea en què va participar Villarejo. En aquest moviment, hi havia l’empresari Francisco Menéndez, soci de Villarejo a l’operació, i va servir per empresonar Villarejo i un dels seus grans amics, el comissari Carlos Salamanca, que dirigia la comissaria de l’aeroport de Barajas. Una detenció que el Centre Nacional d’Intel·ligència (CNI) va forçar i que va utilitzar per intentar recuperar les “cintes” –els arxius d’àudio de Corinna.
Per fer-ho, el CNI va contactar amb Francisco Menéndez, que tenia un deute tributari amb Hisenda. A canvi de delatar Villarejo, els serveis d’intel·ligència li condonaven el deute. Per involucrar la Fiscalia, com recull la peça principal de la causa Tàndem i Pino recorda a Martínez, van enviar una carta a la Fiscalia de la Corunya, on denunciava el tràfic de ciutadans guineans al seu pas per Barajas. La carta denúncia anava firmada per “Asunción Mba”, una anònima o identitat falsa. Aquests fets van ser reconeguts pel mateix Menéndez davant el jutge Manuel Garcia Castellón en una declaració guionada de la fiscalia, a la qual també ha tingut accés El Món. Menéndez va passar de processat a testimoni de càrrec contra Villarejo.
“Cospe i la Petita ho van acaparar tot”
Davant l’explicació de Pino, Martínez replica. “Això ho tinc clar. Però precisament per això, tot és nul”, assegura l’exnúmero 2 dos de Fernández Díaz. Pino contesta afirmativament, però recorda que cal acreditar-ho. “Ja, però cal demostrar-ho. El PP no en va voler saber res mai. Cospe i la Petita ho van acaparar tot”, exposa. Pino es refereix a Dolores de Cospedal, secretària general del partit, i a l’exvicepresidenta del govern espanyol Soraya Saénz de Santamaría.
En aquest context, Pino afegeix que “Casado no està al cas de res ni n’estarà mai”. “No me’n parlis”, addueix Martínez. I afirma: “Tots em semblen infames”. En aquest punt, Pino remarca que “PPK [nom en clau de Villarejo] només obeïa a M. Casals [l’empresari Mauricio Casals, president de l’empresa del diari La Razón] i el maridíssim [Ignacio López Hierro, casat amb Cospedal]. Aquests tenen la clau”.
“Pujol, Mas, Puig….tots estaven en cartera”
La conversa continua i l’ex DAO incrementa la llista de les tasques que tenia encomanades la policia patriòtica. “Podemos, Pujol, Mas, Puig…. tots estaven en cartera”, expressa Pino. L’ex màxim comandament del CNP es refereix al cas de l’informe PISA (Pablo Iglesias SA), sobre el presumpte finançament irregular de Podem, i també a la investigació dels patrimonis i suposats fons i negocis dels presidents Jordi Pujol i Artur Mas.
Així mateix, apunta que “hi ha una acta de declaració davant un advocat, prescrita la causa, en què [es diu que] Chávez dona 7 milions d’euros a Podem i… almenys políticament i a UGT Catalunya i PSC etc, etc ”. És a dir, que la famosa investigació dels fons veneçolans que suposadament rebia Podemos també afectaria el sindicat que dirigien José María Álvarez –que el 2016 havia saltat a la direcció estatal de l’organització després d’anys d’ocupar-se’n a Catalunya– i Camil Ros. I també es refereixen al PSC de Miquel Iceta. “D’aquí la persecució”, raona Pino.
“L’emèrit és el bé a protegir”
En aquest punt, Martínez no acaba d’entendre per què tot això fa bellugar tant els fiscals. “Sí, però tu creus que això explica l’interès actual dels fiscals?”, pregunta l’ex mà dreta de Fernández Díaz. La resposta de Pino, contundent: “És la Casa la que està interessada”. És a dir, el CNI. “I els fiscals… doncs ja veus. L’emèrit és el bé a protegir i l’interès particular de SR [Sanz Roldán]”, incideix. I n’explica els motius: “Perquè té coses conjuntes amb l’Emèrit”. “Sí, entesos”, conclou Martínez després d’aquesta classe magistral de com s’ha utilitzat l’Operació Catalunya per tapar els negocis de Joan Carles de Borbó. Continuarà.
7
