El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) torna a estar a matadegolla. La calma tensa imposada després de l’elecció d’Isabel Perelló com a presidenta només ha servit per nomenar i rellevar places de jutges, embussades des de feia anys i panys. Han passat els mesos i la guerra interna entre progressistes i conservadors han tornat a esclatar amb tota la força i tot arran d’un canvi de bàndol d’un vocal que va ser proposat com a progressista i que s’ha aliat amb el grup conservador.
Es tracta del tarragoní Carlos Hugo Preciado que no va amagar la seva animadversió contra representants institucionals de l’independentisme, com ara els membres de la mesa del Parlament que presidia Roger Torrent, com ara Josep Costa, Adriana Delgado i Eusebi Campdepadrós, jutjats i absolts per desobediència. El seu vot per a la composició de comissions claus del CGPJ, com la comissió permanent, ha desenterrat la destral de guerra, ha escardat el fràgil equilibri entre sectors i ha provocat anuncis de dimissions.
Preciado va ser protagonista d’un dels episodis més escandalosos de la repressió judicial del Procés. Abans del judici als independentistes de la Mesa del Parlament, es van recusar l’aleshores president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús Maria Barrientos i Carlos Ramos. Recusacions que van ser acceptades i tots dos van ser apartats pels seus companys. En el cas de Ramos, Preciado havia de ser ponent i no estava d’acord a recusar-lo, per tant, va acabar emetent un vot particular amb què no només defensava que Ramos continués sinó que va exigir una multa a Josep Costa de 3.000 euros per mala fe processal i fer-li abonar les costes.
La presidenta i el magistrat Hugo esberlen el consens
L’esclat de la bombolla de la calma al CGPJ feia setmanes que s’albirava arran de la negociació de la composició de les comissions, és a dir on es reparteixen les tasques de feina del poder judicial. L’acord era que a les diferents comissions la presidència seria d’un bloc i la majoria d’un altre. Però el bloc conservador i el vocal Carlos Hugo Preciado així com el suport de la presidenta Perelló, la seva proposta conjunta per renovar les comissions.
En síntesi, amb 12 vots dels deu vocals conservadors, Preciado i la mateixa Perelló, i els nou en contra del bloc progressista, una de les comissions indispensables del Poder Judicial i la que talla el bacallà en el dia a dia, “comissió permanent” ha quedat en mans conservadores. És a dir, dominat pel sector dur de la magistratura. Una votació que fa saltar pels aires el pacte dels blocs, que empatats a deu vocals cadascun, van acordar amb Perelló de presidenta que les comissions es renovarien cada any tot respectant l’equilibri de poder. Això és, quan un sector tingués majoria de membres en una comissió, la presidència seria per l’altre bloc.
Canvi de noms
Per entendre el sotrac que suposa que un vocal progressista faci costat als conservadors cal veure com canvia la composició de la comissió permanent del CGPJ. Fins ara, aquest ‘govern’ del Consell tenia tres vocals progressistes –Preciado, Esther Erice i Bernardo Fernández— i quatre conservadors –Alejandro Abascal, Eduardo Martínez Mediavilla, Pilar Jiménez i Isabel Revuelta-, i la presidència l’ostentava la presidenta Perelló, teòricament del sector progressista. Preciado, que és vocal a proposta de Sumar, fa temps que vota de manera “independent” de les directrius dels progressistes, tant que alguns dels vocals del sector progre dubtaven ja si identificar-lo en les seves files.
De fet, els progressistes plantejaven que Preciado continués, però, això sí, juntament amb tres vocals progressistes més i tres conservadors. Els conservadors van posar el crit a cel i ho van rebutjar perquè veuen Preciado com a progressista. Ara amb l’acord a la comissió permanent continuen Preciado i Fernández, i s’integra Argèlia Queralt, que relleva Erice- i del bloc progressista; i com a conservadors, Abascal, Mediavilla i Revuelta i entra Carlos Orga, en substitució de Jiménez. A més de Perelló que no amaga la sintonia amb Preciado, perquè tots dos miren de despenjar-se de les instruccions del bloc progressista. En definitiva, ara la comissió permanent queda en mans de dos progressistes, Preciado i quatre conservadors, a més de Perelló.
Batussa per l’Escola Judicial
La brega va continuar en un dels altres punts delicats ha estat la tria de la comissió de l’Escola Judicial. Preciado va pactar amb els conservadors excloure Inés Herreros, també proposada per Sumar, de totes les comissions. Herreros va demanar la paraula al plenari de dijous per denunciar que l’objectiu de Preciado era desbancar-la de totes les comissions, fins i tot, de l’Escola Judicial, per la seva oposició a les maniobres del jutge tarragoní a fer peuets amb els conservadors. Fins i tot, hauria intentat embolicar Herreros en els seus acords amb els conservadors i Perelló. La denúncia ha escandalitzat al bloc conservador que, al final, ha optat per incloure Herreros en la comissió de l’Escola Judicial.
Amb aquestes maniobres, el sector progressista s’ha vist menystingut. Una situació que ha provocat que vocal José María Fernández Seijo, destinat a Catalunya i un dels membres clau del sector progressista, ha anunciat la seva dimissió així com durs retrets cap a la presidenta Perelló per maniobrar amb Preciado per trencar el consens, ja de per si, delicat dins el Consell. En canvi, a les quatre comissions legals -Disciplinària, Qualificació, Assumptes Econòmics i Igualtat-, i a les reglamentàries, -carrera judicial i relacions internacionals- s’han respectat els acords de consens.
