És un cas de fa tres anys que semblava dormir el son dels justos, però aquest dimarts torna a agafar velocitat amb una nova jornada de declaracions judicials. Tot plegat a les portes d’una dura campanya electoral per escollir un nou Parlament de Catalunya el pròxim 12 de maig. El cas es remunta al sis de febrer de 2021, en un acte electoral de Vox a Vic (Osona) -tot i que en la querella que ha iniciat les diligències hi escriuen Vich- en què participaven l’aleshores secretari general de la formació ultra espanyola, Javier Ortega Smith, i el cao de llista per Barcelona en les eleccions al Parlament, Ignacio Garriga.
Aquella tarda, diversos ciutadans van protestar enèrgicament contra el míting de Vox fins al punt que, quan els integrants del partit marxaven de la ciutat, els vehicles de transport van ser atacats. Una imatge que es va fer viral pel noi que es va enfilar sobre una de les furgonetes que transportaven els líders de Vox. La formació de Santiago Abascal va denunciar els fets per un delicte electoral, un delicte d’odi, d’amenaces, danys, injúries i calúmnies contra els manifestants.
Però els seus advocats han fet una passa més enllà i també han denunciat agents dels Mossos d’Esquadra per fets que qualifiquen d’”inequívocament delictius” pel que consideren “passivitat durant la jornada” dels policies. D’aquí que els hagin denunciat per omissió del dret de perseguir delictes, regulat a l’article 408 del Codi Penal.
Davant la profusa denuncia, la titular del Jutjat d’Instrucció número 4 de Vic va obrir diligències prèvies, amb el número 87/94, per investigar els fets de la denúncia. Més de tres anys després ha començat a citar els que la policia considera sospitosos del cas, a més d’alguns agents.
Atestats i declaracions
Segons ha pogut saber El Món, la jutgessa va prendre declaració a cinc mossos d’esquadra diluns, 8 d’abril. Ara, hi ha una segona tongada aquest dimarts, amb declaracions de cinc investigats que la policia ha suposadament identificat després d’una llarga investigació per part de la Unitat Central d’Informació d’Ordre Públic. És la unitat d’informació que s’ocupa d’investigar moviments polítics i socials amb poquíssimes explicacions públiques i que ha estat posada en dubte per part del Parlament de Catalunya.
Precisament, les defenses han aixecat les orelles pels atestats presentats pels Mossos d’Esquadra. En concret, per la seva especial duresa amb els investigats i amb els fets. Una tònica que els condueix a raonar que “han escrit els atestats per treure’s sospites de sobre davant la possibilitat que els seus companys de la Brigada Mòbil (Brimo) i l’Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) siguin formalment acusats dels delictes pels quals han estat denunciats per Vox”. “Semblen atestats pensats per ser exculpatoris per als policies i incriminatoris per als que han identificat a través de llargs informes de visionats d’imatges”. Els atestats curiosament porten data del mes d’abril de 2021, és a dir, de fa tres anys.
“Assetjament i violència” i els CDR
Segons es desprèn del sumari del cas, al qual ha tingut accés El Món, la jutgessa mira de centrar els fets denunciats a Vic i uns altres de registrats a Salt. Però la representació de Vox fa una descripció genèrica dels fets segons la qual actes polítics de la seva campanya es van veure alterats per contraprotestes o concentracions que descriuen amb un “elevat nivell d’assetjament i violència per part de grups organitzats d’esquerra radical, autodenominats antifeixistes”. Així relacionen i destaquen els fets de Vic i Salt, i afegeixen actes a Girona, Reus, Sabadell, Sentmenat i Borges Blanques.
La querella conté un objectiu clar i són els hipotètics integrants dels Comitès de Defensa de la República (CDR) que han servit de base per a les identificacions dels investigats. En aquest sentit, Vox detalla a la jutgessa d’instrucció que són els CDR qui convoquen les contramanifestacions a tots els actes de la formació “per impedir la seva celebració”. Tot peglat amb un sistema que descriuen com un pla premeditat de passar dels “insults, a les amenaces, a les coaccions fins arribar a les agressions físiques”. Així. clamen a la jutgessa que investigui el que qualifiquen de “patró comú d’actuació”.
Els Mossos, al punt de mira
En aquest entorn, i en concret en l’acte de Vic que va acabar amb l’empaitada de les furgonetes i la protesta durant el míting, Vox apunta als Mossos. D’entrada, assegura que el seu dispositiu va ser “insuficient” per a la contenció dels fets. Però va una passa més enllà, i critiquen la “passivitat” de la policia de la Generalitat davant actes que es poden considerar “delictius” i “més en període electoral”. “Cap dels integrats del dispositiu de seguretat va procedir a identificar, detenir o, en tot cas, desallotjar els agressors”.
Els advocats de Vox collen la jutgessa en el sentit que aporten el que bategen com a “imatges acreditatives” del fet que no es va “produir cap mesura de seguretat”, segons ells. Una circumstància que interpreten va “facilitar l’agressor per accedir a les furgonetes de la comitiva política”. En aquest sentit, addueixen que efectius de l’ARRO i de la Brimo haurien denunciat que la Prefectura dels Mossos d’Esquadra i de la Direcció General de la Policia havien ordenat a través dels seus superiors jeràrquics “no intervenir” en aquest tipus de protestes contra Vox. “L’aparent protecció que pogués oferir la presència dels efectius policials es va esfumar amb la inactivitat dels Mossos davant els fets delictius”, afegeixen a les perquisicions judicials.
“Són les autoritats públiques les que han de vetllar pel compliment de la legalitat i la salvaguarda dels drets fonamentals”, emfatitzen des de Vox en els seus escrits a la jutgessa. D’aquí que els Mossos d’Esquadra han fet punta al llapis per desglossar cadascuna de les imatges captades a les xarxes socials i a través dels seus propis mecanismes per poder deduir presumptes sospitosos i portar-los al jutjat, i, de retruc, cobrir-se les espatlles.
