La batalla judicial contra el Procés no para de donar sorpreses. La darrera, la petició de Vox, com acusació popular en el judici contra el president del grup parlamentari d’ERC, Josep Maria Jové, i el director del Port de Barcelona, Lluís Salvadó, per la seva suposada relació amb el Primer d’Octubre. Un judici per malversació i prevaricació. Els advocats de la formació ultradretana han demanat al president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús Maria Barrientos, i al magistrat Carlos Ramos, que “s’abstinguin” tal com demana la defensa de Jové i es retirin del judici. Tot, per evitar, una possible “nul·litat del procediment”.
En un escrit presentat al TSJC el passat 14 de juliol, al qual ha tingut accés El Món, Vox abona la petició de la defensa de Jové presentada el passat 30 de juny, amb què demanava que els dos magistrats es retiressin de la causa per “manca d’imparcialitat”. En donar trasllat de la petició, Vox ha contestat amb la convicció que Jové té raó i que tots dos magistrats estarien contaminats per altres processos que han judicialitzat i que han acabat amb la nul·litat del judici, com ara, el cas de la Mesa del Parlament que presidia Carme Forcadell. De fet, el lletrat de Vox, Juan Cremades, admet clarament en el seu escrit que defensa l’abstenció dels togats “amb l’exclusiu objecte d’evitar eventuals nul·litats del procediment”. La sala Civil i Penal del TSJC hauria de decidir sobre l’abstenció i si s’accepta, configurar una nova sala d’enjudiciament, que encara allargaria més la vista oral.
Jové ja va presentar una recusació
La petició de Jové, que ha fet admetre a Vox que Barrientos i Ramos no donarien garanties d’imparcialitat i d’un judici equitatiu al judici, va arribar després que fa, ja dos anys, el TSJC va desestimar-ne la recusació. Ara bé, en dos anys els dos magistrats han estat protagonistes d’altres procediments amb conseqüències jurídiques inquietants, com és el reconeixement de la sala Penal del Tribunal Suprem, presidida per Manuel Marchena, que Barrientos s’hauria d’haver apartat del judici per desobediència als membres independentistes de la mesa del Parlament que presidia Forcadell.
En concret, és l’obligació ordenada pel Suprem de repetir el judici a l’actual consellera d’Educació, Anna Simó, als exvicepresidents del Parlament Lluís Corominas i Lluís Guinó i la secretària quarta Ramona Barrufet. En aquell cas, el Tribunal Suprem va declarar nul·la la sentència del TSJC i va ordenar la repetició del judici. L’argument va ser la constatació de “l’efectiu conflicte d’interessos dels magistrats qüestionats”. En aquest sentit, cal recordar que la defensa de Jové va insistir en aquesta recusació amb un posterior recurs al Tribunal Suprem.
L’altre cas que esperona aquesta abstenció va ser el judici també per desobediència als membres independentistes de la Mesa de la cambra catalana que presidia Roger Torrent. Tots dos magistrats van ser recusats pels acusats i, finalment, van ser apartats pels seus companys de togues després d’un entrebancat incident de recusació. Els dos magistrats també es van abstenir en el judici per desobediència contra la consellera d’Exteriors, Meritxell Serret, per la causa oberta al Tribunal Suprem arran del Primer d’Octubre. Tres casos que servien a Jové per argüir que estaven contaminats i posaven en dubte la imparcialitat del procediment. Les circumstàncies han volgut que ara Vox també vegi que la presència dels dos magistrats faci trontollar la neutralitat del tribunal i del judici per manca d’imparcialitat i de la garantia d’un procés equitatiu.
1
1
