Tretze anys. Això és el que ha trigat a arxivar-se el cas Manga. Una de les primeres causes muntades contra representants electes de l’independentisme. En concret, va ser un sumari, convenientment amplificat fins a 50 investigats, per una suposada trama de suborns i tràfic d’influències entre polítics de les comarques de Girona i empresaris per a l’adjudicació de contractes públics. La investigació va ser una derivada del cas Pokemon, en què un jutjat de Lugo investigava una trama de corrupció des de Galícia on va estar investigat l’exministre Josés Blanco, esperonat pel Servei de Vigilància Duanera. Una investigació judicial que supera escandalosament els límits d’instrucció d’un any prorrogables -molt justificats- de mig any en mig any que va imposar el que es coneix com a llei Cuevillas.
Aquest matí, han notificat a investigats encara en el cas, una resolució del passat 30 de desembre, de poc més d’una pàgina i a la qual ha tingut accés El Món. La titular del jutjat d’instrucció número 3 de Santa Coloma de Farners, Ángela Chaparro, hi ordenava el sobreseïment de la causa. La resolució insisteix en la “superació amb escreix” dels terminis d’instrucció i admet que no s’ha practicat cap diligència que hagi aportat cap indici de delictes penals. En el cas van ser implicats l’expresident del Consell Comarcal de la Selva i exalcalde de Sant Hilari de Sacalm (la Selva) Robert Fauria, l’exdiputada de Junts i actual alcaldessa a Maçanet de la Selva, Natàlia Figueras, l’exdiputat republicà i relator de la llei de TransitorietatJordi Orobitg, l’exresponsable d’ERC a la Federació de Girona Josep Carrapiço i també Roger Junqueras, germà de l’actual president d’ERC i aleshores directiu de l’empresa de reciclatges i de residus Cespa, així com Irene Rigau, exconsellera d’Ensenyament.
Des del febrer de 2013
El cas va saltar a la llum pública arran d’una batuda de detencions el mes de febrer de 2013. En concret, van arrestar el president del Consell Comarcal Fauria, el gerent, Joan Burjachs -que va plegar arran del cas- un treballador de l’entitat supramunicipalista i dos socis i administradors d’una empresa contractada pel mateix consell, GRS Ars Local. De fet, la jutgessa aleshores va enviar a la presó al director, Alejandro Ros. La investigació va anar creixent a mesura que creixien els atestats del Servei de Vigilància Duanera, que anaven afegint noms a la llista dels investigats per contractar serveis d’una empresa que beneficiaven Fauria.
El cas va obrir una crisi política de primer nivell a les comarques de Girona, un deteriorament de les relacions entre ERC i CiU, i la posició de la CUP que es va personar com acusació particular. De fet, el cas es va rebatejar com la “teranyina del cas Manga”. Ara, després de 13 anys tot ha quedat dat i beneït, sense proves.
