Gairebé dos anys després d’aprovar-se la llei d’amnistia, tot just ara començarà el procés per aplicar l’amnistia als Síndics del Primer d’Octubre. És a dir, als acadèmics que encara estan acusats, després d’haver estat absolts i que per les seves condicions personals i institucionals, tenien el cas es repartit en diversos ordres jurisdiccionals. Un cas que ha fet alçar la veu de la societat civil perquè mantenen una causa oberta contra reputats acadèmics tot i haver estat absolts, gairebé nou anys després d’haver-los obert la causa.
De fet, els membres de la Sindicatura Electoral del Referèndum van ser acusats d’haver col·laborat amb l’organització de l’1-O quan, precisament, mai van exercir en el càrrec des que el Tribunal Constitucional els va advertir. El ministeri fiscal, però, va acusar Marc Marsal, Tània Verge, Josep Pagès, Jordi Matas i Marta Alsina, tots ells reputats professors i acadèmics del dret.
Ara, arran d’haver comunicat que Verge ja no és diputada al Parlament i, per tant, el seu cas no ha de ser jutjat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, per la seva condició d’aforada, la jutgessa del Tribunal d’Instància de Barcelona, Plaça 11, que portava el cas en origen, ha dictat una resolució amb la qual demana al ministeri fiscal un informe sobre l’aplicació de l’amnistia als processats. D’aquesta manera, sembla que comenci el final del suplici que han patit els processats, amb una causa oberta que tot i ser jutjada amb una abolució, es va reobrir i dormia el son dels justos en el forat negre que suposen les competències objectives dels tribunal de cada processat. En aquest sentit, cal recordar que Josep Pagès és diputat al Congrés i la seva causa rau al Tribunal Suprem.
Un llarg camí
Els cinc acadèmics van ser jutjats i van ser absolts de l’acusació que plantejava el ministeri fiscal, de desobediència i usurpació de funcions. La Fiscalia va recórrer contra l’absolució dictada pel jutjat al·legant manca de tutela judicial efectiva i indefensió. I la secció vuitena de l’Audiència de Barcelona, en una resolució força dura, va anul·lar l’absolució i va ordenar repetir la vista. Entretant, Verge ja era consellera del Govern del president Pere Aragonès, i Pagès diputat a les Corts per Junts per Catalunya, per tant, aforats. Amb un embolic perquè no estava clar quina magistratura havia de fer-se càrrec del judici.
A més, Marçal i Verge van interposar un recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional que va aturar totes les decisions processals per fixar una data de judici. Per altra banda, també va haver canvis de lletrat. Jordi Matas era catedràtic de Ciència Política i membre del rectorat de la Universitat de Barcelona; Josep Pagès, era professor de Dret Constitucional de la UB; Tània Verge era professora de Ciències Polítiques a la Universitat Pompeu Fabra; Marta Alsina era jurista; i Marc Marsal era advocat
